Buscant un descans etern

Travessava el carrer mirant en la direcció del cotxes, quan la moto d'aquell despistat em va venir al damunt tot baixant de la vorera contra direcció. “Ai! Ho sento”; quina badada” - va dir! - “No l'havia vist”, i va fotre el camp a tota llet, mentre jo passava a millor vida.
Era just al costat de sex shop, ara tancat per la competència d'Internet. Queèse n'havia fet de la caixera?

Ulleres fumades i aire d'avorriment suprem,..o de fàstic dels clients, fugissers, embarassats, amb ganes de marxar de l'escena del crim.
S'agafava els articles per llegir el preu amb la lectora, tan tranquil•la, permetent semi involuntàriament que el client de darrera, també apressat per la vergonya o simplement amb ganes boges d'arribar a casa per tal de aconseguir la dosi d'alleujament buscat, talment com en estat de mancança del producte o “mono” que n'hi diuen, se n'assabentés de quina era la dèria mental del veí. Quelcom que agafat amb certa dosi de fredor i de sorpresa, feia basca vaja!; però ja se sap que la gent no tenim fredor, sinó calentor! I certes baves són de vegades nèctar i altres com si diguéssim mucositats de llimac.

Com s'ho feia la caixera, estoica i serena davant de tants nervis per calmar? Tenia un secret; més ben dit, un amant secret. A esquenes de la seva mare, estimava el mosso d'esquadra. Es trobaven a la màquina de cafè de l'estació de servei i muntaven i paraven allà la seva relació afectiva. Un amor inigualable,...que la va portar, també, allà on era jo. I què hi feia allà? Estava a la caixa? Llegint els porno-preus celestials amb la màquina? Hi tenia un gran amor allà dalt? A mi, per cert, m'havia tocat darrera d'una columna i no veia ni deu. Havia tingut sort, tanmateix!: tot just havien acabat de tancar l'infern perquè era inhumà i desagradable,..i feia pudor de carn cremada. Tothom sap o hauria de saber, que la carn de mascle és horrorosament pútida a diferència de la de la dona que per sort nostra té més greix, renoi!

Li vaig dir “ens coneixem, oi?”. Ella amb sorpresa, en contestà amb una facècia: “Escolti que hi fa vostè o jo aquí?”. “M'he agafat una baixa molt llarga, amic”. Sap el mosso?, aquell mosso tan ben plantat?” - prosseguí – “Sí, el de la seu central del govern” - li vaig respondre - “Doncs m'enganyava amb la castanyera! Jo que m'ho havia cregut fins al moll de l'òs!, que surava quan el veia!, que m'arranjava les pells de les ungles per semblar-li perfecta! Al metro amb una maquineta me les deixava perfectes. Però bé per ser precisos, era un addicte al sexe, com vostè.” Em vaig encongir d'espatlles davant aquella rotunda veritat que m'agafava ja al Hades desprès de travessar-lo i havent vist al gos dels tres caps que corria per allà.“Me'l vaig trobar fent-se passar els nervis, aquest sopor que es veu que els domina als homes, per l'absència de res reconfortant i atractiu, renoi! aquesta depressió que els aplana o no sé!”; “I sap com?” - Es va fer la pregunta, retòricament i per donar pausa a la sobtadament sincera conversa que teníem - “Per Internet i amb la castanyera, la que ven festucs i altres fruits secs fora de temporada! Una altra de solitària, que també treia foc pels queixals, sexualment parlant, vull dir!” Quin mal gust, quina baixa estofa” - Va continuar emprenyant-se per moments- “parlar-li per l'Skype! Quina manca de delicadesa i de categoria! Es veu que jo no l'apaivagava, no! Però el meu amor era honest i sense límits!” “Vaja, vaja!”, vaig fer per a esperonar-la i que continués el soliloqui-.
“I vostè que hi fa per a qui? Com és que l'han admès amb el seu currículum, cada cop més pujat de to? Al final jo no sabia de quin costat estava vostè, amb tanta admiració per l'eina exuberant, escolti” -Em va etzibar -. “Jo ja provava de dir-li subtilment – deixant-lo una mica en ridícul davant dels altres clients - que la grandària no és definitiva, però vostè vinga i vinga a buscar la retòrica del narcisisme, a fer-se veure amb el traste!”

I arribat a aquest punt es va posar trista de cop, instant que vaig aprofitar per dir-li al meu torn: “Era una addicció insatisfactòria, la seva, com totes, com la meva, només que una addicció al sentimentalisme – perdoni'm – un pel tronat, a un romanticisme primitiu i absolut...i perillós, no sé si té cura...”
“Jo ja ho entenc” – es va refer i va sortir del seu silenci- “vostè ha pujat per descansar: un descans etern, aquest cop! Com jo. Miri, miri la bala del mosso! Però bé!, I quina bona parella que faríem vostè i jo aquí a l'hiperespai! Sense exigències hormonals ni ànsies intempestives de cap tipus.”
“O això, escolti, o dedicar-se en cos i ànima a la literatura!”