Cercador

Llista categories

LLUNYANIA

Un relat de: anheldesol

La societat és un escenari
ple de tòtems i màscares venecianes
per on solíem jugar.

Ara el paisatge s’ha esquinçat
com un quadre
furtat al record.
La desolació de cada carrer
impregna les meves passes
i les avingudes cauen apàtiques
als meus peus,
com runes d’antigues il•lusions.

I encara en la llunyania
sento rierols de somriures
i l’envoltori de la bogeria
que vam destapar
per a les nits especials.

Ara, cara a cara,
seríem uns estranys,
allà
on solíem jugar.

Pels voltants de l’amor...

Comentaris

Afegir comentari

El teatre[Ofensiu]
Lavínia | 26-01-2011
de la vida, anheldesol. Això és el que deien els intel·lectuals del Barroc, però, si m'ho permets, vull comentar la teva "biografia" i el teu "link". Quant a la biografia és un prodigi de síntesi i una valoració a la paraula, als mots. Tu no tens mots "sobrers", el que tens és un gust per escriure i l'"anheldesol" del teu pseudònim (m'agrada més anomenar-lo així, encara que no és el lloc adequat) respira llibertat i claredat.
Què més vols? sincerament crec que escrius molt bé.

Una abraçada