A FLOR DE PELL

Un relat de: Rosa Gubau

A FLOR DE PELL



Arraulida amb el cap cot
sota una antiga marquesina,
tremolosa, desorientada, confosa...
Desemparada i atrapada per la solitud.
Tan sols aferrada a l’esperança.

Quan absorta pels seus pensaments,
la tendresa d’unes mans amoroses,
l'acaronen i alcen el seu rostre.

Reconfortada i joiosa,
els ulls plorosos d’una pell envellida,
deixen brollar una llàgrima.
Abraça’m àvia, el meu cor t’enyora.



Rosa Gubau






Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 18-12-2022 | Valoració: 10

    L'Amor, l'abraçada, és l'expressió de la millor de les "rifes"
    Bon Nadal
    MariaM

  • Remoure consciències[Ofensiu]
    llpages | 14-12-2022 | Valoració: 10

    La solitud de la gent gran m'ha semblat sempre d'una crueltat extrema. Després de donar-ho tot a la vida, arraconar-te com una andròmina inservible és mesquí i egoista. En aquest sentit, el poema m'ha arribat molt endins, crec que se l'hauria de llegir tothom i reflexionar si tractem als avis com es mereixen. Més que res perquè, si fa no fa, tots podem trobar-nos en una situació semblant quan perdem les forces per llei de vida. Gràcies, Rosa, per un poema tan bell!

  • Nil | 11-12-2022

    La bellesa/vellesa en català s'escriu igual tret de la primera lletra. La bellesa és vella, la vellesa és bella...El teu poema m'ha fet recordar la mare, les àvies i totes les persones grans que mereixen la mateixa tendresa que exhala el teu joliu poema sobre un tema que com més avança el món en el progrés més obviem per a no haver d'assumir que ens fem vells, ah! i malament qui no hi arriba pas....

  • Ideós?[Ofensiu]
    Joan Colom | 11-12-2022

    Gràcies, Rosa, pels teus afalacs. Pel que fa al títol del teu comentari, "Ideós", vull creure que l'has posat pensant que volia dir "persona amb idees" o alguna cosa així, però jo, que no la coneixia, he mirat al diccionari per saber si existia. Saps què hi posava?: "Maniàtic".

  • iaies eternos[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 11-12-2022 | Valoració: 10

    Mercès per les teves boniques paraules.
    Tan boniques com aquesta eterna iaia, que sempre hi era, incondicional. Entregada al 100%. Com si ja a la vida no la sorprengués res. visquen de records, entre dos mons

  • Ràtzia[Ofensiu]
    Francesc Domenech | 09-12-2022

    Gràcies per la teva lectura i comentaris!

    Salutacions

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-12-2022

    Hola, Rosa: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema “Tenir Fe”. On em dius que és preciós.

    M'agradaria que em digueres la teua opinió sobre els dos poemes que ara et pose a continuació. Quan pugues i tingues temps. Ja tenen molt de temps en la meua pàgina.
    Supose que sabràs buscar-los!
    Aquests són:
    Elegia a mon pare, editat el 21-07-2019.

    Cauen les estrelles, editat el 18-02-2020.

    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • El cos[Ofensiu]
    miguel.fabra | 07-12-2022

    M'agrada molt com utilitzes el cos per crear la imatge visual del poema. Endavant!

  • Suggrridor[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-12-2022 | Valoració: 10

    M'agrada i suggereix bons pensaments, la relació que trobo en el teu Relat de la solitud i la confiança. Molt bé.
    Agraeixo el teu comentari al meu darrer Relat.
    Molt cordialment,

  • Un plaer de lectura: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2022 | Valoració: 10

    Que t'abrace la teua àvia és molt bonic i molt tendre. Jo crec que la portaràs al cor. Un plaer de lectura. He sentit un sospir en el cor.
    Cordialment.

  • Enyorança[Ofensiu]
    Marina i punt | 03-12-2022

    Que bonic Rosa!
    El teu llenguatge sensible, acurat i ric et fa sentir a flor de pell igual que a la protagonista del teu relat.

    Salutacions

    Marina

  • Tendresa ![Ofensiu]
    Annalls | 03-12-2022 | Valoració: 10

    Gràcies Rosa per comentar-me !

    El teu poema te un bell llenguatge i la tendresa a flor de pell, m'ha agradat llegir-lo !


    Anna

  • els que ens falten[Ofensiu]
    Atlantis | 03-12-2022

    apareixen en els moments tristos per consolar-nos. Tendre.

  • Enyor[Ofensiu]
    Prou bé | 03-12-2022 | Valoració: 10

    Enyor del la presència perduda. De l'amor incondicional i constant en el temps de l'àvia. Podria ser a l'inrevés també les àvies enyoren les abraçades dels néts!

    Un poema que fa sentir més que pensar, encara que també.
    Amb total cordialitat

  • ...ella,....elles....[Ofensiu]
    Nil | 03-12-2022

    Aquest poema breu, però extens per tot el que em transmet m'ha fet recordar a l'avia, a totes les àvies, a la mare, a totes les mares, que quan eren presents en la meva vida, en les nostres vides, no vaig saber, no vàrem saber, prestar-li l'atenció que es mereixien tot i que,ella, elles, si que ens la vàren prestar a nosaltres. Un poema molt sentit...Nil.

  • Tendresa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-12-2022 | Valoració: 10

    A flor de pell, Rosa, el teu Relat ple de sensibilitat. Gràcies.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions,

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

41 Relats

390 Comentaris

14614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Nascuda a Mataró el 1957, sempre he estat i sóc una persona amb moltes inquietuts, a nivell laboral, esportiu i de creixement personal. El cuquet d'escriure el tinc des de fa molts anys tot i que mai m'hi havia posat. Ara que disposo de més temps he decidit provar-ho. Espero sortir-me'n.

rosaguf@hotmail.com