D'una llum, el vers

Un relat de: gypsy

El cel és obert i la cambra fosca,
un xiuxiueig m'adorm els sentits
cançó folrada de temps que passa
en la veu d'un rapsode que respira
versos d'una llum inversa - reversa.
Un estol de mots dringa els instants,
un amanyac que és, no és, o sembla,
s'aturen les hores i un déu humil
llueix en la distància dins el poema.


gypsy

Comentaris

  • Tot el que un poema suggereix...[Ofensiu]
    anheldesol | 05-01-2010


    Fantàstica manera d'explicar que un poema pot arribar a modelar-nos els sentits, a crear-nos intenses reaccions amb un respir o amb l'aire escrit. A aturar el temps, o a fer-nos veure allò monumental, visions de quelcom superior...

    M'ha agradat!

  • magmifig regal[Ofensiu]
    escaldot | 26-12-2009

    el que meticulosament ofereixes...
    particulament m'agrada molt, es tot un pregó en vers i llum.

    una abraçada

    Jordi

  • Les paraules precises[Ofensiu]
    Fidel | 16-12-2009

    poemes curts i sentits els que crees. En general m'agraden molt. Saps captivar el lector. Ets una segeta precisa i tendre que entra als nostres cors.
    Molt bon poema Gyps !!!

    Fidel

  • Temps, missatges, escumes, brams, somnis,[Ofensiu]
    franz appa | 08-12-2009

    Recorro la sinuosa geografia dels teus darrers breus, densos, turbulents poemes: turbulents quant són agitats per tot de vida on s'arremolina el temps que passa, el temps que ha quedat endarrera deixant missatges, imatges vívides, tornaveus i ressonàncies de melodies quasi oblidades i temes que retornen en altres mans cap al nostre present, aquest present que és escuma lleugera de dies en els niells de la nit, que és llum i imatges inverses en ulls projectats contra horitzons de cel suspès, projecccions de la vida que no ha pogut ser, i que és fe i incertesa i por en el futur. Que és herència rebuda i herència que caldrà deixar.
    Turbulència de vida en el si de la ment d'un déu humil que sap que les seves paraules són a penes aquesta agitació, aquest bram a penes més alt que el murmuri. Però que és tot, absolutament tot, el que tenim.
    Una abraçada,
    franz

  • Pot ser...[Ofensiu]
    Epicuri | 08-12-2009

    El poema sigui Déu
    o Déu, el poema
    per que tot està en tot
    o rés, tant se val.

    La paraula es va fer carn
    i la carn paraula.

    Precísament l'altre dia ho comentava amb en Dark: el que cada dia m'atrau més de la poesia es que s'acosta molt al que és essencial. El.limina el soroll de les pròpies paraules.

    i semble quelcom que emva comentara en Rafel: Hi han poetes que la presentació...la introducció delseu vers és mooooolt mes llarga extensa ( i sobrera) que el seu poema...com ara està esdevenint el comentari, del teu magnífic poema.
    Mentre tant...segueixo menjant, magnífiques catànies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2805 Comentaris

422775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu