Micro-reflexió

Disculpa un tant la meua involutària valoració sobre aquest relat, no he volgut afonar-te ni molt meyns. L'art es troba dins de la persona tal com ho veus i ho expresses molt bé en el teu relat.
Gràcies per vindre a la meua pàgina i per les teues paraules pel meu poema que m'has llegit.
Fins a l'altra...
Perla de Vellut

Vinc de can Perla de Vellut a posar-te un 10 per compensar una mica la seva involuntària patinada.

He llegit la teva reflexió i t’haig de dir que la comparteixo i conec molta gent que també ho faria.

Al meu parer la valoració de l’art s’ha de fer des del propi bagatge personal, sense tenir en compte la valoració que en facin els altres. Tu ho expliques molt bé. Si creus que l’objectiu de l’art és emocionar i el que t’emociona són els dibuixos dels teus fills, és que això és art i no les teles dels museus que no et diuen res. Les valoracions de les teles dels museus es fan moltes vegades des de la pedanteria i els interessos econòmics. No t’hi capfiquis i fes que sigui el teu cor el que decideixi.

Ara bé, per la mateixa raó, si et mou a escriure el propòsit d’emocionar i en algun cas no acabes d’aconseguir-ho, no hauries de renyar a qui et valora d’acord amb les seves emocions

Bona reflexió i amb un sentit un tant humorístic, que m'ha agradat llegir.
Té molt bona idea per a seguir escribint.
No pares Annalls, que escrius molt bé i amb molt bon sentit.
Enhorabona.
Una abraçada...
Perla de Vellut

Una vegada algú em va dir... més o menys: El preu o el valor d’una cosa està condicionat al que voldries o estaries disposat a pagar.
Sóc d’aquelles persones que m’agrada entendre-ho tot a la primera sinó pateixo massa. No per això portaré la contrària a qui digui que tal quadre, tal figura... el que sigui és boníssim.
Assumeixo la meva ignorància però sinó m’agrada ja pot ser bo ja, que continuarà sense agradar-me.
Ben retornada!
—Joan—

També m'he preguntat algun cop el que dius. Tant pot ser que no hi entenguem o tal vegada hi ha quelcom de cert... Un final amb accident, com si el quadre es vengés dels teus pensaments.

A vegades no cal reflexionar tant davant un quadre per més quadrat que tinguis el cap. És millor passar per davant i mirar-se'l com aquell que no li dona importància i ja veuràs que si aquest té quelcom que t'atreu, el teu cervell pitjarà el fre dels peus i aleshores t'aturaràs sense haver-ho planificat abans. Hi ha quatres que no tenen cap merit de feina i nogensmenys tenen quelcom que t'atreu: el color, una línia o tal volta el marc. Millor no posar preu a les coses perquè tot és relatiu... Jo penso que inconscientment vas ésser tu qui va provocar que el quadre s'emprenyes en tu amb per dubtar de la seva vàlua. Quan va caure damunt teu no vas sentir com et cridava: prouuu!

Hola, m'alegra retrobar-te per aquestes llars! I et felicitaré pel relat, ingeniós, original, creatiu i reflexiu. Perquè, quin és el valor de l'art? Mira, si el teu fill té un quadre i el tens a casa i el valores amb un deu, doncs això, el valor del quadre del teu fill és un deu. Més enllà, depèn de tantes coses! En fi, una forta abraçada, Annalls!

Aleix

Hola gent maca ! Sols dir-vos que he tornat!