Foc

amb aquest poema i, especialment aquest dos versos....

"...
encetant encanteris i miratges
de mil rutes noves"
,.."

Perquè voler tirar endavant és com crear un encanteri, és com ser al desert i veure miratges a l'horitzó... quan hi arribes, potser no hi haurà res, però hauràs estant avançat per la carretera de la vida.

Tots els carrers tenen sortida... de vegades costa de trobar-la, la pols del camí ens pot enboirar, però sempre acaba deixant-nos veure els raigs de sol a l'altra banda...

Un poema impecable, lingüísticament parlant. Molt treballat i amb un vocabulari molt acurat i precís.

Veig que no has seguit escrivint des del mes d'agost, però espero veure més escrits teus per aquí, perquè em sembla que ens pots oferir regals molt valuosos... aquest primer poema ho diu clarament.

Una abraçada i gràcies per les teves amables paraules.

sempre acaba havent-hi una sortida o una altra, tot i que de vegades la foscor és tan densa que no ens deixa albirar cap espurna de llum.

Uns versos prometedors i una entrada ben contundent amb aquest foc.

petons

gypsy

Que millor que aquest bonic poema per començar a relats! Benvingut/uda! No deixis d'escriure!

GuSPIRA