Pessebre 2013 ( Bon Nadal a tothom)

Hi ha un ombratge en el cel que m’acomboia
i una estrella enganxada amb fils de plàstic.
Pobres en el carrer i pidolaires
que dormen als portals. Noies prenyades
(potser alguna és la verge) i un jove fuster que ha tancat el negoci.
Infants que ploren perquè tenen gana
i pastors a la cua del subsidi
que estan demanant feina. Algú es suïcida
perquè l’han tret de casa.
Desfilant pel passeig hi ha un munt de gent que crida :
reivindiquen o anuncien un món nou.

A prop de casa hi ha els patges dels reis
la seva pell és fosca, duen armilla, xilaba o bé un turbant al cap
parlen distint i tenen costums rares...
Els malalts fan cua a l’hospital,
els nens reciten versos, també l’abecedari,
s’empobreix l’escola.

El caganer s’ho mira tot amb uns ulls atònits.

Per qui per llà hi ha un estol d’àngels,
(són un àngels laics, sense vel ni corona)
Alguns porten pancartes, recolzen les famílies,
reparteixen roba o bé menjar
o intenten frenar un desnonament.

I es que no sé escriure de Nadal
sinó hi poso un pessebre
i aquest pessebre m’ha sortit estrany.

Jo faig poemes i només vull dir
el que es diu aquests dies :
Pau, Amor i Esperança.

M’agradaria però que us arribesiu
aquestes paraules
tal com han estat escrites:
des del cor.