La teva mirada enrere

Un relat de: instants

- Què hi farem! si els amos volen ser amos?- deia l'avi, encorvat, mirant l'alè del seu últim suspir escapant-se entre les mans ferregosses de tants anys de dura feina al camp.
- Què hi farem...- pensava en Quimet, el seu fill gran, hereu d'una vella masia rònega plena de records sense somriures.
L'avi exalà i es feu el silenci. En Quimet, desde la porta estant, es mirava el cos sense vida del seu pare, intentava recordar els moments en què havia vist al pare feliç.
- El cap no em funciona-pensà- no recordo, no puc recordar.- On eren els dies robats? Quan havia pogut jugar amb el seu pare quan era xic? L'avi sempre estava al camp, llaurant, podant, cuidant els animals, recollint els fruits del seu esforç i pagant, cerimoniossament, al senyor, al seu amo, tots els drets per viure. Any rere any, dia rere dia el Quimet havia vist com l'avi s'aixecava abans no sortís el sol, es carregava l'aixada a l'esquena i marxava al tros. Al migdia, quan el sol era ben bé al mig del cel, en Quimet portava el dinar a l'avi, hi havia dies, quan l'avi anava a la vinya de la font d'en Regàs, que caminava més d'una hora per portar les viandes.
L'avi ja no hi és, el pare treballa la terra com ho feia ell. Jo sóc un xic sense futur, aprendré l'ofici de pagès i pagaré a l'amo, perquè l'amo és l'amo.

Comentaris

  • Díficil[Ofensiu]
    llacuna | 19-06-2008 | Valoració: 9

    L'amo és l'amo. I jo sóc jo. I quan ell no hi és encara sóc més jo! I de vegades...no hi és...

    Llacuna

  • m'evoca una mirada tristra cap a la..[Ofensiu]
    Basileia | 08-05-2008

    crua realitat que alguns han de viure, encara...

    perquè l'única diferència entre uns i altres és el lloc on neixem

    dur d'acceptar

    ben escrit!

    Basileia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

381 Comentaris

86643 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.