Gràcies Vicent,
també nirvis, estrès i no entendre res del que està passant ;-)

M'has fet amollar una bona rialla amb aquest final inesperat! Enhorabona.

...que és capaç de fer-ho! Un relat original i divertit. Enhorabona!

Si us ha agradat el relat, us convido a llegir-ne la resta de la història a http://www.amazon.es/s/ref=nb_sb_noss?__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&url=search-alias%3Daps&field-keywords=l%27illa+del+talp

Moltes gràcies i bon nadal!!

Està clar!

Treballant al meu despatx gris he pogut sentir la fragància de les teves roses musties. Gràcies.

Ei, moltes gràcies pel teu comentari Iong Txog i, sobretot, per llegir-te el meu relat.

Caram, quina intensitat! Molt bé el relat.
És curiós que el rodamons jutgi als qui anomena bojos, dient que tenen una felicitat programada... Ai, els humans, tot i voler ser llops solitaris sempre intentem entendre i saber que fan els altres.

Molt bé aquesta trobada celestial!
I aquesta caixera, d'on ha sortit? Les del meu poble són molt més esquerpes, no crec que els clients els hi tirin la canya massa sovint.

Hola Pispireta,
He estat llegint i gaudint amb els teus relats. Te'n dono l'enhorabona!