L'indesitjable

Un relat de: Clar de lluna

L'indesitjable porta un equipatge lleuger: quatre cartrons, un jersei i dos brics de vi barat.

Des del seu banc observa el tarannà de la gent. Sempre van de bòlit, sempre corren, pocs somriuen. No els enveja.

La seva vida es pot resumir en dues, "la vida abans de..." i "la vida després de...". Abans i després de què, ja no se'n recorda. Només recorda el punt àlgid on tot s'esvaí precipitadament.

Fa quatre anys que ronda pels carrers de Barcelona. De tant en tant algú li dóna una almoina, però normalment la gent l'esquiva i l'ignora. Fa quatre anys que desconeix l'estrès que intueix en els rostres dels vianants.

S'ha fet vell, però ell ja no es mira, tan l'hi és. El passat li queda lluny i cada dia més esborrat, no val la pena recordar.

Deixa passar la seva vida amb conformitat. Ara només es dedica a observar la gent i la societat en que viuen, les presses per no arribar enlloc, la soledat de les criatures que amb ulls tristos reclamen jugar, l'imperi del consumisme que empeny a gastar més del que un té, la quantitat de companys, que com ell, viuen al carrer, els cotxes que contaminen el cel que cada dia és més gris,... ara només observa i, entre mirades, s'omple la boca de vi barat, vi que li cou per dins, però que li aireja la ment, vi que el mata dolça i lentament.

Un matí assolellat un nen el mira tristament agafat de la mà de la seva mare. Un ofec li prem el cor amb dolor i nostàlgia, ella té pressa i no s'hi fixa:

-Espavila Pau, que no arribarem a temps!

L'indesitjable plora desconsolat, enyora i de cop recorda "la vida abans de...". Vol cridar, vol que l'abracin i que li diguin un t'estimo, un et trobem a faltar o tan sols un a reveure. L'indesitjable desitja controlar el pas del temps, tornar a ser vianant amb presses i sense rumb, però amb llar i família. Plora i vol dir-los que ell és allà i que...que té un nét preciós.





Relat guanyador al repte 316: L'estrès.

Paraules clau: anar de bòlit (s'accepten conjugacions), ofec, precipitadament, lleuger (gèner i plurals, inclosos)

Extensió: màx. 350 paraules



Comentaris

  • Aniversari[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Magnífic!![Ofensiu]
    copernic | 19-05-2008 | Valoració: 10


    Des de la darrera vegada que et vaig comentar (fa una temporada que no tinc massa temps) veig que has millorat molt. Enhorabona per aquest relat que té intensitat dramàtica, sense caure en la llagrimeta fàcil. Planteges la dualitat stress-calma i la portes a l'extrem amb un personatge límit. Imatges ben trobades i descripcions bastant acurades, tenint en compte el límit d'espai.
    Felicitats, doncs. Espero llegir-te més quan tingui una temporada menys atrafegada.
    De moment t'envio un petó de retrobada!

  • Molt ben[Ofensiu]
    Perkins | 07-05-2008 | Valoració: 10

    trobat, això de descriure la societat en la què vivim des d'una perspectiva que no hi està inmersa, i que per tant la veu des de fora, cruament, i en fa balanç de les parts bones i les dolentes. M'encanta com escrius.

  • Caure en el sot[Ofensiu]
    Anagnost | 17-04-2008 | Valoració: 10

    Vaig llegir aquest relat quan just l'acabaves de publicar, i ho vaig fer a corre-cuita. Em vaig dir, però, que hi havia de tornar, perquè m'havia deixat un no sé què en el cor, la necessitat de revisar-lo, de capbussar-m'hi amb tranquil·litat. Avui ho he fer i se m'han confirmat les primeres impressions: es tracta d'un relat corferidor, d'aquells que et posat davant el nas una situació que, tristament, se'ns ha fet massa quotidiana. El més trist de tot el que descrius és que, d'una banda, l'indesitjable aquest, sembla conforme amb la seva situació, fins i tot la seva vida sembla més relaxada -sense estrès- que la dels vianants que passen pel seu costat. Però tot això és fals, en el fons ell desitja tornar al si de la societat que la fet fora, o de la qual ell ha desertat, "tornar a ser vianant amb presses". Però, ai!, el camí de retorn és, per desgràcia, gairebé impossible. Caure en el sot és fàcil, però sortir-se'n...
    I clar, tot això et deixa molt trist, molt importent.
    Magnífic relat, doncs, d'aquells per llegir unes quantes vegades.

