Sempre que floreixi...

I imatge esplèndida per mostrar-li al nen el camí a l'esperança. Ara em vé la vena poètica... en fi, ANEROL, no és que et volgués tornar els dos comentaris, però donada la qualitat del què he llegit... te'n faré algún més...

llamp!

Dolces paraules per descriure una trista realitat.

L'esperança és el que ens resta. El més important és no perdre-la.

Molt maco.
Gràcies per llegir-me.

Una abraçada,

Katya

I flueixes en mi
i sóc d'aigua
per treure'm del desert
i deixar-me a la sorra
anhidre
transcendint el fang
o directament roc
vòmit-informe
d'emmotllada solitud
inanimada

Descric
com llargandaix amb microcàmara
la verticalitat del mur
el cercle de llum
l' escletxa on em fonc a negre
i tu prens el relleu:
per canviar el món
només tens dos versos.


és el que jo entenc/m'inspira el teu poema ...

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

i ara el que volia era donar-te les gràcies per encantador comentari de En somnis. Al llarg de la vida hem deixat amors que haguessin pogut acompanyar-nos i no ho han fet per les circumstàncies. Ja no hi podem fer res per a retrobar-los però ens queda el món oníric (que sembla, de vegades, tan real com el conscient)
on projectar aquells desigs innocents ( o no tant) que no hem pogut viure en el món real.
Potser no és més que un miratge però és bonic somiar...!
Petons

floreix sovint per no dir cada dia, però també és veritat que ha d'aguantar la glaçada dels governs, dels fabricants de guerra, dels funcionaris del cel, dels afamats de poder -sigui al preu que sigui-, dels mediocres que només saben massacrar..., de les multinacionals explotadores de tot i de tothom.

Mentretant només podem abraçar-nos i acaronar l'ametller perquè floreixi sempre.

Salut.
onatge

Moltes gràcies pels teus comentaris, l'he encertat plenament tornant a publicar poemes tant de temps després.

Salut, ens llegim!

"aquesta mare no abraçarà
més el seu nen" he sentit un nus al coll.
Les paraules senzilles, si són en el lloc adient, són més punyents que qualsevol metàfora. Enhorabona

... 45 comentaris, he pensat que el poema deuria tenir alguna cosa especial. I sí, la té: és un poema que trenca el cor. És un bon exemple d'harmonia entre duresa i sensibilitat, entre dolor i poesia.

Gràcies per aquest poema, mestre!

V

com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?.
Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no el titulat Els segadors de l'enveja .... O be el titulat "L'avet llampat" també el titulat "El carreró de la vila" i altres que ja no recordo et puntuaré o tornaré a puntuar aquest relat amb un deu
J. Lluís

que no es panseix mai!

M'agrada moltíssim la teva frescor.

Una abraçada, i molts, molts somriures carregats de màgia per a tu.

Moltes gràcies pel teu comentari!

Jo no sé si soc bon comentarista o no, però aquest poema m'ha fet pensar que a vegades tenim tanta esperança de deixar les coses florir per si soles que pequem de passius...

Si esperem que l'esperança vingui sempre d'un ametller florit, algun dia s'acabaran els ametllers que puguin florir, a aquest pas...

Crec sincerament que els problemes de l'esser humà els ha de solucionar l'esser humà, per ser la nostra pròpia esperança.


Tot això, evidentment, sense menyscaptindre (m'acabo d'inventar aquesta paraula?) la qualitat lirica del poema :D

Hola Anerol!
Què puc afegir a tot el que ja s'ha dit? m'ha semblat un poema colpidor, d'aquells que et toquen la fibra... Molt dur i alhora deixant una porta oberta a l'esperança, que mai s'ha de perdre.
Moltes gràcies pel teu comentari, em va alegrar el dia!

Una abraçada i fins aviat!

he vist que encara no l'havia comentat! increïble, perquè recordo haver-lo llegit ja fa dies, potser aleshores no sabia que dir, i ara m'ha arribat fins dins del moll dels ossos, la poesia ja ho té això, avui no hi veus el que demà et sorprendrà.

una abraçada

Ferran

No crec que quedi gran cosa a dir després d'haver llegit el teu meravellós poema i els comentaris que t'han fet.

Traspua sensibilitat com a mare i com a escriptora. Genial!

La por és que, cada vegada més, ens estem familiaritzant amb aquestes imatges als telenotícies i ja no afecten. Farem que la nostra canalla sigui insensible al patiment dels altres?

