merda...?

Merda...i ara perquè no funciona això? Aquestes màquines mai han sigut el meu punt fort... són les tres de la matinada i amb un escot prominent i una faldilla que ensenya més que insinua m'ajupo i miro per darrere...tot aparentment està al seu lloc...tenint en compte que el lloc original de cada cosa mai m'ha tingut gaire preocupada...

En fi... toco un parell de cables i sembla que això torna a rutllar tot i la tempesta que està caient fora, de fet per això avui som aquí els dos... sí ell encara espera.. fa pinta d'estar impacient, sempre m'havia resultat morbós, era el típic gallard , tot aparença només això, el típic, tot el que tenia per fora li mancava per dins... el prototip d'home amb el qual per principis i rols estúpids no podria mai entaular una conversa ...

Doncs bé, aquella nit sense saber com, el veia des de la finestra virtual...un parell de preguntes mentre el veia sense tenir-lo, el desitjava sense rancors, sense pensar...els pensaments ara ni tenien cabuda...per una vegada els principis i les convencions quedaven al marge, una cosa va portar a l'altre, la finestra virtual obria moltes més portes de les que havia imaginat...sí, s'estava traient la roba sensualment, poc a poc, el tenia per mi i no podia tocar-lo, es va quedar en roba interior i va demanar que jo fes el mateix...va anar-se desnuant de la manera més sensual que jo hagués vist mai...

Després d'assegurar-me que ningú més veiés l'espectacle sí, ho admeto, jo també ho vaig fer i em vaig quedar en roba interior... em vaig desnuar de la manera més sensual que vaig saber, pensant que ell era allà a l'altre banda i que segurament aquella nit es recordaria de mi abans d'anar a dormir...i que l'endemà ningú creuria que allò hagués passat...de fet, ni jo mateixa ho hagués cregut una sola nit abans.