batecs sobtats

...un curiós regust a cafè, em torna a tu
aquesta moneda que sempre esdevé la mateixa cara,
on l'altre meitat s'evapora...

M'és impossible acabar frases començades,
lluny...i aconsegueixes col·lapsar-me.
Recau en mi un sostre que m'ofega,
o potser vas ser tu qui em treia l'aire

Vaig arribar a respirar batecs sobtats,
prement el teu cos amb el meu, m'afeblies...
...és senzill voler-te, només em va caldre un instant

I ara, m'és tant fàcil allargar la intenció,
com feien les mans...recordes?
Et descobreixo més delicada, més tendre
...més a prop del que esperava.

Em sento bonica si em mires,
et sento nerviosa si ho faig...
i saps...ho faria.