Un món sense...

Un relat de: afrodita

Descordant-se aquell botó de la camisa que just deixava entreveure el prominent escot que tant li agradava lluir, es va mirar al mirall uns moments abans de sortir de caçera i perdre's en la jungla de la nit.

-Uhm...Cabells? -passables
-ungles?- perfectes
- colònia?- La justa per no ofegar
-maquillatge?- un parell de retocs i prou.

Ella, que era una seductora nata, només necessitava uns minuts per transformar-se en la lleona assedegada que voltava per l'ambient més alternatiu de la Barcelona nocturna que tant coneixia.

Arribava sola als locals, es barrejava amb la fauna i la flora més variada fins a triar la seva presa, que en hores o potser minuts, cauria en la temptació i acabaria cedint a tot el que ella, que sempre tenia el control de la situació, tingués intenció de fer en les properes hores.

Però aquella nit res va ser com s'esperava, tot i tenir els ingredients a la cassola i deixar-los coure a foc lent, passaven les hores i no hi havia cap resultat, el rostit s'estava socarrimant... on era la seva presa aquella nit? On era la gran varietat d'homes que sempre tenia per escollir?

Eren prop de les sis del matí, es trobava a la barra d'una discoteca, com de costum, aquesta vegada però, sola.

De cop va recordar, que una vegada algú li va dir que una dona sense un home, és com un peix sense una bicicleta... llavors va entendre perquè mai li havia agradat el ciclisme ni l'atreien els animals especialment.


Comentaris

  • Trenat[Ofensiu]
    Melcior | 04-12-2007 | Valoració: 10

    i amb ironia , de bon gust i ben cuinat .
    Endavant!

  • Jo hagués posat el relat...[Ofensiu]
    Vallespir | 20-04-2007

    ...també en el gènere fantàstic, perquè m'és francament difícil d'imaginar una dona decidida a fer cacera nocturna i que torna a casa amb el cistell buit. Bé, només m'imagino una situació semblant en cas que la caçadora no cerqués homes sinó dones.

    I per això podem dir que som realment complementaris i que un món sense homes és impossible. Cal necessàriament algú que aporti la dosi necessària de visió primària i aquesta dosi l'aportem amb escreix el gènere masculí, força independentment del nostre coeficient intel·lectual i del nostre estatus social.

    Jo, per ser-te del tot sincer, només llegir que la teva protagonista es descordava el botó adequat per a deixar entreveure el prominent escot i se n'anava de cacera, a mi ja m'havia caçat del tot.

    M'agrada la ironia del text i penso que els homes hauríem d'utilitzar-la més per a referir-nos a aquests instints tan i tan nostres.

    No cal que et digui que valoro molt positivament que hi hagi dones -com tu, sembla ser- que no puguin contemplar un món sense nosaltres (ni que sigui com a mal necessari).

    Una abraçada,

    Roger

  • tim burton | 31-03-2007

    una història nocturna... d'una nit q prometia molt... :-)

    m'agrada el final... molt irònic

    ah, per cert, vigila amb la cacera, sense ç!

  • Ep Lèvingir![Ofensiu]
    afrodita | 31-03-2007

    No sé ben bé si va per aquí la cosa però... fixa't en el darrer paràgraf. El fet que no li agradin les bicicletes ni els animals, és per afirmar que no hi està d'acord...per mi els homes són complementaris a les dones i tant essencials són uns com les altres...el relat és més aviat una caricatura per passar-ho bé, què fariem sense vosaltres?

l´Autor

Foto de perfil de afrodita

afrodita

33 Relats

158 Comentaris

72168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Perquè ella?

Perquè afrodita
és amor, passió
sentiment, acció
luxúria, seducció

Perquè afrodita
és essència i vida
l'instint més bàsic
l'aire que respires

Jo?

dona de lletres
Amant de l'art
Els peus a terra
El cor volant

Somiadora de dia
princesa de la nit
dues cares, un destí
llevar-me i ser feliç



...Perquè viure no és només existir...


AfrOditA