Runes de nits i estels

hem d'enderrocar alguna cosa, una il·lusió, una passió, un somni, una realitat...

Salut.
onatge

A quina musa vas subornar perquè et dictés les paraules? En quin moment màgic vas escriure aquests versos? Qui o què te'ls va inspirar? Saps, aquest és un poema per desar sota el coixí o per dur a la butxaca, per tenir-lo ben a prop i rellegir-lo sovint. I, en moments de desassossec, recitar-lo en veu alta per conjurar els déus i foragitar tots els dimonis. De debò, és bellíssim en la forma i en el contingut.
Un petonarro dels teus,
Fredia

que encara no t'havia descobert? els teus poemes em fan mal, però m'ajuden a pensar, a intentar trobar solucions. tot i que no en trobo cap. jo també tinc dos nenes.

M'agrada el resultat de les runes, les antiguitats dels amors, els records, tacats ja de fredor.
Quan la indiferència amara una relació, és millor trobar una fòrmula sigui quina sigui per esbossar la forma d'un adéu!
M'ha agradat molt!

en son d'amargs, com la foscor absoluta...Poques vegades hi han adeus amb felicitat, si no son per desfer-se d'algu.

que tenen les teves paraules que em mantenen captivada davant la pantalla sense poder deixar-les, perquè m'enganxen, em captiven i m'emocionen...

Ets tant especial...ho noto, ho saps.

T'estimo!

Records, sensacions i sentiments il·luminen la nit amb la força d'un llamp. Runes de llums i foscors, de móns interns que mai poden abastar del tot la bellesa d'un moment i la capacitat de poder-lo retenir.
La vida està plena de comiats...

Els teus poemes són enigmàtics, plens de simbolismes amagats. Semblen fulles de tardor que udolen, mentre el vent les fa voleiar molt lentament cap a un imprevisible destí...

Les teves nenes són dos rajolins de sol. La gran s'assembla molt a tu.

Molts petons!

Positiu: molt bonic, el poema, preciós.

Crític: només un aspecte, però té la seva importància: la forma de separar les estrofes no em convenç. Jo tinc la meva en les meves auques, només vull dir això...

Resum: M'agrada, felicitats, segueix així, et poso un 9...

Un final escaient, al cap i a la fi. També podria no existir-ne cap, de final escaient, potser perquè ho són tots, ans el silenci comença abans del silenci. Felicitats, és un poema magnífic i universal.
La filla que sembla la més gran, la de la dreta, em recorda a una alumna meva. Felicitats també per elles.

saps fer "el crexendo" amb un ritme perfecte, et felicito de debò.

" paraules descastades" amaga una intenció irònicosarcàstica. Molts cops temem dir "t'estimo" sobretot alguns homes, és per això que el meu poema intenta fer´ho evident però potsr no ho aconsegueix.

Em quedo atrapada en la mirada de les teves nenes tan lluminosa. He estat mestre 37 anys i els nens són el meu cel...

una abraçada!!

com les teves nenes. Trist, però brutalment sensible. La indiferencia, sovint fa més mal, almenys, a mi. Preciós el relat i precioses les nenes. Molts petons per a tu i per elles. ESPIRAL.

Bellíssimes poesies, les de la dreta. Enhorabona. I també l'enhorabona per aquest magnífic retrat en forma de poesia.

però si en la teva poesia

i molt més encara
en la que de tu porten
les teves nines


que et donin ales
per volar
pels teus cels feits a mida

sigues feliç

cura les ferides que la raó causa. Per què dins d'ella es troben dos components contradictoris: la veritat que supera i la il·lusió que encanta.
novalis

Sí, uns versos potents que semblen contenir una gran bagatge i potencial de desig dintre.

Més enllà de les nits i dels estels la essència dels silencis antics i dels somriures bells supura en totes les coses.
Em dona la sensació de que els teus poemes transmeten una força enigmàtica i antiga que desapareix quan no en fas, no sé... és com si volgués quedar mig soterrada.

mar

Per cert, quin parell d'alegries que somriuen amb trapelleria (mal dissimulada) cap a l'objectiu de la càmera.

...un altre maravella de les teves.
gràcies

o primera, no ho sé!

Quin comentari més delicat, esplèndidament exposat, amorosament construït...Te l'agraeixo molt!

veig que t'has compadit i has vingut a fer-me companyia...

Ha estat un plaer!

Una abraçada de iaia "atípica"