Joana d'Arc

Un relat de: gypsy

Volies ser foc i cendra,

el teu cos va cremar

com un arbre encès,

et vas sentir flama viva,

fum i vent incendiat.

Socarrada, devastada,

bellíssima, convulsa,

trasmudant com papallona,

des existint el temps.

Veies el bosc etern,

el foc t'abraçava suau

i tu eres la fusta encesa,

com dos amants exaltats,

marxàreu enfilant la nit.

I en aquest lloc escollit,

roman clavat el teu esperit,

combatiu i inalterable,

llampec desbocat del teu ésser.




gypsy

Comentaris

  • Passejava..[Ofensiu]
    Basileia | 19-12-2011

    per aquí després de molt, de cents de dies, i m'he trobat amb aquesta meravella altre vegada..
    ...potser perquè ho necessitava, i m'ha trobat ella a mi..

    Gràcies altre cop..siguis on siguis..

    Basileía

  • Hola Gypsy!!!![Ofensiu]
    GTallaferro | 22-01-2007 | Valoració: 10

    Primer dir-te que moltes gràcies pel teu comentari, i pel temps que t'hi has pres! Estic d'acord amb les observacions que em fas, que ajuden a perfilar-lo una mica més amb l'estil que li volia donar (un estil més contundent).

    D'altra banda m¡'ha encantat descobrir aquest poema teu sobre Joana d'Arc.
    Crec que per escriure'l t'has posat en la pell de l'heroïna francesa just en el moment de la tortura, i això té molt de mèrit.
    Amb el primer vers "volies ser foc i cendra" ens transmets, que l'heroïna, deixada de banda pel delfí de França al qual va proporcionar tantes victòries, ja ha assumit el seu paper de màrtir.
    Amb referència "al teu cos va cremar/ com un arbre encès", no sé si aquest "encès" el tornes a posar per fer més palesa la imatge de la foguera. Jo, potser hi posaria algun altre adjectiu.
    Els versos que segueixen són ràpids, dinàmics. És com si veiéssim que la crema va consumint el seu cos i finalment, la seva ànima s'atensés al "bosc etern". La idea del foc i ella, que ja és fusta, com a amants, em fa pensar en els poemes de Santa Teresa de Jesús (pot ser aquí ja se m'en va la bola, però trobo que està bé aquesta metàfora de la literatura medieval en un poema com aquest).
    D'altra banda, li dones a la protagonista una pervivència en esperit, la dotes d'ales de llegenda, tal i com es mereix. El vers final és el que emociona més i el més sonor "llampec desbocat del teu ésser", Aquest esperit d'un cos consumit per la tortura eclesiàstica del foc, no mor, sinó que apareix amb més força, com un llampec desbordat. Genial!!!!
    He disfrutat molt comentant-te aquest poema, perquè encara m'ha agradat molt més.
    Felicitats per tenir tanta sensibilitat!!!

  • Hola Gypsy!!!![Ofensiu]
    GTallaferro | 22-01-2007 | Valoració: 10

    Primer dir-te que moltes gràcies pel teu comentari, i pel temps que t'hi has pres! Estic d'acord amb les observacions que em fas, que ajuden a perfilar-lo una mica més amb l'estil que li volia donar (un estil més contundent).

    D'altra banda m¡'ha encantat descobrir aquest poema teu sobre Joana d'Arc.
    Crec que per escriure'l t'has posat en la pell de l'heroïna francesa just en el moment de la tortura, i això té molt de mèrit.
    Amb el primer vers "volies ser foc i cendra" ens transmets, que l'heroïna, deixada de banda pel delfí de França al qual va proporcionar tantes victòries, ja ha assumit el seu paper de màrtir.
    Amb referència "al teu cos va cremar/ com un arbre encès", no sé si aquest "encès" el tornes a posar per fer més palesa la imatge de la foguera. Jo, potser hi posaria algun altre adjectiu.
    Els versos que segueixen són ràpids, dinàmics. És com si veiéssim que la crema va consumint el seu cos i finalment, la seva ànima s'atensés al "bosc etern". La idea del foc i ella, que ja és fusta, com a amants, em fa pensar en els poemes de Santa Teresa de Jesús (pot ser aquí ja se m'en va la bola, però trobo que està bé aquesta metàfora de la literatura medieval en un poema com aquest).
    D'altra banda, li dones a la protagonista una pervivència en esperit, la dotes d'ales de llegenda, tal i com es mereix. El vers final és el que emociona més i el més sonor "llampec desbocat del teu ésser", Aquest esperit d'un cos consumit per la tortura eclesiàstica del foc, no mor, sinó que apareix amb més força, com un llampec desbordat. Genial!!!!
    He disfrutat molt comentant-te aquest poema, perquè encara m'ha agradat molt més.
    Felicitats per tenir tanta sensibilitat!!!

