Ai mena !!!

Annalls, 'La lluna en un cove' és, també, un conte d'un nen consentit que la volia i que una gata de carrer, la Gur, filla d'una gata tigrada de circ, amb l'ajuda de la gata de cal nen -burgeset-, una felina apelfada amb llacet i musculatura dilatada, ho fan possible. Això sí, unes quantes peripècies. No et diré quines, que fa de bon llegir (no, no és un conte meu) i està molt ben il·lustrat amb la santa paciència, si no recordo malament, d'anar ratllant (plumilla?) i potser algun toc d'aquarel·la, mínim. Només et diré que la lluna és lliure i ningú l'ha de voler posseir. :-D


Mena

Ningú treu llum a ningú si el segon ningú no vol i és algú, penso jo.
Tots tenim llum pròpia, sense leds ni lads ni luds, està a dins i supera les piles duracèliques. Ja dec estar canviant el camí del tema encetat, però a vegades les bifurcacions apareixen, i noves preguntes. O sigui, que seria:
Si algú se sent il·luminat, que no cal dir-ho a al centre de salut mental de pet, segurament per alguna cosa important, essencial i intuïtiva serà. Cosa seva. Si algú sent que l'il·luminen, deu ser que li cal ajuda de sers no superiors però si en aquell tram per alguna raó. No costa gaire deixar lots o espelmes o una caixa de mistos, tots n'hem necessitat i en necessitarem (segueixo pensant, que no demano compartició) . I si passar a la foscor ho fa un altre que algú hi passi, refotuda cosa! Així doncs, la pregunta, que ja no sé on para (s'haurà obscurit o estarà nodrint-se solar i lumínicament en alguna terrasseta?)...doncs, tu, que no em ve!
Acabaria repetint la frase del començament:
Ningú treu llum a ningú si el segon ningú no vol i es algú.

I si li fan, analitzar el perquè, que a vegades hi ha raons de pes i no cal tanta lluminària. Però, vaja, que el que ve de fora no ha d'afectar tant al que hi ha a dins. I no parlo trendy-alternatiu, sinó pel que crec, crec, crec, igual igualito que el cruixir de chips (xips no) de xurreria com Déu mana.

Un atabalament, en definitiva.


Mena