AIXECARÀS PARAULES

Un relat de: Fidel

Penges d'un fil, ja veus, que fràgil sembles...
Fins i tot, com la suor, et vessen les lletres,
la llenya necessària per encendre el foc.

Però davant la grisor feixuga de l'oficina,
tu, amb esforç, les carregues quasi totes
i les salves d'un naufragi evident.
Guarda-les a bon recer les paraules,
que amb tot el plom que cau,
només elles t'aixecaran del llit.

Un gat serà fidel testimoni del teu combat:
malgrat el glaç dels murs de l'exterior,
amb un poc de foc t'amanyagaràs de caliu,
t'enlluernaràs de coratge i creuaràs la porta de sortida.
Tot plegat farà més suportable la travessa:
la que sol, et durà al sol de la platja dels poetes
on aixecaràs paraules com castells de somni.

Comentaris

  • Amanyagat[Ofensiu]
    RFS1984 | 22-12-2009 | Valoració: 9

    "Penges d'un fil, ja veus, que fràgil sembles...
    Fins i tot, com la suor, et vessen les lletres,
    la llenya necessària per encendre el foc. "


    Meravellosa la primera estrofa. La resta del poema es desunfla un poc. Tot i això, ni que siga pels primers versos -magistrals i evocadors- et mereixes una bona puntuació.

  • Té molt de valentia,[Ofensiu]
    Xantalam | 17-11-2009

    el poema, de coratge; una batalla de somni que et salva de la feixuga monotonia. Molt bon poema, Fidel.

    Guarda-les a bon recer les paraules,
    que amb tot el plom que cau,
    només elles t'aixecaran del llit.


    I el final també m'ha agradat, em reconec:

    Tot plegat farà més suportable la travessa:
    la que sol, et durà al sol de la platja dels poetes
    on aixecaràs paraules com castells de somni.


    Felicitats, poeta !

  • l'has clavat!!![Ofensiu]
    Fada del bosc | 17-11-2009

    M'ha agradat. Qui no s'ha sentit així? haver d'anar a l'oficina, cuan ni t'aixecaries del llit,...haver de somrriure... cuan per dins plores....
    l'has clavat, espero apendre i escriure com vosaltres, trobar les paraules adients, les paraules que emocionen.
    felicitats!!!

  • Dos gats![Ofensiu]
    Epicuri | 16-11-2009

    Es diuen Bambolino i Papaguena!
    Es que l'has clavat, entenc que fins el mot oficina...si, a mí també em costa de taspassar la grissor. Però pot ser el primer pas és veure-la.

    Ansio el sol
    de la platja
    dels Poetes.

    M'aferro al
    pany, de la
    porta que
    em presentes.

    Precísament avui el meu bon germà Mistèric m'ha parlat, profèticament del foc del cor.

    Parlo d'un poema que, amb sort, és publicara aviat a RC, si em permets la Llicència;-)

    salut i bons relats com ara aquest!

  • el combat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-11-2009

    ens farà més forts!
    Ben lligat aquest poema laboral. Té força i empenta, es nota que surt de ben endins. M'agrada com has embolicat la história que descrius de forma poètica.

    Felicitats

    Ferran

    PS
    Potser el mot "oficina" em sembla sobrer, com si no hauria d'estar aquí, però és una mania meva, segurament, odio les oficines.
    Massa anys treballin-hi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

32131 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel