alhora visceral i espiritual, la qual cosa m'agrada perquè fa sentir, és profund.
S'ha de llegir amb deteniment per a seguir el fil d'aquestes venes i artèries, per saber on desemboca aquest riu de porpra.
En tot cas, és un poema que destil·la ràbia. M'agrada!

...les/els amants de la poesia (i els ex-pirates) poden extreure'n tresors dels naufragis.
Un poema ràpid i intens.

Molt bo!

... I en el moment d'escriure aquest poema, que ens demostra que realment es pot fer l'amor escrivint.
De vegades els poemes que escrivim ens regalen "algo". Després de llegir-los, és com si ens despertéssim de nou amb una grata sensació, sabent que alguna cosa ens ha passat, però sense saber del tot qui ens ha fet l'amor.
En aquest cas ha estat una ciutat...

amb metàfores molt bones i amb una forma que s'adiu amb el fons. Tot es diu sense cridar. Sembla com si fos un desig guardat en una capseta de mistos blindada que no s'obre el suficient com per que pugui sortir completament.
El desig i els seus braços s'han de fer foc i han de cremar-ho tot, si no no arriba enlloc...

Molt bon poema!

intento copsar tota l'essència, el que hi ha darrera, o dalt o baix de la "Cadira".
Com diu Naiade, val la pena llegir vàries vegades aquest poema i és necessari per entendre'l tot.
És un poema trist, podrit per dins. No és fàcil donar aquesta impressió.
La cadira s'ens clava i el temps no es pot deixar passar...

Felicitats, un poema que fa sentir!

Fantàstica manera d'explicar que un poema pot arribar a modelar-nos els sentits, a crear-nos intenses reaccions amb un respir o amb l'aire escrit. A aturar el temps, o a fer-nos veure allò monumental, visions de quelcom superior...

M'ha agradat!

Repassar els records, diuen que va bé.
Netejar-los amb lleixiu, millor.
Diuen que per obrir un calaix nou és millor tancar els altres.
M'ha agradat sobretot l'últim vers.

També m'agrada que hi hagin poetes/esses com tu, que després d'anys d'escriure encara continueu enviant relats. Com jo, de fet. El que passa és que m'he canviat el nom.

Continua escrivint!

al lloc d'aquesta mare, que per fi, es llança a compartir amb l'Elena, allò que tant mal li ha fet, corcant-la a través dels anys.

Demostració que ets una escriptora versàtil i et pots ficar a tots els focs.

de definir la mort d'aquelles paraules, d'aquells versos que haguéssin pogut esdevenir poemes i només s'han quedat en tristes i doloroses hemorràgies internes...
Perfecte.
A mi també em dol allò que voldria escriure i no escric!

trencar cadenes rovellades!

Em semblen paraules sortides de l'ànima, un collage fet d'essències, honestes i verídiques.
No hi han paraules per aquests moments soterrats, un poema que supera les paraules que el componen, com ha de ser un poema!

M'agrada el resultat de les runes, les antiguitats dels amors, els records, tacats ja de fredor.
Quan la indiferència amara una relació, és millor trobar una fòrmula sigui quina sigui per esbossar la forma d'un adéu!
M'ha agradat molt!