Desengany

Un relat de: RFS1984

Avui quelcom insoluble
em volta pel cap
mentre, abduït, remene
els pensaments al fons de la tassa
d'un trist cafè d'extraradi.


Capvespre monòton, neutra tardor,
a fora l'allau d'aigua li arrabassa l'empedrat a la plaça.


Encenc un cigar, m'escalfa els pulmons
consumida la paciència
no sé si exhale a sospirs el fum,
o m'ix pel cap.


Bulímic de complicitat, em berene la il·lusió,
sofrit fadrí a qui han deixat plantat
...un cop més!
Hi ha qui té el cor de llanda…
i les paraules li esvaren per la saliva.


Esgote l'últim glop bevent-me l'orgull,
pòsit escàs que abandone a la taula.


És obrir la porta i caure dels llimbs,
una ràfega m'activa les xacres del desamor,
desori i solitud.


El xàfec em mulla les ganes
en una mar de llàgrimes
i als ulls, solatge de plor, desengany.


Comentaris

  • Desil·lusió i complicitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-01-2009 | Valoració: 10

    Tothom a qui conec ( he afegit aquests tres mots per no caure en universalismes que segurament inclouen alguna excepció, algun ésser extraordinari, no sé si per sort o per desgràcia per a ell/a, que mai ha experimentat una situació semblant! ) ha rebut carabasses algun cop... i alguns tenen el cabàs ben ple!

    Els teus versos desperten, doncs, l'empatia de qualsevol perquè, diferències circumstancials a banda ( hom pot fumar o mossegar-se les ungles, prendre cafè o una infusió, seure a meditar dins una cafeteria o empassar glopades a la vora de la mar... qui sap si sota l'allau de l'aigua! ), no resulta difícil evocar l'emoció descrita, el sentiment d'on vessa, l'esquerda per on mana el riu del desamor, per on suren com peixos morts la solitud, la incomprensió i la pèrdua...

    En tot cas, és qüestió de memòria o capacitat d'oblit...

    T'ofereixo una altra visió del Capvespre, com una carbassa... o un volcà que s'aboca a un mar de llàgrimes, fins que el plor neteja el rastre del dolor i la nit l'encalma.

    T'envio una abraçada còmplice,
    Unaquimera

  • ambre | 11-09-2008

    Gràcies per llegir-me.
    Jo ho deia pel temps verbal que has fet servir, el present, en primera persona.
    Crec, és una opinió, que no arriba amb prou força al lector. Sap que allò no li passa a ell, és la història d'altri.
    El meu relat és una reflexió sobre el temps i la persona del vers.


  • la paraula desengany[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-09-2008 | Valoració: 9

    Amb molt de respecte, suggereixo. Desengany, per mi, és percebre i reaccionar davant un engany. I a vegades les emocions porten una certa càrrega enganyosa. Relat molt sensible.

  • ambre | 11-09-2008

    M'ha agradat molt el teu poema, però hi ha un però i te'l diré aquí si tens ganes de llegir ...

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de RFS1984

RFS1984

17 Relats

78 Comentaris

16340 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
La Safor (antic Regne de València, futur País Valencià- República de les Lletres Catalanes)

Docent desocupat mercés les retallades.



Salut i bon rotllo!