Llençols

Doncs sí, tant podem ser el llençol que vol estar ben aplegadet i tancat a l'armari, com el llençol que acarona, protegeix, desplegat per acollir i estimar. Tot depèn del dia, del moment que estem passant a la vida. I tot i que la segona versió, la del llençol desplegat sembla millor, la idea de plegar-se i replegar-se un mateix, sense arrugues, amb l'olor de farigola, dins la pau de l'armari, és molt atractiva. Un poema preciós, que a través d'una metàfora, transmet molts sentiments i sensacions.

Em quedo amb el dos... Ja el posaré el de Ploro per... Gràcies !

Original, variat, també m'agraden perfumats!
Amb cordialitat
MariaM

Bona vesprada, Atlantis: Gràcies per la teua visita i l'opinió sobre el meu relat "La butlleta de loteria". Sí, l'última part, no ha estat molt encertada. M'he fet un poc d'embolic. Si tens temps, et recomane el poema de "Notes de violí", que també està editat. Gràcies.
Cordialment.

Precios el que escrius. Gràcies per llegir-me i valorar

Està bé, això de dotar d'animació a aquest company gairebé inseparable, amb qui passem una tercera part de la nostra existència, si fa no fa.

Veig que és el poema guanyador del Repte Poètic Visual 303. Jo també he aprofitat la xamba d'haver guanyat el NanoRepte 1029 per bastir un relat amb disquisicions literàries sobre el nanorelat que acompanyava el guanyador. El vaig enviar ahir. Per cert: a veure si participes en el NanoRepte 130, que és un NanoWestern. Hi pots enviar un quartet, Hi ha de temps fins a aquest dissabte a les 16 h.

Molt bon Relat. Tornat a llegir. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Tranquil·litat.
Cordialment.

Bona vesprada, Atlantis: Gràcies per la visita i el teu amable comentari, al meu relat "Que esplèndid és viure". M'alegre que t'haja agradat.

Ostres, quin poema dels sentits! Sentit d'olfacte amb la farigola, sentit del tacte amb els llençols, sentit de la vista amb l'observació del cos, sentit a la poesia ben feta, què caram! M'agrada molt l'originalitat del primer llençol, amb un dibuix perfecte de les maniobres sempre complicades de plegar un llençol. Vaja, un poema preciós. Una forta abraçada.

Aleix

Hola Atlantis. Pensava q havies desaparegut de R.C. No et trobava. M'en alegro q només fos un error. Suposo. Gràcies per la teva opinió a Tren en la nit.
Una abraçada campiona !!!
Rosa.

Allisar suaument.... Suggerent...
Molt bon Relat, Atlantis.
Enhorabona.

Hola, bona vesprada Atlantis: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Promesos". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Hola Atlantis, no, no pretenia que em diguessis com ho faries tu en el relat Ai Senyor. haha.

Moltíssimes gràcies com sempre per la teva ajuda i opinió tan vàlida per a mi.

Rosa.

Sempre m'han fascinat els llençols estesos i agafats per pinses de fusta.... Els llençols que plegava la mare sense l'ajut de ningú, els llençols a olor a net de quan et gitanes en les fredes nits d'hivern. El teu poema reflecteix tot això i encara més. Gràcies per a fer-me reviure tants records d'infantesa amb aquesta delicadesa tan refinada i punyent alhora....

Redactes unes imatges atractives i suaus sobre els llençols. M'he imaginat com estaves agafant-los. Uns llençols plens de fantasia. El que més m'ha agradat és el "llençol II".
Enhorabona.
Cordialment.

M'agrada el que desprenen aquests llençols. Un poema molt bonic. Llisca molt bé i et deixa aquella sensació que t'ha mogut alguna cosa.

amb el Llençol II, un seguit d'imatges d'allò més suggerents, uns versets d'aquells que fan afició, una troballa molt original. Enhorabona, Atlàntis!

Una poesia original,delicada i sensual, on les accions d'un llençol i d'una persona podem tenir accions en comú.

Cordialment.

Rosa

Replegar-se i estendre’s per cobrir un cos ajustadament, però sense pressió.
Una bona imatge.