Moments soterrats

em recorda molt a "M'agrada jugar a imaginar", per l'estil suposo, un poema que vaig fer ara fa un temps... Tot i això, el teu denota molta confusió, reflexa sentiments d'algú perdut... però ho fa de meravella. m'ha fet sentir les emocions a flor de pell. felicitats! una abraçada, i m'ha agradat descobrir-te!

Em semblen paraules sortides de l'ànima, un collage fet d'essències, honestes i verídiques.
No hi han paraules per aquests moments soterrats, un poema que supera les paraules que el componen, com ha de ser un poema!

Aquets versos:
"En aquest túnel llòbrec i oblidat,
he perdut la veu i el pes de l'ànima."
...
"perdre'm en línia recta"

són un regal i aquest comentari no te'ls agraeix prou.

només amb el sentiment i l' emoció que em desperta.Gràcies.
Jo no passo de Martí Pol
Baiba Liepa

de violí, tènues, subtils, aguts i compassats que ens permeten sentir-nos lleugers i erràtics, vivint moments passats de records i fotografies velades espurnejades per reflexions que ens guien de nou per la línia recta.

Nicte, els teus poemes em resulten molt interessants. Trobo que tenen molta reflexió al darrera i que ens la transmets de manera molt depurada.

Una abraçada.

Leela.

que semblen forats de cuc; en un instant ens porten imatges del passat, sensacions gairebé palpables i alhora etèries.
Diluides venen i fugen, per aquests misteriosos camins del temps i la memòria...

Ens transportes àgilment per galeries soterrades i ho fas amb les paraules justes i precises. Em deixo portar a palpentes...

Petons i fins aviat!

Hola Nicte,
El valor que dono a aquest poema és la seva força amb tan poques paraules, la síntesi que molts de nosaltres no sabem expressar.
I a més, si quan l'estàs escrivint, plou i el dia és gris, encara el mèrit és més important.

Brindo pels nous poetes i per la llengua,
Roda03

.. tinc un dia de poques paraules. Entre la pluja i tot... abff però et dirè que m'ha agradat el teu poema.

una abraçada

Equinozio