Flor d'ametller

Això era i no era un rei que viatjava arreu del món fent la guerra i conquerint països com si pretengués ser l'amo del món. En un dels seus viatges pels països del nord va conèixer a una jove, una camperola qualsevol, que feu que el rei deixés d'anhelar el conquerir països i només desitgés tornar a casa, casar-se amb aquella dona i fer-la feliç.
Però la camperola, arrabassada de casa seva i de tot allò que tant estimava, no es sentí gens feliç a les terres seques i caloroses del rei. I el pitjor de tot eren els hiverns. A ella que tant li havia agradat observar els camps nevats rere la finestra de casa, mentre la mare preparava el dinar i el pare tornava de tallar llenya del bosc... Tant li era estar casada amb un dels reis més rics del món si no podia gaudir ni tan sols d'això!
El rei, més viu que les genetes, era conscient de l'abatiment de la seva estimada. Per això, un dia partí de viatge acompanyat del seu seguici i no tornà fins algunes setmanes després. Quan tornà portà els carros carregats d'ametllers. Carros i carros carregats d’aquells arbres despullats de fulles que pareixien mig morts.
La jove camperola no entengué el propòsit del viatge del seu marit. No entengué tampoc perquè feu sembrar aquells arbres d’aspecte lúgubre tot al voltant del carrer. No ho entengué fins que no arribà el mes de gener. Llavors, tots aquells ametllers començaren a florir, el camp tornà de cop i volta tot blanc, com si estigués nevat. Llavors la jove somrigué i, per primera vegada d'ençà que havia arribat a aquell castell, es sentí com una princesa.

Això era un rei
que pelava faves
i li queien ses baves
dins es ribell