En el terror

Gel. Sentia sense remei la fred a la meva pell. El baf emanava dels meus llavis amb cada pas, o més aviat hauria de dir amb cada salt; estava corrent. Algú em seguia des de les tenebres del bosc... Les fulles seques cruixien sota les meves sabates i el vent fuetejava violentament el meu rostre, de manera despiadada. El cansament em va obligar a parar.
Foc. Vaig sentir de sobte una onada de calor que s'acostava a les meves espatlles. No em podia girar. Ja era a prop, em venia a buscar a mi...
Terror. Ara només un miracle m'hauria pogut salvar. Però ningú va intervenir; només el terror. I, només llavors, quan vaig sentir el tacte del foc contra la meva pell...només llavors...em vaig cremar. I vaig morir. Vaig morir en el silenci, a l'infern. En el terror.