El Jardí de les Delícies

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt voldria donar-te les gràcies per la participació en aquesta Segona Edició de Poemes il·lustrats.

Vull felicitar-te, doncs aquest poema ha estat escollit per a ser il·lustrat.

I també informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

De mentre, les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

Bé, ja en saps la meva opinió, però ara, en llegir-lo, hi veig dues cosetes:

neguit--- el canviaria per delit (ve a siginificar el mateix però en poisitiu, no trobes? I es manté inalterabla la rima.)
I posaria "el" mirall més que "un" mirall, perquè és Ella qui s'hi reflecteix, no "algú" indeterminat...però vaja...
Ara, l'estrofa nucli sí que m'encanta, la trobo...mmm...aixxx...hias!
"Comença'm per on vulguis,
sense presses, sense pauses,
jo t'espero fins que vinguis
amb la mel entre les cames."

petons, estimada

fost

La idea de tornar a penjar el teu "Jardí..." pel Concurs de Poesia Il·lustrada...
Aquest poema em sembla encisador (com tu).
Molta sort!
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS I a veure si et prodigues més als Reptes Poètics...

Així de senzill: el plaer és on rau el desig. Qui es complica la vida, erra, i darrere d'aquesta contrucció impersonal m'amague jo i uns quants com jo. Tens tota la raó: no hauríem de tenir una altra feina. Per què aleshores ens compliquem tant de vegades? Enigmàtica espècie la nostra.
Una delícia, xica!