El secret del far

Un relat de: Alexandre Roa Casellas

En Dan espera la Tània estirat sobre el llit, llegint les últimes pàgines d'una novel·la que li va regalar ella la setmana passada, pel seu aniversari. Tanca el llibre amb una expressió pensativa. Després, deixa escapar un lleu somriure de satisfacció. Posa el llibre sobre la tauleta de nit i obre el llançol per ficar's-hi i així desfer-se de la sensació de fred que li fa tremolar el cos. La porta de l'habitació s'obre, donant pas a la Tània, que es fica al llit al costat d'en Dan, apagant un cigarret a la seva tauleta de nit.
-Ja te l'has polit?-Pregunta dirigint-se al seu novio.
Ell agafa el llibre i li mostra la última pàgina, on hi ha el punt de llibre.
-Un llibre molt interessant. Te l'havia recomanat algú?
-No. En veure la portada em van entrar ganes de comprar-te'l.
Ell somriu i la besa als llavis. Després, apaga el llum i s'estira còmodament sota el llançol.
-Bona nit, Tània.
Ella no respon. Observa, avorrida, la llum intermitent que entra per la finestra. Espera a sentir els roncs del seu novio i es lleva. Obre delicadament la finestra i es recolza per rebre la frescor de l'aire al rostre. Als ulls se li projecta la llum del far, que entra per la finestra.
-Aquest far té una història.
La veu d'en Dan l'espanta i es gira de cop. Observa com el seu novio surt del llit i s'acosta a ella per abraçar-la.
-La vols sentir?-Insisteix ell.
-Si. Sempre hi sortiré guanyant; si és interessant, em distrauré, i si és molt avorrida, podré agafar el son. S'acabarà l'insomni!
Ell ofereix una rialla i assenyala el far, disposat a iniciar el seu relat.
-Fa molt temps, aquest far estava habitat per un home que no mantenia contacte amb ningú. Mai! Els seus ulls, segons deien els que s'havien acostat a l'edifici, eren negres com la Mort i intensos com l'amor que sento per tu...
-Au, va! No et desviïs del tema!
-El cas és que, un dia, el far va deixar de funcionar i un vaixell de pescadors va topar amb el penya-segat. Sortosament, eren a prop i l'aigua no els cobria el cos; així que van desembarcar urgentment i, caminant amb l'aigua fins al coll, van arribar a l'extrem amb menys desnivell del penya-segat. Van ascendir per aquell escarpat camí de roca i van arribar a les portes del far. Es va posar a ploure, i a tronar, i els va sorpendre una tempesta; així que van colpejar la porta del far, encara que, ja que no funcionava, no esperaven resposta. Però ho havien d'intentar.
>I, al cap de deu minuts de colpejar la porta, van desistir i van decidir que havien de trobar algun lloc on passar la nit. Però, quan estaven a punt de marxar, un grinyol va sonar darrere seu. Els dos pescadors, encuriosits, es van girar. El farer misteriós de qui tothom parlava els havia obert la porta. Un d'ells es va atrevir a preguntar, amb molt bones paraules, si podien passar la nit allà, i marxar l'endemà amb el primer raig de Sol. I, l'home, els va convidar a passar. Diuen que tot el poble va sentir un gran crit de dolor a mitjanit i es va llevar per observar el far, d'on venia el crit. S'explica que tothom va veure el far, en funcionament, i una finestra, on es podia apreciar l'ombra d'una persona penjada. Diuen que el far tenia una maledicció, i que era per aquesta que si algú entrava al far, penjava el farer. Per això l'home evitava el contacte amb qualsevol persona que hi anés.
La Tània somriu.
-Què?-Pregunta en Dan.-T'ha agradat la terrorífica llegenda del farer del poble on, casualment, vivim nosaltres?.
-Històries per espantar els adolescents ingenus. Jo no hi cauré. No. Em nego a que una història de fantasmes m'espanti.
Ell somriu i la besa per segon cop als llavis, aquest cop prol·longant el bes.
-No m'hauràs explicat això perquè caigui als teus braços, oi? És que avui estas molt carinyós... És una actitud sospitosa, venint de tu...
Riuen. I, de sobte, noten com la llum intermitent del far s'atura. Observen estranyats a través de la finestra. Al far, una altra finestra està il·luminada. I es pot apreciar l'ombra de tres penjats! Ells dos es miren i corren escales avall per sortir a l'exterior. Senten la bofetada del fred del mes de gener. Segueixen corrent. Es pregunten si s'ho han imaginat. <>, pensen, mentre corren en direcció al far. Ja sòn molt a prop. Els seus cors bateguen a gran velocitat. Hi ha alguna cosa que els fa mala espina.
Per fi arriben a la porta i la colpegen amb força. Aquesta s'obre molt lentament. Un home, gras, d'uns setanta anys que semblava ser mariner els ha obert. Els mira amb una expressió de terror.
-Hem de pujar, senyor!-Crida la Tània.-Hem d'ajudar aquells tres homes que estan penjats!
-No hi ha ningú penjat! No podeu entrar! Marxeu!
Ells dos es miren i entren a la força. Recorren una sala i comencen a pujar les escales. Però, una estranya sensació s'apodera del seu cos. Llavors comencen a sentir-se marejats...fins que perden el coneixement.
El poble va ser despertat per terribles crits provinents del far. Tothom va sortir per observar què passava. Aviat van poder veure, a la finestra il·luminada del far, l'ombra de quatre persones penjades. Entre la cridòria dels veïns, es va poder sentir acabar la discussió entre dos amics:
-No hi vagis! Truquem la policía!
-Hi he d'anar. Encara podrien ser vius! Els he d'ajudar!




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Alexandre Roa Casellas

Alexandre Roa Casellas

16 Relats

12 Comentaris

16382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer el 21 de maig de 1992. Visc a Fornells de la Selva i sóc un apassionat cinèfil, amant de la literatura i devot admirador del metal i la música clàssica.
Dirigeixo petits curtmetratges a fi d'agafar pràctica en el cinema i escric relats com aquests que penjo a la pàgina per practicar la literatura.
La novel·la gòtica és la meva predilecta, així com el cinema negre i el thriller son els meus gèneres cinematogràfics preferits.
A través dels meus relats intento transmtre certa visió personal que tinc del món i, per damunt de tot, divertir-me.

alexandre_roa@hotmail.com