Sabies que el petó cremaria els meus llavis per sempre, com un malefici atorgat aquells que esdevenen brasa dins el cos d'un altre. I no podia desfer-me'n d'aquella suavitat que es passejava amb parsimònia per la meva boca absorta. I no vaig poder rebutjar un petó de tendreses sortides d'un bagul antic, ple de desitjos i de set d'una carn feble, que no oposava resistència al foc d'uns llavis assedegats d'aquella humitat primera, innocent, poruga.
Fins que el desig es lliura sense traves ni raons i només perceps a través dels receptors tàctils i el cos esdevé elèctric, com travessat per un llamp estàtic que fa aturar el temps i l'univers, mentre dura el miratge de la passió que no pot percebre objectes ni sons al seu voltant, doncs tot resta en un silenci sobtat, com una il·lusió indescriptible, un estat viu fora de la vida mateixa.
I els teus llavis em cremen i no em deixen fugir.

Hores lentes, mentre les passions respiren l'alè d'un instant condemnat a l'oblit.

:-P

...amb el poema-edifici dedicat a la Casa Batlló de Gaudí. Però no te l'havia comentat.

I ara ho faig. O intentaré fer-ho. Jo SÍ que em commoc quan llegeixo els teus comentaris i els teus experiments lingüístics. Igual com em commou qualsevol relat que has penjat a RC. Per la teva sensibilitat, per aquesta visió dins de les paraules que posseeixes.

I digues-me que m'equivoco, però ets teus poemes bressolen les oïdes, i la boca quan es llegeixen en veu alta.

Gràcies pel teu nou comentari, sempre enriquidor, ja sigui anàlisi com reinterpretació de sensacions transmeses, d.

Un poema sense verbs, bon joc aquest!!

Té ritme, curiosament... m'encanta el final, fa de la resta, una mena de gran frase subordinada...

petons!!

angie

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

em sap greu, però em costa entendre el poema

He llegit alguns dels teus poemes. M'agrada el teu estil modenister, i alhora, saps donar-li al vers un ritme bo. Junt amb uns magnifics continguts que m'han fet sumergir a dins del teu mar poètic.
Felicitats ambre.
Una abraçada.

Carme

Vaig veient que sí, que en efecte, tal com tu predeies en el comentari que em vas deixar a Antítesi ( i que he trigat a respondre perquè fa dies que no rebo cap avís de comentari ), el món sobreviu, de tal manera que podem continuar escrivint i llegint-nos, a pesar de la crisi ( perdó, la desacceleració... ), les campanyes electorals pròpies i alienes, la publicitat agressiva, el canvi d'estació, ...

Amb aquest goig m'apropo, doncs, al teu poema i jugo el joc que amb ell proposes: m'enlairo, lleugera, i aterro després, quan cessa el vent del vers i sento el llast, breu i agredolç, del temps en acabar la juguesca que el teu mot m'ha fet amb el verb bo.
I espero la propera...

Una abraçada celest esquitxada de daurat,
Unaquimera

ara imaginava al gran Ovidi Montllor recitant aquestes paraules teves.
Ho has fet tu també?
imaginat aquella veu, aquella guitarra del Toti...
L'he llegit diversos cops, i per fi, crec que també m'agrada.

una abraçada.


Ferran

ARQUITECTURA VISUAL

...per no semblar-nos!
Tu, amb els teux 'experiments poètics', que em pareixen collonuts i dignes d'antologies, incitant les neurones a moure's; jo, amb els dibuixets simples i senzills, intentant moure els deliris poètics.
Has vist quant verbs hi ha?
Salut i rebolica, company!
PS. I perdona'm la 'brometa' del repte poètic aquell.

en lloc de "a l'aire lleu"

a que m'agradi el poema.
Te un to espriuenc - "a l'aire lleu"; seria una suma de petits impactes que produeixein les paraules en forma d'evocacions. Sense deixar allò virtuós, diguens també directament alguna cosa
Atentament
T.Cargol

desésser, retornar als ancestres, a l'aigua primera, a l'àtom, a l'essencialitat que destil·len els mots veritables, com aquest que has escrit, per romandre, per ser llegit en veu alta, millor, a crits!

Ets la veritable avantguarda dels poetes de RC...

Una abraçada!

FRANCESC

No acostumo a posar valoració mai però m'ho he repensat i aquí la tens.

Genial, espactacular.
Felicitats, l'experiment t'ha quedat impressionant.


Agnes.

és mereix valoració, és una canya!

Com hora lenta... és llegeix la teva música de lluerna.
I es passegen els ocells al vol, mentre ningú no se'n adona que un miracle s'esdevé.

gràcies pel comment.