Papiroflèxia

Un relat de: Papiroflexia

Més que escoltar-lo o dir-lo,
Jo el respiro, el teu nom;
Que m'inunda i impregna els porus
De carícies de zèfir.

Jo sóc el baf que enterboleix l'aire
I tu l'ocell de paper que s'hi emporta,
A ulls clucs i d'esquenes,
Amb la veu com a mentor.

Segueixo perdent-me
En els teus sons de coure
Llançats al buit del silenci
Com a tombes segellades.

Potser si la nit sempre et conforta,
Pujo a collir un grapat d'estrelles
I et faig pots de pols de matinades,
Nítides, que es volatilitzin al respirar-les.

Repeteixo murmurant
Les notes que et mussites a cau d'orella
I les faig cintes de dogma
I brides de virulent brisa.


Comentaris

  • Basileia | 20-10-2008

    em quedo amb...jo el respiro el teu nom, i el baf, tot i que jo l'allargaria, ja saps; baff...

    aprendre de tu és un plaer...

    set petons..uix, potser son massa..

  • Un tresor...[Ofensiu]
    bocidecel | 16-10-2008 | Valoració: 10

    Saps dibuixar en un vers desig, distància, absència, esperança. Però jo només intueixo, no ho se explicar perque ets tu qui ho sent, la mà qe dibuixa i cisella les paraules per fer-ne bellesa.

    Espero el tercer. Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Papiroflexia

Papiroflexia

3 Relats

6 Comentaris

2848 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor