Mossegades d’hivern

Un relat de: Atlantis
Mossegades d’hivern

Les nostres llengües xumen pell salada
quan ens capiculem
i els sentits se’ns obren
a un món ple de fragàncies
que sospesem amb calma.

Anem fins als ancestres,
ens resseguim, toquem el cel en el cim de les puntes
i en els revolts dormits on voletegen
els gestos clandestins.

Som vells i ens estimem
-ens ho diuen els cossos
i la claror de la finestra oberta
amb la ranera
de la última llum de la nit .

escrit l'hivern del 2012


Comentaris

  • Montseblanc | 19-08-2022

    He pensat que estimar-se, a l'hivern, amb la finestra oberta, feia molt més especial l'escena, única, com si el foc de l'erotisme fos suficient per no patir fred. Però després també he pensat que això de que sigui hivern m'ho he imaginat jo, pel títol i perquè el poema està escrit a l'hivern. Així que finalment he pensat que l'hivern del títol és la vellesa. Fer-se vell és anar renunciant cada vegada a més coses, però el teu poema és una lluita contra això, sucumbir a la sensualitat més profunda i que la nit ho sàpiga, que els cors i els sentits no es rendeixen fins al darrer dia.

  • Estimar-se [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-08-2022 | Valoració: 10

    Un poema ple d'imatge que ressalta l'amor des de les llengües fins a amar-se tot el cos, il·luminats per la finestra. És preciós i amb molta passió. M'ha agradat molt.
    Cordialment.

  • amor jove[Ofensiu]
    magalo | 06-08-2022


    Ens descrius un amor calmat, més tendra i apassionat que alguns de joves
    .
    Una agradable lectura
    gràcies
    Marta

  • La llum de la finestra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-08-2022 | Valoració: 10

    Quin poema més bell, quina descripció més bonica de l’amor eròtic, de l’amor total! Imatges precioses. Em quedo amb la finestra oberta. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Mossegades de vida[Ofensiu]
    Prou bé | 02-08-2022

    Que ho fa que quan et llegim tots ens quedem amb un O dos versos del poema i et diem com ens han agradat.
    Jo aquest cop no ho faré perquè ha estat tot el poema que m'ha arribat molt endins.
    Del 2012 O del 2022 tan se val que sigui estiu O hivern per gaudir amb el que escrius!

    Amb total cordialitat, una abraçada

  • Autèntic[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-08-2022

    Un poema plè de frases amb un signiticat emotiu que et fa sentir viu del tot a qualsevol edat.

    M'ha agradat molt Atlantis.

    Cordialment

    Rosa

  • Emotiu...[Ofensiu]
    Nil | 01-08-2022

    Som vells i ens estimem
    -ens ho diuen els cossos
    i la claror de la finestra oberta
    amb la ranera
    de la última llum de la nit .

    M'encanta aquest tros del poa....Puc imaginar l'escena amb aquesta descripció tan emotiva... I que, d'una manera o altra, tots hem experimentat, si més no pel que fa a l'ambientació, algun cop a la vida. M'ha tocat el cor....

  • M'agrada l'estrofa...[Ofensiu]
    llpages | 01-08-2022 | Valoració: 10

    "Anem fins als ancestres,
    ens resseguim, toquem el cel en el cim de les puntes
    i en els revolts dormits on voletegen
    els gestos clandestins."

    perquè té tantes interpretacions: les puntes, els revolts, els gestos clandestins... Rellegeixo els versos i el cap m'evoca una part del cos diferent a cada lectura. Aquest detall confereix universalitat al text, sempre fresc i actual (ningú diria que té deu anys!). Enhorabona, Atlàntis!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

110 Relats

819 Comentaris

68942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com