Diagnòstic: incurable

Un relat de: afrodita

Origen:
La meva malaltia neix, no es fa a si mateixa, neix en el moment menys pensat i més inoportú... dubto molt que estigui catalogada en algun llibre de medicina tot i que els seus símptomes són ben clars: manca de fam, variabilitat del sentit de l'humor, distorsió considerable de la realitat i obsessió en un sol pensament que, sí, arriba a ser malaltís.

Efectes:
Tot i no donar febre ni portar la mort, els efectes d'aquesta malaltia són molt variables: mals de panxa, enrojolaments, angoixes, desolació, balbuceigs...
El pacient entra en un estat sense límits temporals: n'hi ha que diuen que s'hi ha passat dies, setmanes, mesos i fins i tot d'altres diuen que s'hi han estat anys.

Advertències:
Quan el causant de la nostra malaltia també es troba afectat, les conseqüències s'aguditzen: podem passar de ser la persona més feliç del món a la més desgraciada en un mateix dia... en aquest cas, les papallones que originen el mal de panxa poden arribar a ennuegar-nos i fer-nos perdre la pau interior que ja no conservem.

Tractament:
Malauradament... no hi ha penicil·lina, xarop ni remei que guareixi aquesta malaltia i tard o d'hora tothom l'acaba passant, sovint més d'una vegada independentment de les classes socials, sexes o religions... perquè l'amor, si no recordo malament, és cec i mai n'ha sabut de fer distincions.

Observacions:
No obstant això, com a víctima d'aquesta malaltia puc afirmar que és sota els seus efectes que m'he sentit viva, que he somiat desperta, que he surat com les estrelles, que he tocat el cel amb les mans, que he burlat la lluna per veure sortir el sol...

Per sort o per desgràcia, puc afirmar que des que estic malalta, per mi cada dia el somni comença al despertar.

Comentaris

  • divertit i amè[Ofensiu]
    Nunna | 06-04-2008

    M'ha agradat molt perquè descrius una cosa tan normal i especial a la vegada d'una manera divertitda i desenfadada.

    tornaré a llegir-te!

  • Clar de lluna | 06-04-2008 | Valoració: 10

    ...segur que és la malatia que més gent desitja per ells i pels altres. Per mi l'amor també és el que mou el món i el que dóna sentit a la meva vida cada matí al despertar-me.

    Relat divertit que expressa perfectament tots els síntomes de l'amor, ha esta un plaer llegir-lo!

    Una abraçada!

  • Divertit, enginyós!![Ofensiu]
    Leela | 27-10-2006

    m'ha agradat força. Tot i saber des del principi de què estaves parlant, he trobat que ho has sabut portar enginyosament. Sobretot m'ha fet gràcia perquè quan estem en aquest estat incurable costa molt sortir de nosaltres mateixos i de la situació què vivim per a veure-ho des de fora i t'ho ho has fet de manera molt divertida!.

    Petons,

    Leela

  • Unaquimera | 01-10-2006 | Valoració: 10

    No et curis, si et plau! No et curis mai, ja que a pesar dels símptomes que comporta patir, els efectes que sofrim, de l'estat en què et deixa quan remet, del dolor que cal aguantar quan es supera l'atac definitivament,... malgrat tot això, és d'aquelles experiències necessàries per poder considerar-se humà.

    Molt bon relat! Ben estructurat, perfectament portat, guardant la coherència interna del tema i l'externa pròpia de les prescripcions mèdiques.
    Em va agradar de seguida quan el vaig llegir en presentar-ho al repte i vaig pensar que era una manera original d'escriure sobre un tema etern...

    M'ha encantat descobrir-te, noia: estigues segura que tornaré a llegir-te!

    Ara t'envio una abraçada ben plena de somnis,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de afrodita

afrodita

33 Relats

158 Comentaris

72156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Perquè ella?

Perquè afrodita
és amor, passió
sentiment, acció
luxúria, seducció

Perquè afrodita
és essència i vida
l'instint més bàsic
l'aire que respires

Jo?

dona de lletres
Amant de l'art
Els peus a terra
El cor volant

Somiadora de dia
princesa de la nit
dues cares, un destí
llevar-me i ser feliç



...Perquè viure no és només existir...


AfrOditA