Castells de sorra

En uns castells de sorra verge
edifiquem les llars de vidre
amb estructures resistents;
han d'aguantar el fort pes dels anys,
i, ves per on, neixen uns corcs
per rosegar biques de ferro.
Quan la tempesta obre la boca...,
passen els jorns, i una pregunta
es queda buida a dins el cercle,
desordenat en l'ordre de l'absurd,
dintre del món de rostre despullat.
La Mà invisible greixa les agulles
i empeny aquest rellotge
que va marcant les hores mortes
en el mercat de les quincalles.
A les parades furgues
per si un matí tens la sorpresa
de trobar trossos,
que sempre ens manca,
de l'espai buit.


Carme Raichs