Cercador
Pluja
Un relat de: afroditaEls carrers llisquen entre la pluja,
Suren ofegats per la tempesta
que igual que els somnis,
comença però no acaba
Miro per la finestra...
Sí, gent corrent amunt i avall
Paraigües que encerclen persones,
taques de colors cobrint els carrers
Plou i t'espero, sempre t'espero
Sabent que no vindràs,
que per molt que plogui
ja no tornaràs
Espurnes d'aigua omplen el teu buit
Pluja que et toca, que et recorda
pluja que va on tu vagis,
facis el que facis
Pluja que envejo perquè et segueix,
Perquè no et deixa escapar
Perquè és amb tu allà on siguis,
sense deixar-te marxar
Pluja...Fils transparents
interposats entre nosaltres,
Pinzellades d'aigua dolça
dibuixen la nostra història
Una història esborrada
Que no sura, que no flota
Que es deixa endur i s'enfonsa
Ofegada per les riuades
Comentaris
-
m'ha agradat el teu petit poema[Ofensiu]marco3434 | 01-01-2007
M'ha agradat la combinació que fas entre uns sentiments de perdua i la pluja com allò que sempre perdura com fidel companya. També m'han agradat algunes expressions com "fils d'aigua". Tot plegat és molt bonic!
-
Avui he baixat de l'Olimp...[Ofensiu]F. Arnau | 22-12-2006 | Valoració: 10
M'ha agradat el teu poema amb l'al·literació del mot pluja (que tant ens cal...).
També comparteixo amb tu l'amor per la mitologia, sobretot de Grècia. La nostra veritable pàtria.
Dyonisos, el meu "alter ego" em va parlar molt bé de tu. Es va quedar una mica curt...
Una forta abraçada!... i
BON NADAL!
Francesc des del País Valencià
l´Autor

33 Relats
158 Comentaris
75561 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54
Biografia:
Perquè ella?Perquè afrodita
és amor, passió
sentiment, acció
luxúria, seducció
Perquè afrodita
és essència i vida
l'instint més bàsic
l'aire que respires
Jo?
dona de lletres
Amant de l'art
Els peus a terra
El cor volant
Somiadora de dia
princesa de la nit
dues cares, un destí
llevar-me i ser feliç
...Perquè viure no és només existir...
AfrOditA