Acarona 'm virus

Ni se sap com se sap com que un virus s'estengué...amorosament. Es delia pel tacte de les emocions, cosa que va fer-lo ser contret per les ànimes de gairebé tots els nivells. No se'n parlava, sinó que se'l sentia: a frec de pell i de cor. Era l'acaronavirus.

Una dona que regentava un bar va abraçar el virus mentre comprava gerberes en un garden on guardaven de tot i més. Havia llegit que aquelles plantes purifiquen els interiors (no havia quedat aclarit que fossin únicament els tangibles: habitacions, estances i altres peces de la llar). La dona, que es deia Genciana i gens-Anna amiga d'una Anna que des de petites li feia la competència deslleial, tota copietes, egoica...i, com va ser? Va abraçar-la. Va abraçar-la! Va ser degut a una escalfor lluminosa provocada per l'acarona...Ais, va fer per no recordar-ho. Va deixar l'Anna, doncs, amb qui havia coïncidit a l'aparcament, que s'anés preguntant el perquè mentre el virus la posseïa commovedorament. I la Genciana va córrer i córrer, i sort que el vehicle no admetia passar de 69 km. per hora. Després va córrer i córrer amb un carretó farcit de gerberes -n'havia comprades de cada tonalitat- fins als baixos de casa seva: el bar 'Emporta'm Cisco', batejat així per allò de catalanitzar el 'take away' i personalitzar-lo amb el nom del seu marit. Infectada fins els ovaris pel virus, agraïda al súmmum, joiosa, estossegà deliberadament damunt les menges que servirien. Afegint-hi un plus, òbviament. L'eslogan: 'La felicitat al millor preu, vine i corrobora-ho demanant un Acarona'm a l'Emporta'm'.

I sí, sí. Rutllà, rutllà. La Genciana, amb un somrís que la vetlla dia i nit, es manté en un perenne estat de glòria eufòrica. I quan la gent trista i depressiva que no s'ha contagiat sent que malparlen de la malaltia no se'ls escolta, no pot capir que vulguin vacunes per continuar sent d'aquella manera. Fa el que pot per fer-los consumir al seu local, per tal que se'ls enganxi el goig i espia com es produeix el canvi des de darrere testos de gerberes tot i que no deu estar del tot del tot del tot ben malaltona, la Genciana: 'gens, Anna', rumia, quan li ve al cap que va acaronar aquella tiparraca. I és que hi ha vibracions energètiques que si no són no són i és estèril l'efecte fins i tot de l'acarona.