AIXECARÀS PARAULES

"Penges d'un fil, ja veus, que fràgil sembles...
Fins i tot, com la suor, et vessen les lletres,
la llenya necessària per encendre el foc. "


Meravellosa la primera estrofa. La resta del poema es desunfla un poc. Tot i això, ni que siga pels primers versos -magistrals i evocadors- et mereixes una bona puntuació.

el poema, de coratge; una batalla de somni que et salva de la feixuga monotonia. Molt bon poema, Fidel.

Guarda-les a bon recer les paraules,
que amb tot el plom que cau,
només elles t'aixecaran del llit.

I el final també m'ha agradat, em reconec:

Tot plegat farà més suportable la travessa:
la que sol, et durà al sol de la platja dels poetes
on aixecaràs paraules com castells de somni.

Felicitats, poeta !

M'ha agradat. Qui no s'ha sentit així? haver d'anar a l'oficina, cuan ni t'aixecaries del llit,...haver de somrriure... cuan per dins plores....
l'has clavat, espero apendre i escriure com vosaltres, trobar les paraules adients, les paraules que emocionen.
felicitats!!!

Es diuen Bambolino i Papaguena!
Es que l'has clavat, entenc que fins el mot oficina...si, a mí també em costa de taspassar la grissor. Però pot ser el primer pas és veure-la.

Ansio el sol
de la platja
dels Poetes.

M'aferro al
pany, de la
porta que
em presentes.

Precísament avui el meu bon germà Mistèric m'ha parlat, profèticament del foc del cor.

Parlo d'un poema que, amb sort, és publicara aviat a RC, si em permets la Llicència;-)

salut i bons relats com ara aquest!

ens farà més forts!
Ben lligat aquest poema laboral. Té força i empenta, es nota que surt de ben endins. M'agrada com has embolicat la história que descrius de forma poètica.

Felicitats

Ferran

PS
Potser el mot "oficina" em sembla sobrer, com si no hauria d'estar aquí, però és una mania meva, segurament, odio les oficines.
Massa anys treballin-hi