Roda i volta, al cap primer.

Roda i volta, al cap primer.
Felip V, al segle dihuit, ja ens la fotia.
Avui com llavors fa de rei
el Borbó de torn
genitalment escollit per l'esperma
més veloç. Inviolable davant la llei
no fos cas que el germà
li poses una querella d'ultratomba:
homicidi imprudent, però amb carinyo.
D'això els mitjans mai en parlen.

Roda i volta, al cap primer.
El kilòmetre zero, la porta del Sol.
Si tus la Cibeles hi ha notícia.
Té igual que creme Xàtiva
per l'olímpicament oblidat
melic del món. L'M-30
amollona els límits de la civilització.
Enllà, els punts cardinals, bategen
exòtics peus de pàgina,
el seu Far Est. L'anomenen
despectivament províncies.
De València en diuen Levante.

Roda i volta, al cap primer.
Fa huitanta anys es discutien
entre rojos masons i blaus beatos.
Separatistes i separadors.
Ara hom escolta a ses senyories
els mateixos romanços
sobre idèntics particulars
a propòsit d'Estatuts
i memòria històrica.
Només canvien els paladars
que borden pel plat de llenties
d'uns quants vots esparracats.
Mentre s'ofega la convivència.
Rere la pàtina dels seus collars,
pretesament democràtics, rascant-ne
superficialment el dogal dels vells tics
radials de sempre. L'odi a l'altre.

Roda i volta, al cap primer.
Cara al Sol, la Falange escometia
els qui en dissentien, al "paredón"
som al 2010 i els mateixos gossos
estenen l'ombra sobre Garzón.
D'això els mèdia en van plens.

Roda i volta, al cap primer.
Des de l'invasor del Cruel
passant pel comte-duc
d'Olivares, el Primo de
Rivera, o el cabdill ferrolà.
També els jacobins liberals.
Tots trairen l'ideal
de la vella Hispània,
la Ibèria d'en Margall.
Sepharad, només vius en Espriu,
i el Joan et tornaria a dir adéu.
Que apague els llums, el darrer.