Núria Gausachs i Cucala

No crec que quedi gran cosa a dir després d'haver llegit el teu meravellós poema i els comentaris que t'han fet.

Traspua sensibilitat com a mare i com a escriptora. Genial!

La por és que, cada vegada més, ens estem familiaritzant amb aquestes imatges als telenotícies i ja no afecten. Farem que la nostra canalla sigui insensible al patiment dels altres?

Núria Gausachs i Cucala

s´ha escapat una petita llagrimeta del meu ull esquerra. Uff no puc sufrir veure l´imatge d´un nen mancat de l´amor de la seva mare, en aquest cas una imatge que et deixa buida per dintre.
Que dir-te, llegint el pròleg, em sembla què tens una sensibil.litat que fa estremir que hagis escollit aquest per els jocs florals de l´escola. M´ha encantat

Per què serà que ens inspira tant la blancor dels atmetllers? Jo vaig participar en un concurs sobre els arbres en general i deia així en el tros referent a ells:
"També valents ametllers
que sempre el risc desafien,
mentre que tan sols confien
en una blanca bandera".
Serà que tots ansiem desesperadament la PAU?

Hem d'ensenyar als nens a copsar les emociones , a entendre-les, a veure la realitat obrint-los hi la porta de l'esperança,
És un poema preciós i colpidor ,
He estat llegint alguns dels teus poemes , m'agrada molt com escrius i pel que he vist tens molts seguidors , has d'animar-te i continuar,
t'esperem !
Gràcies pel teu munt d'amor i de simpatia , m'he emocionat al llegir els teus comentaris , i el vers que tu m'has regalat "desig d'abraçar-lo" hagués quedat preciós al títol del poema, "Desig de néixer, desig d'abraçar-lo" ,
una abraçada ,
Núria

Sempre he pensat que no tenim cap dret a enganyar els infants. Cal mostrar-los tot allò que de meravellós té la vida, sense amagar les seves misèries. Tu ho fas molt bé.

M'agrada molt la imatge de l'ametller com a símbol d'esperança. És el missatger de la primavera, el pregoner que cada any ens anuncia que tot hivern té fi, però alhora la seva valentia sovint li costa cara: qualsevol gebrada inoportuna li pot glaçar el cor.

Felicitats i una abraçada.

Els teus fills poden estar orgullosos de tenir una mare escriptora i que no els emmascara la realitat

no és que hi entengui massa en poesia, però aquest no m'ha deixat indiferent. Traspua sensibilitat per totes bandes,
Felicitats!

en allò de que, tal volta, no hauries d'haver-lo presentat a aquells jocs florals, doncs ho fas prou bé.

Reflexes la misèria i sense sentit que van aparellades a tota guerra i això mai sobra.

He volgut enviar-te un e-mail però el meu correu no reconeix cardidlor... Volia dir-te que m'he fixat que fa molt temps que no penges res a Relats. Per què no et tornes animar? Estic segura que tens moltes coses a dir. Petonets

Aquest poema parla de mldat, de tristesa, d'mor i d'esperança.
Molt bonic.
Irene Tironi

T'han ditde tot sobre el teu preciós poema, dur però tendre, sensible, esperançat...
No tinc paraules per qualificar-lo.
Et deixo la lletra d'un company de facultat que ja fa 30 anys cantava al anar d'excursió i que sintetitza la realitat de la vida amb la esperança i la confiança en el futur.
Deia així: " Sota un cirerer florit, murmuri d'abelles, murmuri d'abelles, sota un cirerer florit, murmuri d'abelles que m'ha adormit."

Una forta encaixada de JOANPG.

...manera, a "Passió de relataire", que has encertat de ple. Enhorabona! Per poema i per la comprensió.
Salut i rebolica!

Avui he estat molt contenta. Al obrir el correu hi havia dos missatges, un de teu i un de Gessamí Blau. Gràcies a totes dues per llegir-me.
No és fort el poema, és sincer.

Com a símbol d'il·lusions i de vida.

M'ha recordat aquella cançó del Llach "Cal que neixin flors a cada instant" que solíem cantar ja fa molt temps.

I vas fer molt bé de presentar-ho a l'escola, la mort i les misèries humanes també formen part de la realitat i s'han d'aprendre.

molt dur però tendre, dolç i entranyable.
M'encanta el teu estil, Anerol.
Una abraçada.
Nonna_Carme

a símbol d'esperança i vida. De fet la natura està tan lligada a la nostra naturalesa humana
que quan li fem mal hi ha patiment, guerres i mort.
Gràcies per la teva valoració

doncs sí. Després de llegir fa que et quedis pensatiu. Ens has fet posar la pell de gallina.
A reveure

Tens una sensibilitat i una manera d'expressar-la que és difícil de fer-ho, jo no en sabría. T'admiro. Gràcies.

