Cercador
Dietari de la catàstrofe.8
Un relat de: franz appa- Compartir:
Tinc l'estreta llibertat d'un tren al túnel de la nit.
Aquesta massa de crepuscle m'estatueix,
com un insigne hoste, abjecte habitant seu,
de la seva societat de desposseïts,
de la seva ala furtiva que ens escapça,
de la seva mola que implacable ens afaiçona,
de la seva ominosa música sense so.
Sorgeixo en aquest camí com un tren gastat
que ja no té el fuel ni l'oli a les rodes,
grinyol immens en el silenci espès.
M'aboco, em decanto, cigne decrèpit,
en els cadàvers que m'han precedit.
Sóc una ombra en aquest circ de runes,
en aquesta tenebra cerco transicions,
clarors sobtades, fulgors a les obertures
de diàfans clots, ràfegues d'aire i pols,
estrellada percussió d'aquesta llum captiva,
columna de sal tan nítida dins la fosca.
Tots aquests rastres de química precària
sobre la inestable pel·lícula del dia.
Comentaris
-
És curiós...[Ofensiu]copernic | 19-10-2009
que hagi escollit aquest poema per comentar-te quan també escrius en prosa però el tema del tren em captiva especialment pel que té de metàfora de la vida i aquest és un poema molt potent amb imatges precises i una atmosfera de lliberta i d'evasió que per força no deixen indiferent.
Una abraçada! -
Encegador inici, de tan brillant...[Ofensiu]Xantalam | 21-09-2009
"Tinc l'estreta llibertat d'un tren al túnel de la nit."
Un final igualment magnífic, la imatge en negatiu sobre una pel·lícula de fotografia, de les d'abans!, la trobo genial.
Felicitats, una forta abraçada.
-
Brillant[Ofensiu]Virginia Fochs | 13-05-2009
M'emociona el punt des d'on parteix la teva escriptura... m'he passejat pels relats de tots aquells que esteu acompanyant aquests meus primers dies a relats i he quedat bocabadada ;-) quin honor tenir uns companys com vosaltres!
I m'encanta aquesta sèrie de catàstrofes, i m'encanta anar en tren, trobo que és dels temps més ben invertits :-)
una abraçada, v -
Genial[Ofensiu]Alexandre Roa Casellas | 03-05-2009 | Valoració: 10
Un poema dels que vibren a les entranyes! Preciós. Amb un estil molt lúcid i precís que provoca totes aquelles sensacions que ha de provocar.
Per cert, Franz, gràcies pel teu comentari.
Alexandre -
Molt bell![Ofensiu]brins | 10-04-2009
M´has fet emocionar, Franz.
Bellíssims versos que ens evoquen records inoblidables i estimats.
Escrius de meravella!
Pilar -
...[Ofensiu]gypsy | 29-03-2009
jo també sóc una ombra d'aquest circ en runes...
que lúcid Franz, sempre malgrat la fiblada del dolor.
Crec que has perdut la mare, el meu pare va morir el dia 1 de febrer, fa poc. I bé, aquest teu poema bell fins al deliri, m'ha dut cap a ell, cap a un altre cadàver que m'ha precedit. No sé com et deus sentir tu. Jo ho trobo complicat d'expressar, és com si t'arrenquessin un tros de tu mateix, com un avortament d'esperances inútils.
Dir-te que em trasbalses i que m'agradaria agombolar-te en les hores fosques.
Un petó!
gypsy -
Cigne, malgrat tot[Ofensiu]Dolça Parvati | 28-03-2009
Hi ha una gran bellesa en l'amargor d'aquests versos perquè darrere d'ells està el teu bon gust a l'hora de triar les imatges, les paraules que les embolcallen i convertir tot en poesia. T'he anomenat ja demiürg?
Sembla un càntic crepuscular, no del crepuscle en sentit literal, sinó la negra expressió d'un capvespre existencial, amb tot un cap associatiu relacionat amb la foscor, malgrat algunes antítesis entreteixides amb la tenebra.
Has diversificat temes en la teua poesia i, al meu parer, aquest és un dels poemes més intensos i punyents del Dietari de la Catàstrofe, i junt a algun dels primers, el més centrat en l'individu.
També hi ha una bellesa malencònica en el lliscar dels cignes sobre les aigües d'un llac, que ja de per si són animals bells. I aquest que es confessa decrèpit, és un cigne, malgrat tot.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168200 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com