A dues mans... II

Un relat de: Basileia

El que em reté és alhora el que m'omple,
el que faria no és res més que el que imagines,
el que sóc no deixa de ser el que amago,
... retinc, faig, i sóc... i m'esborro, i em torno a reinventar.

Sembla com si el fil dels dies es desajustés
de vegades. Sembla com si aquest cabdell de
vida, es desenrotllés i donés pas a espais
d'extrema puresa, de plenitud, de creativitat.

I em perdo un cop, i un altre, rere
el fum de la tendresa, rere les mirades
fugisseres, rere els somriures insinuats,
volent ser etern, creient ser fugaç.

Tot flueix amb grans passes, tot és digne
de ser gravat i forjat al pou més íntim
de la memòria... I l'instant inunda
cada un dels porus que s'hi aferren amb força.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

174 Comentaris

45102 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.