El Jardí de les Delícies

Bé, ja en saps la meva opinió, però ara, en llegir-lo, hi veig dues cosetes:

neguit--- el canviaria per delit (ve a siginificar el mateix però en poisitiu, no trobes? I es manté inalterabla la rima.)
I posaria "el" mirall més que "un" mirall, perquè és Ella qui s'hi reflecteix, no "algú" indeterminat...però vaja...
Ara, l'estrofa nucli sí que m'encanta, la trobo...mmm...aixxx...hias!
"Comença'm per on vulguis,
sense presses, sense pauses,
jo t'espero fins que vinguis
amb la mel entre les cames."

petons, estimada

fost

La idea de tornar a penjar el teu "Jardí..." pel Concurs de Poesia Il·lustrada...
Aquest poema em sembla encisador (com tu).
Molta sort!
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS I a veure si et prodigues més als Reptes Poètics...

Així de senzill: el plaer és on rau el desig. Qui es complica la vida, erra, i darrere d'aquesta contrucció impersonal m'amague jo i uns quants com jo. Tens tota la raó: no hauríem de tenir una altra feina. Per què aleshores ens compliquem tant de vegades? Enigmàtica espècie la nostra.
Una delícia, xica!