  • Un relat personatge[Ofensiu]
    angie | 15-04-2008

    Una descripció profunda d'un personatge i el seu entorn físic i psíquic. Ens el presentes i el coneixem tal com vols. El títol és una de les "floretes" d'aquest repte.
    Molt be!

    angie

  • Ep Clardelluna![Ofensiu]
    afrodita | 15-04-2008

    Vaig llegir de passada el repte quan el vas presentar i em va cridar l'atenció... ara me'l llegeixo amb calma i m'agrada l'enfocament que li has donat el tema, perquè és original però alhora tan real que és fàcil imaginar-se la situació... així que per això volia comentar-te'l.

    D'altra banda, gràcies pels teus comentaris! de fet..ara feia molt que no penjava res nou però també volia dir-te que arrel del teu repte de la moda he penjat un relat encara que no el vaig presentar... si tens un moment ja te'l miraràs, de fet em faria especial il·lusió que el llegissis per haver proposat el tema.

    Bé, ens coneixem per Sant Jordi no?
    BoooNDimarts i fins la propera!

    Bodita

  • Retrat[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-04-2008 | Valoració: 10

    El teu relat retrata adequadament un personatge, les seves circumstàncies i la seva actitud, que agafa relleu i vida conforme avança la lectura...

    Per un moment, només per un instant, sembla envejable aquesta capacitat seva d'oblidar el passat, de viure al marge de l'estrès i les preocupacions dels altres, sense pressa i observant a plaer.
    Però finalment queda clar que la seva pèrdua és d'un altre tipus, que igualment té un forat endins que súbitament s'omple amb un record que el corseca.

    Et dono l'enhorabona per haver guanyat el repte! Vas per molt bon camí... i jo espero tenir el goig de recorre'l amb tu!

    Una abraçada de diumenge,
    Unaquimera

  • Una trista història[Ofensiu]
    NUMACA | 13-04-2008 | Valoració: 10

    M'has deixat amb els ulls polorosos. Un molt bon relat.

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Montse Canes | 12-04-2008 | Valoració: 8

    Moltes felicitats bonica. A mi si que m'ha agradat que l'adjetivèsis d'indessitjable, al cap i a la fi, és cert que la majoria de nosaltres quan ens trobem amb un indigent passem de llarg fent veure que no el veiem i així ens neguem la realitat. M'agrada com has construit l'historia. Molt bé. Ah! i gràcies per la teva benvinguda.

  • dilema[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha arribat al cor. Estic completament d'acord amb tu en el dilema de la persona indesitjable. Em sembla que ja fa molt de temps que no et comentava res. Et poso a preferits perque m'has superat els instints. T'agradarà el meu relat "Solitari com la nit sense estrelles". És una poesia que parla del que parles tu en aquest teu relat. Feliç de retrobar-te.

    Una abraçada ben forta.


    sergi

  • Contrafigura[Ofensiu]
    franz appa | 09-04-2008

    No em sorprèn que el relat guanyés un repte com aquest, ja que li dóna el tomb al tema com un guant: vist de la contraclaror -o al clar de lluna, potser, més aviat-, des de la contrafigura, l'estrès adquireix uns tints i uns matisos que convé tenir molt presents.
    Magistral, en una paraula.
    un petó,
    franz

  • L'has clavat, xicona![Ofensiu]
    rnbonet | 09-04-2008

    Fins els moll dels ossos.
    Una descripció, potser fins i tot una mica 'massa romàntica' de molta gent que viu a espatlles del que la societat considera 'model vàlid'. Només una cosa no em fa el pes -èrepunyetes que sóc-: dir-li al protagonista "l'indesitjable".
    Hala, salut i rebolica!

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

347 Comentaris

54826 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es