Cercador
Mossegades d’hivern
Un relat de: AtlantisLes nostres llengües xumen pell salada
quan ens capiculem
i els sentits se’ns obren
a un món ple de fragàncies
que sospesem amb calma.
Anem fins als ancestres,
ens resseguim, toquem el cel en el cim de les puntes
i en els revolts dormits on voletegen
els gestos clandestins.
Som vells i ens estimem
-ens ho diuen els cossos
i la claror de la finestra oberta
amb la ranera
de la última llum de la nit .
escrit l'hivern del 2012
Comentaris
-
Un llenguatge molt poètic i ben...[Ofensiu]Annalls | 30-01-2023 | Valoració: 10
... trobat !
-
Agraïment[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-09-2022
Gràcies Atlantis per la teva opinió a CAMINS. Espero i desitjo anar aprenent.Potser demano molt, però m'agradaria saber si és possible la teva opinió sobre AI SENYOR.
Últimament estic intentant escriure relats sense gairabé rimes o de diferent manera, seguint els teus consells.
Cordialment.
Rosa.
-
Vida[Ofensiu]Montseblanc | 19-08-2022
He pensat que estimar-se, a l'hivern, amb la finestra oberta, feia molt més especial l'escena, única, com si el foc de l'erotisme fos suficient per no patir fred. Però després també he pensat que això de que sigui hivern m'ho he imaginat jo, pel títol i perquè el poema està escrit a l'hivern. Així que finalment he pensat que l'hivern del títol és la vellesa. Fer-se vell és anar renunciant cada vegada a més coses, però el teu poema és una lluita contra això, sucumbir a la sensualitat més profunda i que la nit ho sàpiga, que els cors i els sentits no es rendeixen fins al darrer dia.
-
Estimar-se [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 14-08-2022 | Valoració: 10
Un poema ple d'imatge que ressalta l'amor des de les llengües fins a amar-se tot el cos, il·luminats per la finestra. És preciós i amb molta passió. M'ha agradat molt.
Cordialment. -
amor jove[Ofensiu]magalo | 06-08-2022
Ens descrius un amor calmat, més tendra i apassionat que alguns de joves
.
Una agradable lectura
gràcies
Marta -
La llum de la finestra[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-08-2022 | Valoració: 10
Quin poema més bell, quina descripció més bonica de l’amor eròtic, de l’amor total! Imatges precioses. Em quedo amb la finestra oberta. Una forta abraçada.
Aleix -
Mossegades de vida[Ofensiu]Prou bé | 02-08-2022
Que ho fa que quan et llegim tots ens quedem amb un O dos versos del poema i et diem com ens han agradat.
Jo aquest cop no ho faré perquè ha estat tot el poema que m'ha arribat molt endins.
Del 2012 O del 2022 tan se val que sigui estiu O hivern per gaudir amb el que escrius!
Amb total cordialitat, una abraçada -
Autèntic[Ofensiu]Rosa Gubau | 02-08-2022
Un poema plè de frases amb un signiticat emotiu que et fa sentir viu del tot a qualsevol edat.
M'ha agradat molt Atlantis.
Cordialment
Rosa -
Emotiu...[Ofensiu]Nil | 01-08-2022
Som vells i ens estimem
-ens ho diuen els cossos
i la claror de la finestra oberta
amb la ranera
de la última llum de la nit .
M'encanta aquest tros del poa....Puc imaginar l'escena amb aquesta descripció tan emotiva... I que, d'una manera o altra, tots hem experimentat, si més no pel que fa a l'ambientació, algun cop a la vida. M'ha tocat el cor.... -
M'agrada l'estrofa...[Ofensiu]llpages | 01-08-2022 | Valoració: 10
"Anem fins als ancestres,
ens resseguim, toquem el cel en el cim de les puntes
i en els revolts dormits on voletegen
els gestos clandestins."
perquè té tantes interpretacions: les puntes, els revolts, els gestos clandestins... Rellegeixo els versos i el cap m'evoca una part del cos diferent a cada lectura. Aquest detall confereix universalitat al text, sempre fresc i actual (ningú diria que té deu anys!). Enhorabona, Atlàntis!
Valoració mitja: 10
l´Autor

129 Relats
1052 Comentaris
81082 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Últims relats de l'autor
- aniversari
- Presentació
- Tota
- Al principi era el verb
- Simbiosis. Presentat al repte clàssic Complex de Pigamalió)
- Arrugues
- Monòleg en el cementiri de Montjuïc . (del repte clàssic)
- La paret( presentat al Repte clàssic, amb algunes variacions)
- Anunciació d'hivern
- L'anell
- Bon Nadal
- Dues de cop
- Renegar
- Paisatge de fora i de dins. (oníric)
- Època de zel