Cercador
Oliseu
Un relat de: PapiroflexiaEl dubte m'anirà podrint per dintre
si no m'escupo de la terra mare
a intentar caçar somriures.
M'emmirallo en els silencis
i només em torba
el frenètic brogit
de la teva illa remota i vaporosa
que s'alça d'enmig la boira i em tanca els ulls
perquè amb els braços nus m'hi sotmeti.
Potser és que el teu nom de sorra
em recorda massa a les platges d'Oliseu
mai trepitjades, allà on totes les ones
s'ajeien manses a llepar els teus peus
i el mar era una immensa fera adormida.
He de ser patró de vaixell i endiosar-me
per la mar blava a conquerir la teva costa,
exposant-me a la fúria de la tempesta brava,
que tot ho aniquila; o observar amb recel
com s'esvaeix el somni des de la riba abrupte?
Deixaré que em parli el vent
a cau de pell, i que m'emporti subtilment
una mica més enllà d'allò que som
i m'inundi d'una profunda metáfora
que em deixi ser allò que vull.
Fet de por, em separa sols un fil
d'adjudicar-me per destí Oliseu. I m'embarco.
Si mai torno, seré un altre.
Comentaris
-
un dia vas començar...[Ofensiu]Basileia | 25-07-2008
i t'has quedat a mig fer.
Ho deixo aquí, perquè hi sigui per sempre, perquè tothom ho llegeixi, i perquè només tu ho entenguis...
...escriu, escriu, escriu...tens màgia als dits d'una profunditat amplíssima, extrems batecs que fan fluir les lletres, descrius buits com pocs, i palpes plenituds viscudes, i les revius... perduraràs en mi eternament, sigui el que sigui que ens depari aquesta curta existència...
Escriu, escriu, escriu...i deixa que el món en gaudeixi, no els condemnis...fes-los privilegiats, com m'he sentit jo.
[Je suis ton pile, tu es mon face] -
a vegades...[Ofensiu]Basileia | 08-06-2008
hi ha vaixells que perden el nord, apareixen en illes remotes, plenes d'allò que els falta
t'he escrit, i sense voler-ho...t'he somiat