Companys de feina

- Pot ser no ens tornem a veure mai més. Te’n vas tan enfora…
- Qui ho diria que arribaria aquest dia? Portem més de deu anys junts. Colze a colze. Més de vuit hores cada dia, cinc dies a la setmana. I ara...
- T’enyoraré, saps?
- I jo a tu. Hem compartit tantes coses...
- Fes-me un petó, un petó a la boca. Compartim aquest darrer secret, aquesta darrera dolentia, a mode de comiat.
- Saps que estic casat. Tu també hi estàs. No m’ho hauries de demanar.
- Au, va! No et facis de pregar. És una manera de dir-nos adéu. No trobes què ens mereixem un comiat especial?
- Per què espenyar-ho? Tal vegada em farà pudor l’alè. Tal vegada tindràs la saliva massa àcida pel meu gust. Tal vegada ens topem amb el nas i ens facem mal...

Els dos companys de feina es besaren. Fou una besada llarga i intensa, com les de les pel•lícules.

- O tal vegada em masturbi la resta de la meva vida pensant en aquest petó.