Angel Messeguer

9 Relats, 13 Comentaris
13013 Lectures
Valoració de l'autor: 8.71

Biografia:
Nascut a Mèxic al 1946. Químic i Professor d'Investigació del CSIC.
Aficionat a la música, a la literatura, principalment com a lector de narrativa, poesia, assaigs, etc., i al cinema.
Antic alumne de l'Aula de Lletres. Acabo de publicar la primera novel.la a Editorial Montflorit

Últims relats de Angel Messeguer

  • Fumanticisme

    Angel Messeguer - 24-06-2008 - 689 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    S'havia girat ponent. Un roig llampant vernissava l'horitzó a mesura que el sol s'amagava per les muntanyes de darrera els edificis residencials de la ciutat portuària. El cotxe era el sisè de la cua abans del vermell interminable d'un semàfor controlat per un cervell de silici amagat sota terra a quilòmetres de distància. A.F.J. (un ell) conduïa i R.V.M. (una ella) seia a la seva dreta. Les finestres tancades i un lleu corrent d'aire condicionat diluïa la fortor de la colònia asexuada que algun dels dos s'havia posat. La mà femenina pitjava les tecles del dial, amb neguit. Fugia de butlletins de notícies i de qualsevol veu que articulés tres mots seguits. De punt mort a primera, ell s'havia venut el model automàtic perquè no li agradava a F.P.A. (ella anterior), massa despesa. I ara què?, pensava tot mirant-se el semàfor, encara tossut. Ep, els dos avis que pensaven travessar el carrer s'havien aturat, bon senyal. Verd, mil·lisegons després el polze de la mà dreta prement la botzina més

  • Xoc Frontal

    Angel Messeguer - 22-08-2006 - 1235 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • La dansa dels fils

    Angel Messeguer - 02-03-2006 - 1755 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    gent ja s'espera a dins, l'Arcadi també i l'alcalde arribarà d'un moment a l'altre. L'home ens ho va dir, abans de la una ha de ser a la inauguració de la fàbrica de gelats. Mare de Déu, pare, què passa? Em suen les mans i l'aire que s'escola per sota els arcs m'està esguerrant el pentinat. El sostre clapat de regalims d'aiguats llunyans, plaques de guix que amenacen d'emblanquinar-me la festa. Tant de bo i la sala ofereixi més garanties. A més, m'estic quedant glaçada. Jo volia portar màniga llarga, l'abril és boig; però la Clara que no filla, amb els braços de vellut que tens i tan morena. I la rosa que no voli. Vaja, l'agulla ha fet que es desfilés la roba. Sort que les sabates no em fan mal, encara. Ni temps per estovar-les; fins ahir no vaig trobar el model que buscava, de pell clara, llisa i taló ben alt per no desentonar del seu bracet. Serà millor no caminar gaire, dec semblar un ànec. Ei, sembla el seu cotxe; sí que ho és, ja era hora. No l'hauria d'aparcar tan lluny. Que no més

  • Una qüestió d'empatia

    Angel Messeguer - 30-12-2005 - 1186 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • La Mari en fa quaranta

    Angel Messeguer - 28-11-2005 - 1876 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 47 minuts

    La Mari fa quaranta anys i en Mingo es proposa organitzar-li una festa sorpresa, malgrat la feina que li comportarà... més

  • El Trio

    Angel Messeguer - 30-10-2005 - 1327 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • Concert per a percussió i celesta

    Angel Messeguer - 26-09-2005 - 1841 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Obrí la porta i una alenada de foscor l'encegà. Quan els seus ulls es resignaren a l'espurna de llum que s'hi filtrava, pogué veure les escales inacabables que el separaven de les golfes. Havia d'arrossegar el sac de lona fins dalt. S'assegurà que la clau també obria per dins i se la deixà caure a la butxaca de la jaqueta. Tornà a sortir. Unes passes més enllà hi reposava un banquet de plàstic. El col·locà entre la porta i el marc: l'escletxa faria de lot. Ell i el sac reprengueren l'ascensió. Avançava d'esquena, rítmicament, i responia amb estossegades l'allau de partícules d'aire que el penetraven, avorrides dels rebots eterns contra aquelles parets. A mig camí tenia ja el cos xop i de la cara li lliscaven gotes que se li acumulaven sobre el llavi. De tant en tant se les llepava. El silenci, únic patrimoni d'aquella ratera, s'esquarterava pel retruc monòton de la càrrega contra els graons. Quan arribà al cim, distingí la porta ennegrida al final del replà. Amb un darrer esforç es pos més

  • Eclipsi total

    Angel Messeguer - 24-08-2005 - 1167 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • THAUMETOCAMPA PITYOPOEA

    Angel Messeguer - 25-07-2005 - 1937 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L'arriscada aventura d'una eruga de processionària, rebel de mena, en la cerca de noves companyies que li omplin els seus somnis. més