ANHEL DE SANG

Avui albiro,
com un anxaneta,
des de dalt de tot
de la infantesa,
el cel límpid
del futur que m'espera.

Avui veig per arreu
una fulla en blanc
per mullar
i el batec
de la tinta que es desboca per les venes...

Avui, sento un tic-tac estrany,
un despertador eufòric
que em farà obrir
els ulls als somnis...

I les venes,
a les paraules (...)