Una slutació d'ullsblaus1

Serenitat, tendresa, neguit, això i més, m'ha fet sentir el teu poema realiste ple d'ombres i de llums. És molt humà. Et felicito!
Una abraçada.

carme

Els nens i les nenes que tot ho intueixen amb les seves preocupacions.

Salut!

Llacuna

per explicar a un infant les misèries de la vida de manera senzilla i entenedora. Traspua una gran sensibilitat. M'ha agradat molt.
Enhorabona per saber transmetre tan be una lliçó de vida.

Una abraçada

Emocionant, posa la pell de gallina. M'ha entusiasmat la manera com descrius la tragèdia d'una mort com aquesta.
El fet que hi hagi nens, dramatitza agudament l'escena, i això fa vibrar els pensaments a manera de reflexió, després de trobar-se torbat.
Molt bo.


Sergi

que fan difícils les respostes , son la sàvia de la vida .
Endavant!

Un bon poema i ben dialogat.

Es ben trist.

Una pregunta que te que tenir una resposta mesurada.

M'ha agradat

com tú dius i com m'agrada a mi la poesia. Clara, diàfana, directa.
Una forta abraçada, amiga Anerol, serà un plaer llegir tot el que facis.
Xantalam

molt bonic anerol!!!.
ara feia temps q no et llegia...!!.
q bonic tot florejat!.
una abraçada!.

atzavara

commou d'una manera ben directe, apassionada, com un crit, mentre l'ametller es prepara per florir- i portar-nos esperança. M'ha agradat molt, és gràfic i precís, impactant.

a.

Excel.lent conversa i reflexió,
contraposar el horror i maldat humana
imprevisible i assasina,
a la fidelitat d'un ametller, un arbre,
que enmig d'adversitats freds i sequeres,
floreig cada any amb generositat.

Trobar i recolzar-se en aquests miracles tan propers dona fortalesa a les persones .

Avet

Hola Anerol!
Estic molt contenta de retrobar-te amb aquest poema tan tendre i dur a la vegada, com ja t´han comentat anteriorment.
M´ha resultat un poema molt visual. És fins i tot com si veiés totes les cares expressant horror, dolor, incomprensió, injustícia.
Tots els sentiments a flor de pell. I la natura, com sempre, donant un toc d´alè vital.Afortunadament!
Molt ben aconseguit!
Una abraçada.
Mercè

mantenim il.lusió en el futur. És dur l'escrit però el temà està davant els nostre ulls i no el podem esquivar permanentment. Per sort, també floreix cada any la terra, com nosaltres, com els nostres fills.
M'agrada l'escrit per visceral, per sincer.

Un poema dual, diria jo: nascut des de l'infant a qui respon però ben adult, ja que encara el món des de la perspectiva de qui hi viu i en sap... tendre i dur a l'hora, realista però esperançat també, madur i jove al mateix temps.

Et felicito per haver-ho escrit!

T'envio una abraçada esperant que floreixi quan t'arribi als braços,
Unaquimera

... se m'ha posat la pell de gallina. I comparteixo amb tu dir la veritat, per crua que sigui, però amb aquest toc d'esperança que hi poses al final. Les guerres no porten a enlloc i en canvi s'emporten masses coses al seu pas. M'ha agradat molt!

Una abraçada!

Si un ametller despullat de fulles i carregat de flors es bonic, no te comparança amb el poema que carregat de tendresa has escrit.

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Sempre que floreixi l'ametller hi haurà esperança...
Com t'agrada tant, t'envie el meu "Ametller florit", quadre dekl meu germà Pep...

Una forta abraçada!

FRANCESC

Si tots han de ser de la claredat del teu, benvinguts siguin els poemes que són massa forts per a concursar.

La gent té prejudicis però tu no dius cap mentida.

Gràcies per les teves paraules, d.

d'explicar als nens allò que nosaltres mateixos no entenem o no acceptem. La perversió humana i la mort són aspectes de la vida que ens agradaria no haver d'explicar però ens toca fer-ho. Aquesta mare a més hi afegeix l'esperança i la situa al voltant d'un simbol que de ben segur l'infant recordarà quan sigui gran.
Una abraçada