Renegar

M'agrada molt el ritme que tenen els primers quatre versos, el primer "renego", i com enuncies les imatges poètiques sense connectors, però amb connexió entre ells. Endavant!

Hola, Carme oi?
Gràcies en primer lloc per recordar-te de mi i llegir-me.

Renego i combrego amb tu i tot el que dius, tinc un poema semblant al teu en el que ploro en lloc de renegar, potser una estona d'aquestes el publico, em va sortir en castellà i el vaig passar també al català.

Ens anem veient, millor dit llegint.



Anna

en la mirada d'un infant o bé pensar en el reguitzell de coses per celebrar, per a cada renec trobaràs quelcom que et farà veure el got mig ple. Aplaudeixo els teus renecs, però també hem de fer ús de tot allò que ens il·lumina l'existència. Al cap i a la fi, no tot és negre... ni tot blanc!

Bon dia, Atlantis: Gràcies per la teua opinió al meu poema DESESPERACIÓ, on em dius que està “Bé per la forma i el fons”.

Aquest poema em ve a col·lació el que et pose ací.

Hola a tots i a totes, per primera vegada vos demane amb fervor, que ens ajudeu a resar pel fill d’un nebot meu, que li diuen Hugo Molero. Viuen a Nova York i té dotze anys i fa uns quants anys que està lluitant amb un càncer d'os en una cama i ja li llevaren l'os perquè tenia una placa de metall, però al final el pròxim dia u del dijous que ve li la tallaran i damunt té metàstasi en els pulmons i estem sobresaltats. Necessitem molta oració, és l'únic que pugueu demanar per Hugo Molero. Ell sap com està i pateix molt.
Gràcies a tots i totes i esperem que reseu molt.

A vegades cal mirar a un altra banda per a que no ens afecti les misèries de la vida. Al cap i a la fi obsessionar-se per allò que creiem que ens fa mal només comporta mal viure. El teu relat ha posat el dit sobre la llaga tot allò que no podem controlar i hem de deixar passar o gestionar a poc a poc i al seu degut moment. Nil

Hi ha tantes tirallongues en el món, que cal restaurar-les totes amb ímpetu.
Bon relat i amb molta rítmica, que incita a la reflexió.
Cordialment.

Un bon reguitzell de paraules plasmades amb força i dolor. Si una de les solucions és observar-ho amb la mirada d'un infant. Benvinguda sigui. No podem deixar-nos arrossegar per la negativitat.

Salutacions.

Rosa.

Bon dia, Atlantis:

Aprofites aquests versos per fer una enumeració de tot el que renegues: ens ho recordes i obres consciències amb cada vers.

Amb quanta brutícia i misèria vivim!

Malgrat tot, espero trobar-me en aquests dies amb aquesta mirada lluminosa d'un infant per a què se em digui que hi ha una mica d'esperança i que no està tot perdut.

Una abraçada i que tinguis una bona entrada de desembre.

Helena

Hi ha coses a renegar i n'hi ha a celebrar,

Celebro
Les flors als jardins
El blat en els camps
La fruita madura
La neu en els cims
L'onada del mar
L'aigua dels rius
L'amor als seus ulls
L'abraçada càlida
La teva amistat...
I sí
La innocència dels infants
D'on neix l'esperança!

Amb molta cordialitat