Bon poema, amb un gran sentit de l'humor, frescor en la rima, ritme lleuger i funciona molt bé com a crítica social basada en la ironia.

...molt romàntic, original en la seva estructura. Romàntic sobretot per aquesta actitud de la seva protagonista, aquesta nostàlgia per tot allò que s'ha perdut, aquesta evasió d la realitat que li toca afrontar d'ara endevant...molt sovint ens sentim com aquest personatge i no som capaços de reconèixer-ho.

Gràcies pel teu comentari. És cert: el terror és un gènere apassionant. Ho és sobretot perquè ens acosta a aquells aspectes més misteriosos de la realitat, aquells aspectes pels que ens sentim estranyament atrets, però qe són negatius. Suposo que per això gairebé totes les històries dels escriptors i cineastes es basen en els conflictes(de qualsevol tipus): perquè en els conflictes hi trobem aquesta certa atracció.

Alexandre.

També m'ha agradat molt, el teu relat, i crec que aquest seguit de prguntes, tan precises, tan clares, però alhora tan aparentment inútils, vénen a explicar gairebé a la perfecció com ens sentim totes les persones davant la vida i el món en què ens ha tocat viure-la.

Seguiré llegint-te, gràcies pel comentari i pel relat,
Alexandre

Emocionant i precís. M'ha encantat, aquest poema! El tema està tractat amb claredat i no hi ha elements inútils, tot és al seu lloc, amb una rima agradable i acompassada.

Gràcies,
Alexandre.

Una carta genial, profunda, plena d'aquelles paraules tan íntimes que només pronunciem en veu baixa, ja que si les pronunciéssim en veu alta ens n'avergonyiríem(sense motiu). Tot un exercici d'introspecció.

Moltes gràcies per haver-me comentat.

Alexandre

Un poema dels que vibren a les entranyes! Preciós. Amb un estil molt lúcid i precís que provoca totes aquelles sensacions que ha de provocar.

Per cert, Franz, gràcies pel teu comentari.

Alexandre

M'ha encantat! He quedat hipnotitzat pel seu ritme, per les seves belles frases; m'he emocionat amb la història, amb el macabre final... Semblava que sentís el soroll de les onades... I les ganes de trobar el lloc segur...


Una abraçada!

Roa.

Un poema romàntic i ben escrit. Un final emocionant que m'ha convidat a reflexionar.

M'ha agradat molt la història d'amor que mostra aquest relat i també els dubtes de la protagonista i les seves constants reflexions. Però el que més m'ha agradat és la manera tan precisa i profunda com s'expressen els sentiments d'ella pel seu marit i els motius pels quals es nega a deixar-lo durant molt temps.

Hola, pivot!

He iniciat la lectura i he rigut, he continuat llegint i he rigut. I mentre escric el comentari no puc evitar alguna rialla. Molt divertit! I, a més a més, intel·ligent i sorprenent.

Per cert, moltíssimes gràcies per comentar el meu relat! Els teus concells m'han resultat molt útils per adonar-me dels errors que no havia vist. I quants errors! Com tu mateix em dius, em falta moltíssima pràctica.

I, per acabar, et torno l'abraçada(encara que no sé si podré igualar una abraçada atòmica).

Una vegada més, pivotatomic, has aconseguit que vagi acostant lentament els ulls a la pantalla de l'ordinador fins que , al final, els he hagut de separar de cop per tornar a la realitat.

La històiria està molt ben narrada i té un final esgarrifós i intel·ligent.

et felicito!

Quan havia llegit només les quatre primeres línies, ja em vaig trobar immers dins la història. Tenia por de continuar, però ja hi era i no en podia sortir. Em va atrapar gràcies a la atmosfera que hi vas crear.

Un relat sorprenent i original, molt ben escrit i molt terrorífic. L'únic que hi falta: allargar una miqueta el final.

Moltíssimes felicitats i sort amb els següents relats que escriguis.



Alexandre Roa.