  • he vist el títol,[Ofensiu]
    utopica | 29-10-2006 | Valoració: 9

    i m'ha cridat l'atenció. està molt bé el poema, pero pens que ella va se portada a la força a la foguera, i sense voler, s'ha convertit en un mite. La inquisició va fer molt mal i tu evoques la heroina, però no deixa de ser un crim de la humanitat.
    a10

  • Gran poema Gypsy[Ofensiu]
    Buk | 16-10-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Sobretot el ritme que té. Trobo que una de les coses més difícils a l'hora d'escriure poesia és aconseguir un bon ritme, i tu has demostrat tenir un bon domini d'ell. Enhorabona!

  • intensiva recreació...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 06-10-2006 | Valoració: 10

    imatges perfectes.... descripció fugaç.
    m'ha encantat, grans versos banyant la bogeria, banyant una persona reflectida amb color....

    un peto de vidre romput en cinc parts!

  • *Llampec desbocat del teu ésser*[Ofensiu]
    Sol_ixent | 04-10-2006

    No convé que oblidem a aquell@s que van donar la seva vida per lluitar per uns ideals, per anar a contracorrent d'una societat que els era extranya...

    L'escriptura ens ajuda a homenatjar-los.Tu ho has fet molt bé, en aquest poema, tot i que, venint de tu, ja sabia per avançat que el text seria bo!

    Petons i abraçades!

    Sol_iexnt

  • Totes...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 04-10-2006 | Valoració: 10

    les dones portem una joana d'arc dintre nostre, que ens encoratja a viure, una mica més en la igualtat humana...i la lluita continua, malgrat "rodin caps i es revifin les fogueres". Molt petons. ESPIRAL.

  • el loira[Ofensiu]
    jaumesb | 03-10-2006 | Valoració: 10

    baixa cada primavera carregat de flors que apaguen el foc

    gràcies per les teves paraules

  • sempre [Ofensiu]
    jaumesb | 29-09-2006 | Valoració: 10

    hi ha un mà de dona que ens obre les portes del cel

  • i fou cremada...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-09-2006 | Valoració: 10

    com una bruixa
    sense ensenyar la cuixa;
    perquè una dona amb espasa
    salvant un poble
    és un escàndol social:
    això és de mascles,
    cavallers i messies.
    I les perverses ments
    ja copulen guillotines
    per als segles vinents.

    La teva imaginació i originalitat
    supera el segle francès de les llums.
    Una abraçada, dama blanca.

  • Un personatge...[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-09-2006 | Valoració: 10

    ...que sempre m'ha inquietat, Joana, perquè la va deixar morir així?

    A dins del teu poema n'hi ha un altre amagat...


    Volies ser foc i cendra,

    i trasmudant com papallona,

    el foc t'abraçava suau

    com dos amants exaltats.

    I en aquest lloc escollit,

    marxàreu enfilant la nit.


    Una abraçada i mercés pels teus comentaris.


  • El teu poema[Ofensiu]
    Lady_shalott | 28-09-2006 | Valoració: 10

    esdevé l'ombra desvetllada i trèmula d'una dona. Abrasades amb un pols candent totes les parts del seu cos.
    Per la foguera de les teves paraules...

    no t'aturis!! una joia esculpida amb vehemència i precisió. Digne d'admirable poetessa.

  • T'estimo!![Ofensiu]
    Basileia | 28-09-2006 | Valoració: 10

    m'has fet caure les llàgrimes...bfff...bruixeta meva, quina alegria, i no saps com necessitava això ara, quan sembla que els dies foscos s'allarguen la teva veu m'ha tornat la claror...gràcies per les teves paraules, i per veure'm així..com jo vull ser sempre...com jo vull seguir!!

    sempre tindràs una paraula meva i un cor disposat!

    T'estimo

  • jaumesb | 28-09-2006

    gràcies sóc molt feliç

    sóc un aprenent de posar la felicitat als dits, a la xarxa

    que la fertilitat t'acompanyi

  • espirit[Ofensiu]
    Dante | 27-09-2006 | Valoració: 10

    Molt gran¡¡¡,la noia que parlava amb Déu...

  • el foc [Ofensiu]
    jaumesb | 27-09-2006 | Valoració: 10

    és vida
    em cal per teclejar, per passejar per l'emporda i per arribar a besar el meu amor

    tots som heroins i tots caminem endavant sense girar el cap
    tots dormim per despertar-nos i viure el somni

    feliç dia

Valoració mitja: 9.72

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449320 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu