Fumanticisme

S'havia girat ponent. Un roig llampant vernissava l'horitzó a mesura que el sol s'amagava per les muntanyes de darrera els edificis residencials de la ciutat portuària. El cotxe era el sisè de la cua abans del vermell interminable d'un semàfor controlat per un cervell de silici amagat sota terra a quilòmetres de distància. A.F.J. (un ell) conduïa i R.V.M. (una ella) seia a la seva dreta. Les finestres tancades i un lleu corrent d'aire condicionat diluïa la fortor de la colònia asexuada que algun dels dos s'havia posat. La mà femenina pitjava les tecles del dial, amb neguit. Fugia de butlletins de notícies i de qualsevol veu que articulés tres mots seguits.
De punt mort a primera, ell s'havia venut el model automàtic perquè no li agradava a F.P.A. (ella anterior), massa despesa. I ara què?, pensava tot mirant-se el semàfor, encara tossut. Ep, els dos avis que pensaven travessar el carrer s'havien aturat, bon senyal. Verd, mil·lisegons després el polze de la mà dreta prement la botzina. El conductor del davant que aixecava la seva per demanar calma i un temps preciós es perdia en el diàleg de signes i sons. Dos cotxes abans de passar i els avis es veien en cor de seguir el seu passeig. L'uniformat de la cantonada (ulleres de vidres fumats i estris electrònics a cada mà) havia detectat la impaciència, segur, i aviat s'acostaria per fer una ullada dissimulada a l'interior o li enfocaria les dues càmeres de la cruïlla. Mal clonat…
Mentre es desfeia el nus del corbatí just per descordar-se el botó de la camisa, la mà de R.V.M deixava les tecles i anava a cercar la cuixa d'ell. Calma, traduïa el massatge sense paraules. Ell es girà i la va veure just quan un reflex d'aquell capvespre s'havia escolat entre les barreres arquitectòniques per fer-li un primer pla de la cara, el coll i l'espatlla que tenia més a tocar. Va somriure, ella va seguir amb el massatge i la peça que sonava a la ràdio també. Dues setmanes abans havien fumat el primer cigarret plegats, llavors de ros suau, un clàssic dels anys feliços. La cita, al cafè d'un barri tranquil de la ciutat tan punt havia enfosquit, lluny de companyies indiscretes,. Ella coneixia el lloc i les indicacions havien estat precises: seguir la barra fins al final, girar a mà esquerra i travessar la cortina de roba. Fer-ho a pas lent, per acostumar la vista a la penombra cada vegada més intensa del local. I al fons a la dreta, la tauleta de l'angle, la mà que s'alçava per fer-li de guia i ell que... El toc impertinent d'una botzina al seu darrera el va retornar a la cua just per veure el llum verd i arrencar amb prou temps per no fer cas de l'ambre i desentendre's del possible vermell. El vigilant, amatent a l'altre costat, i A.F.J. s'assegurà de mostrar les dues mans aferrades a la part de dalt del timó de comanaments per poder passar la inspecció amb èxit. Què cony t'esperaves! Es faria posar vidres més opacs, al límit del tolerat. El xiulet de la botzina s'ennuegà i ell girà a l'esquerre. Va prémer el botó de GPS (sense punts, segons una acord de la comunitat de països que els aplegava): cap altre semàfor que els alentís el trajecte. R.V.M. havia creuat la cama i la faldilla blava, amb el tall lateral, descobria les seves cames cobertes amb pantys que dibuixaven calats romboïdals. A.F.J. li acaronà el genoll, ella reconeguè el calfred del vespre al bar, quan també li posà la mà sobre l'altre genoll, a l'hora que es treia de la butxaca l'encenedor de plata, herència afortunada del germà del pare i li oferia foc per primera vegada. Els ulls d'ella pujaven i baixaven, massa indecisos entre encertar la flama que li escalfava lleugerament els llavis i la mirada d'ell, que l'encenia més aviat tota. Moments necessaris perquè ell acostés el seu cigarret també i es sumés a la crema. Els guants aïllants de l'un i l'altre s'arribaren a fregar a l'hora que ella aspirava per segona vegada, ara amb plena consciència, del que feien plegats.
No havia estat fàcil concertar la segona cita. Problemes d'agenda, de controls de salut a la feina, precaucions que calia prendre. Avui no, era divendres, cap viatge immediat, temps suficient per fer i desfer. La mà de A.F.J. fugia d'ella i canviava l'emissora. Una, l'altra, l'altra, res, premé l'off. Aquell silenci sobtat l'avisà que era el moment de desconnectar-se de l'univers. Ell havia posat a dormir el seu localitzador en un dels semàfors. R.V.M. va desactivar el seu, inserit al rellotge que lluïa al canell.
L'entrada dels automòbils era per una rampa amb gir a la dreta inclòs que conduïa a un passadís amb una màquina a mig camí. L'escletxa per inserir la tarja que R.V.M. tenia ja a punt. La pantalla que els indicava preus, modalitats i un cop feta la tria, la plaça d'aparcament, a l'hora que una llengüeta deixava anar la peça de plàstic que els obriria l'habitació. El trajecte, discreció exemplar d'indicacions precises fins que ell li cedí el pas i tancà la porta al seu darrera. El plàstic a una nova escletxa anunciada per un pilot groc i llums indirectes del mateix to els donaren la benvinguda, a l'hora que el ronc intens d'un maquinari interior s'amortia fins fer-se inaudible. Segurament la instal·lació dels automatismes havia coincidit amb la renovació de les habitacions, encara amb una certa olor de pintura, remarcà ella tot davant aquell decorat que la incomodava una mica. Cap dels dos no podia confirmar la suposició, estrenaven el local i la modalitat. Un suggeriment d'A.F.J. després d'una àmplia consulta als servidors i a dues pàgines d'accés restringit, cortesia d'un company de seients d'avió.
Ell, anys endarrera, havia tingut cites en motels convencionals, abans de conèixer F.P.A. Una era casada, el que feia difícil trobar altres comoditats més casolanes i ell estudiava i compartia, sempre compartia pis, a tothora. En un dels locals els llums eren vermellosos i les puntes penjaven de cortines, dels cobrellits, dels miralls, per amagar el pas del temps sobre el mobiliari de fusta i els petits habitants de sis potes que havien colonitzat el territori. I aquella sentor a segle XX. Però pagava ella i també eren seves les ordres. No li agradaven aquells records, inoportuns. La ganyota, però, no va passar desapercebuda. Ella l'havia relacionat amb F.P.A.. El va ajudar a treure's l'americana, la va penjar a una cadira i amb la mà el va acompanyar fins que s‘assegueren un al costat de l'altre, al llit. Un llit massa baix per al seu gust. Davant i a prop del sostre una placa enreixada. A.F.J. li va passar una mà pels cabells, i l'altra. Un pèl greixosos, va pensar ell, o eren les seves mans? Se les havia de rentar.
Avui els guants dormirien als moneders, a les butxaques. I va tornar a somriure. Ella va tancar els ulls i la seva mà va cercar-li la barbeta per pessigar-lo amb suavitat i que el clotet que ja picava se li envermellís per moments. Tot seguit li va treure les ulleres per deixar-les sobre la tauleta. Els jocs de carícies van seguir sense obeir cap reglament, mans lliures. Voluntats d'allargar sensacions que un i l'altre aparentaven no haver viscut d'un temps ençà.
Amb suavitat A.F.J. enretirà la mà d'ella de la galta, s'aixecà i s'encaminà a la cadira per furgar en una de les butxaques interiors. Hi posà els dits per tastar el paquet embolcallat de cel·lofana. L'estri de plata li feia companyia i tots tres van fer el camí de tornada. Els va deixar entre les ulleres i un dels cendrers de vidre blau fumat. El bessó reposava a la tauleta de nit de l'altra banda. Ella va aprofitar per treure's les sabates de taló, estirar les cames i moure uns dits que ja sentia entumits. Les seves mans tampoc paraven quietes remenant el fons de la motxilleta, estirada també al llit, darrera seu. L'havia pescat, aquella fredor de la cigarrera als tous, i després a la galta, inconfusible. Quan A.F.J. la va veure, no dissimulà la sorpresa. El bany metàl.lic havia perdut lluentor i les inicials gravades no coincidien amb les d'ella. Recuperat, li agafà el canell, sense abusar de la pressió, però amb la fermesa que els seus ulls, negres i coberts per unes celles poblades, subratllaven. Li va mussitar a cau d'orella: deixem la iniciativa, si et plau.
Amb l'escala del temps esmorteïda, ell li descordà la brusa, la girà d'esquena per fer el mateix amb els sostenidors, ara pitjant el botó fluorescent de la tanca. R.V.M. es plegà de braços i s'encongí lleugerament. La fresca o aquella timidesa per ensenyar el seu cos, tot ell pigat; ell ho ignorava, però tampoc no li donà més importància. Simplement el volia acaronar i mentre ho feia, ella prengué el relleu per acabar-li de desfer el corbatí i al ritme d'una balada de E.J. de C., que no es sintonitzava més enllà de la seva ment, deixar-lo amb el tors nu. Quan tota la roba era sobre el llit, A.F.J. la recollí amb cura i la tancà a l'armari del bany. Va seguir les instruccions perquè l'extractor interior s'engegués a la potència requerida i el desodorant desplegués el seu aroma neutralitzador. En sortir no es descuidà d'ensabonar-se les mans i del repàs ràpid al mirall.
Jeien ja un al costat de l'altre, els cossos a fregar i les mans i els ulls no perdien rastre. I passaven els minuts, i els fruïen. Les pors a les aturades als semàfors havien quedat als seients de l'utilitari, com els controls de fums i els espies per satèl·lit. La il·luminació de la cambra s'havia fet més difosa, el programa per defecte, li passà pel cap a R.V.M. mentre ell estirava la mà per agafar el seu paquet de tabac, negre, de procedència nordafricana i elaboració deslocalitzada.
No, no havia pogut funcionar amb F.P.A., una llàstima. Morena, cabells de llarg recorregut, amb rissos al final, més alta, esvelta. Sensual de la vella escola. L'Associació se l'havia empassat i el treball de camp funcionà al cap de poques setmanes. Ho havia de deixar, antecedents familiars de risc, biomarcadors que el posaven de manifest, estadístiques, probabilitats, pèrdues de tanta qualitat de vida... Arribava tard, en acabar les sessions de desi
ntoxicació i a casa en continuava unes altres. La bona prèdica, el que et convé A.F.J., fes-me cas. I la progressiva eliminació dels símptomes: primer el fum, enlloc, ni al bany amb finestra oberta, em sents. El recurs de la intempèrie va ser fugaç. No puc suportar l'olor de la roba, ho has d'entendre.. I les mans, que no ho notes?
Perceptibles gotes de suor lliscaven pels dos cossos. Ell es girà de costat per assecar-li les del front i la seva mà li tornà a fregar els cabells, més superficialment. Ara els notà suaus, com li agradaven, potser un pèl curts, el recorregut s'aturava massa aviat. Ella se'l mirava, ansiosa. El moment era a tocar. Incorporat, agafà el paquet embolcallat de cel·lofana, transparentava la combinació de blau i blanc, tots dos ben vius i les lletres de la marca en format plurilingüe. Li arrencà la tireta vermella i enretirà amb suavitat les dues bossetes que protegien el contingut. Abans d'obrir-lo l'acostà a R.V.M. perquè notés aquella flaire penetrant, de primera qualitat. A.F.J. l'havia aconseguit passant factura de favors antics, a preus prohibitius, això era impossible d'evitar. Ella el va correspondre amb una inspiració llarga i comprensiva. El moment era allí, entre els dos. Ell s'acostà per poder compartir aquella olor i que es mesclés tot seguit amb la d'ella. Sinèrgia absoluta.
Va treure dos cigarrets del paquet. Dos exemplars llargs. El paper ben blanc per ensenyar a la punta les fines herbes d'un tabac marronós, homogeni, fent bona combinació amb la tonalitat del filtre. A.F.J. ve prémer l'encenedor i acostà la flama de blaus i grocs als llavis d'ella. R.V.M. va aspirar profundament. Una lleugera cremor a la llengua i el roig incandescent que iniciava el seu recorregut, l'excitaren encara més. Va retenir el fum dins del seu cos fins que se'n sentí plena. Ell, ajagut al seu costat, també encengué el seu i va provar de fruir aquella primera alenada tant com ella, provocadora, l'havia incitat amb l'exemple. Passades tres o quatre, l'ordre i l'harmonia es van extraviar temporalment per algun racó d'aquella habitació. El llum indirecte adquirí tons blavencs o li ho semblava a ella a través del fum que anava envaint l'ambient. Els dos cossos es fregaven, les mans lliures en recorrien parts a l'abast, però la comunió sorgia de les que aguantaven els cigarrets i els acostaven a la boca per inspirar-ne com més, millor. Amb els ulls tancats. Cap dels dos, però, no gosà proposar l'intercanvi. I el que un i l'altre podrien definir com a èxtasi els arribà, puntual. Les restes dels cigarrets acabaren als cendrers de banda i banda, amb algun record d'aquella incandescència, ja sense futur.
En llençar a l'aire les darreres alenades, tots dos alentiren el ritme de la respiració i les tonalitats musculars s'esmorteïren prou com per passar a escoltar el silenci. R.V.M. notà un lleuger mareig i tancà els ulls. Ell no li destorbà l'esforç i es quedà mirant al sostre, mentre alguna gota de suor tardana li feia pessigolles en lliscar-li pel coll, camí de l'espatlla. Entre aquella boira li passà la fesomia de l'únic germà del seu pare que havia conegut, un tipus ben curiós. Es qualificava com un fumador empedreït, l'últim de la família, potser del barri. Quina conya, noi, on anireu a parar. Sense alçar massa la veu, que no podia, la vivesa dels ulls feia d'amplificador. Poc abans d'arribar-li l'ordre d'internament a la residència l'havia citat per traspassar-li els quatre béns que renegava d'aportar-los a l'erari públic. Un, l'encenedor. Potser sí, m'hauré fet un tip de cremar tabac i paper la major part de les vegades, però no saps el que era fumar-te'ls un per arrodonir una sobretaula, amb la tassa de cafè de parella. I encara més, perdona la franquesa, estirat al llit després d'haver estimat intensament. Quina pau m'embolcallava, per suat que estigués. Vaja, de quan els crios també els feiem així, carda que carda, i reia també amb je, jes continguts. Alguna espurna de saliva regalimant pels llavis que l'home havia tractat de dissimular en desfermar-se-li l'atac de tos, abans del comiat. Pobre home, mai no va saber el que s'havia perdut. Del que no s'havia d'abusar i del que calia dosificar per extreure'n el màxim plaer.
Un murmuri de R.V.M. a l'hora que es girava de costat, encara endormiscada, li tallà les cabòries. Va passar una mà per la cuixa d'ella i la va notar un pèl aspre. S'incorporà del llit, es posà les ulleres i s'aixecà per elevar el límit del termòstat un parell de graus. Ella va obrir els ulls i es notà la ment més diàfana. Un viatge ràpid per sostre i parets fins localitzar A.F.J.. D'esquena, les dues pigues sota el clatell, les cames amb un arqueig que li havia passat per alt fins llavors. D'aquí la mania dels pantalons amples, i va somriure. Li agradava, li havia agradat des que els ulls d'ell se li havien clavat a la cara a la reunió per presentar el catàleg de targetes personalitzades de control reproductor de la població. De l'estrebada de mans no havien passat i les tres hores llargues de la sessió en llengua franca contra un comitè que hi convivia des de l'alletament, els havia deixat a tots a punt per córrer cap a la porta i fugir a respirar aire impur. De la trobada de l'endemà per valorar els punts guanyats a la competència en recordava pocs detalls, quasi tots d'ell. Aquell senyal fet quan la pantalla irradiava els mèrits de l'equip directiu. Els dits lleugerament arronsats sobre la taula i l'índex, estirat, picant-hi fent el mínim de fressa. Durant tres, quatre segons, prou com perquè ella se n'adonés. Un senyal inequívoc, la provocació o el risc de pretendre que ho fos. Ja li valia. Quan la llum dels fluorescents reemplaçà la del projector, amb la mirada va acceptar-li l'envit.
A.F.J. retornà al llit amb el programador a la mà. Pitjà l'on. El resplendor de la pantalla del televisor l'enlluernà momentàniament. L'escena anticipada: un home de color i una rossa de pell molt blanca jeien nus sobre un llit, o ho semblava, mentre una densa boira i una il·luminació tènue impedien endevinar la resta del decorat. En un costat s'hi veia el cendrer, amb proves evidents que hi portaven una bona estona. Primers plans de les cares de l'un i l'altre, algun de la tots dos. R.V.M. li tocà el braç, ell es girà per mirar-la i estigué d'acord amb el missatge. No els calia. Pitjà l'off.
El tabac de R.V.M. era de llavors rosses, criades en plantacions de països humits i elaborades en altres de corrupcions barates. Els criteris de qualitat no sempre reproduïbles, el que causava una certa indeterminació a l'hora d'endevinar les aromes i les textures de cada remesa. Hi havia qui parlava de fraus, però ella s'estimava més pensar en manufactures rebels a les xarxes de programacions de la vida quotidiana. I n'acceptava els riscs. En obrir l'embolcall metàl.lic, A.F.J. comprovà que no tenia filtre. La segona ganyota de la vetllada. I és que la simplicitat del material limitava les possibilitats dels jocs: ara que aspirés el cigarret que ella hauria encetat, ara combinar-ne el regust després del contacte subtil amb fluids dels racons dels seu cos, ara inspirar a fons els aromes de les superfícies del seu ventre, del seu tors, barrejats amb els de les combustions incompletes. Amb el gel trencat, era possible i desitjava amb fruïció tastar-ho tot.
R.V.M. li demanà altra vegada el foc, ignorant dels pensaments de la parella. Quatre, sis, potser vuit inspiracions van precedir la decisió d'ell per encendre el seu cigarret. Les incomoditats s'havien esvaït en veure com ella podia proposar mil i una fantasies i les llavors es consumien a l'hora que els desigs satisfets. Imaginació o experiència, A.F.J. no gosà esbrinar-ho. Les asincronies allargaren i intensificaren els plaers de la segona vegada. I acabaren d'aplanar els pocs desnivells que hi havia pel camí. Passaren les hores i els cendrers de banda i banda en recolliren els testimonis.
Quan començava a clarejar, el cotxe traspassava la porta de sortida. L'olor de la colònia asexuada, una melodia antiga, sense veus acompanyants, i el silenci d'ells dos dominaven l'interior del vehicle. Tenien els cabells encara un pèl humits. La dutxa ràpida a continuació d'una encara més ràpida masturbació conjunta, la desodortizació. Pura rutina.
En arribar al primer semàfor vermell, RV.M. posà la mà al genoll de A.F.J. i les mirades dels dos, lluents a desgrat de l'hora, tingueren prou estona per segellar les complicitats viscudes i plantejar-se'n de futures.