Em fugen les hores

i tantes i tantes paraules fetes instants que passen, sense que les poguem retenir més d'un segon, sense poder allargar-les, sense..

i ja fa tant i tant de temps...

m'ha agradat llegir-te

Bal

"...a peu de poema", com a imatge és potent i fèrria com sens dubte ho és aquesta voluntat indomable que et fa escriure versos al vent dels temps presents, passats o futurs, tant se val!.

Un luxe llegir-te.

de tot, però no del món. Mots bells, intimístes i carregats d'una nostàlgia colpidora, però sense dramatismes...com a mi m'agrada.
Genial. 1abraçada.ESPIRAL.

encapso indolent, el temps del record
en uns mots plens de vida, ja fugissera
alço la vista del paper en blanc
per alliberar de la retina el què m'amoïna,

el devenir del temps de la memòria

mmm, ... ®, Anagnost, un versos precisos amb una bellesa que serà perenne en el temps,

OhCapità.

Em sento tan identificada amb el teu poema que jo no ho hauria sabut expressar millor.
M'ha agradat moltíssim. T'aniré llegint.

Salutacions

magnífic

Una pregunta, és un anagrama el teu nom?. Referent al teu poema, jo també practico aquest esport, de deixar que les hores passin, davant el mar, mentre les onades esclaten davant la pedra.

excel.lent

Llegint els teus poemes, sobre tot el primer que vas penjar he tingut una mena de sensació de "dejà-vu". Com tu molt bé dius al copmentari que m'has deixat, parlem del mateix i ho diem de maneres semblants. Suposo que bevem de les mateixes fonts literàries. Els dos poemes que has penjat, però sobre tot el primer em semblen preciosos. Tot i que jo fa relativament poc temps que volto per Relats, em permeto donar-te la benvinguda. Ens seguirem llegint!