Molla de foc

Un relat de: Basileia

Aboco la més freda aigua,
expiro amb intenció clara,
golpejo roba que tensa aguanta
i només busco apagar la flama.

Espurnes que tan sols xipollejaven
van avivar el foc que em negava.
Llavis que de tan vermell escaldaven
es van trobar amb llumí que fumejava.

Crema l'intensa i perduda espera,
combustiona pells amb desfici,
arrasa arreu sense barrera,
arraconant brases a caprici.

Sent cendra capaç de cremar
la intensitat fa inútil el mulla't.
Ardent i del no res sembla acabar
si és per atzar que ha estat comença't.

Comentaris

  • Caliu que encara crema[Ofensiu]
    franz appa | 05-07-2008

    Molla de foc és un excel·lent títol. Descriu amb precisió la qualitat ígnia d'algunes substàncies que aparentment han perdut ja la seva combustibilitat. Però res no aplaca els sentiments que han quedat irresolt, ni el temps, ni la distància.
    El poema és bellíssim, molt ben estructurat, amb troballes precsioses i versos que atrapen. I, a més, sosté la tensió perfectament malgrat donar voltes al mateix tema, de manera que arribem al quartet final que és, en tot i per tot, rodó. I abrusador.
    Salutacions,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

51775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.