Connotacions d'amor

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Suposo que estàs de vacances, així que quan arribis ja t'ho trobaràs, jeje.
Un relat que diu més del que diu, que no deixa indiferent i que està realment ben escrit. El llenguatge dels teus escrits no és gens carregós, ja t'ho vaig dir.
Has aconseguit un final que esclata, felicitats.

angie

Ja passen, aquestes coses... . L'amor és infinit i el sexe també. Enganys i desenganys... . Tristor i alegria... . Tot va junt.
Tant de bo hi haguéssin l'amor i el sexe perfectes. Qui sap...

M'has deixat de pedra amb el final, no me l'esperava gens. La lectura es fa intensa, trobo que les paraules prenen un ritme que lliga molt bé amb el sentiment del personatge. Bé, és una impressió subjectiva, no et sabria dir concretament en què ho noto, però és la sensació que m'ha quedat. I trobo que té força mèrit aconseguir-ho.

Va haver-hi un temps en què participava a força reptes i els llegia gairebé tots, ara hi participo poc i encara en llegeixo menys. M'ha agradat trobar-lo aquí, gràcies.

aquest text quan el vas presentar al repte i em va sorprendre el gir que dóna el final de la història...m'agrada que els textos em sorprenguin i encara més que estiguin escrits amb precisió, detall i descrivint les sensacions dels diferents personatges. Enfí...qualitat!

Gràcies novament pels teus comentaris...sí, cal aprofitar el moment i portar la vida cap allà on tu vols que vagi, la resta? tampoc té tanta importància si un és realment feliç

un gra mes del rosari d'amors encadenats, pero no aparellats;
i cadascú en el seus silencis intims,
s'imaginarà el seu amor:
tan proper i lluny alhora.

Avet

En el penúltim paràgraf dius "blanc" on crec que vols dir "banc".
M'ha agradat moltíssim la història i ja estava pensant possibilitats d'un final, com sempre, inesperat! Però, de nou, m'has sorprès: era una possibilitat que no havia contemplat. Felicitats.
Per cert, adjuntes una foto preciosa, estàs guapíssima.

...que alguna cosa amagava la història: "massa 'rosa' per la xicona", pensava. I clar! La frase final, colpidora, bèstia, irònina, humorística, sarcàstica; com el 'más madera!' dels germans aquells, en dona testimoni.
Ai, xicona! Salut i rebolica!
(Em sembla que som ànimes germanes)

Ja m'esperava que el teu bombonet duria sorpreseta, així és que me l'he empassat -i no és la primera vegada que em ve amb tu aquesta metàfora- amb una puntadeta de llepoleria. Amb les limitacions de partida com la quantitat de paraules, t'ha quedat una història d'amor redona, redona... com un bombonet!
I aquest retrat d'un amor tan incondicional, m'ha encantat!
Una abraçada.

Vaja! Has organitzat una bona trama!
Tot un joc de mirades que van i venen, sentiments entrecreuats, records i desitjos, anhels i matisos, impossibles i possibilitats, jocs on la juguesca és el cor...
Hi ha un munt de peces per encaixar en aquest relat, com si d'un trenclaclosques es tractés!

Ei, per cert, jo també vaig participar en un Repte sobre aquest tema, encara no fa un any! Va ser el repte 237 en què el jutge demanava un Amor Impossible, descrit en primera persona. El resultat va ser DELIRI, que t'ofereixo per si et ve de gust.

També t'ofereixo una abraçada glauca i un somriure gran,
Unaquimera

Un eix vertebrador de tantes històries i que, un cop més, alimenta un relat amb intriga inclosa, perquè la trama, per senzilla que pugui aparentar, dóna peu a imaginar una història molt més complexa.

El relat està ben redactat i enfocat, aprofites el joc del triangle amorós i, tot i que descartes al final un idil·li entre el noucasat i la cunyada, no puc deixar d'imaginar-me, jo, com a lector, una trama futura d'amors i desamors que donaria peu, ben bé, a una novel·la.

Llegir les teves petites (en extensió) grans (en qualitat literària) obres és gaudir d'autèntiques connotacions... no sé si d'amor, potser d'amor a la literatura. En tot cas, un plaer.

El "currículum" és un a més a més. I en qualsevol cas, la data a partir de la qual comencis a teixir-lo no compta per res.

Gràcies per tots els teus comentaris i per aquests relats treballats i plens de matisos!

Una abraçada,

Vicenç