Viatge a Icària

Un relat de: sants78

L'any 1840 el carbonari i socialista francès Étienne Cabet va publicar el seu llibre més conegut, Viatge a Icària. Cabet defensava la creació d'una societat ideal, sense classes ni diners, on els béns serien socialitzats i on hi hauria una igualtat entre sexes gairebé total.

A Catalunya aquesta utopia va ser introduïda per Narcís Monturiol. El famós inventor de Figueres, conegut per les seves aportacions al camp de la navegació subaquàtica, va simpatitzar amb les idees del socialista francès i les va difondre a partir del 1847 des de la seva publicació, La Fraternitat.

Però la utopia de Cabet no va quedar en una idea, ja que l'any 1849 el pensador francès i 280 seguidors van emigrar als Estats Units per fundar una societat icariana a Navouu, Illinois. Aquest projecte va funcionar fins al 1856, moment en què les diferències internes a Nauvoo van fer que la colònia fos abandonada. Cabet, amb 180 deixebles més, va fundar una nova colònia a Saint Louis, Missouri. Tot i que Étienne Cabet va morir aquell mateix any, el moviment va perdurar als Estats Units fins al 1895.

En aquestes experiències internacionals podem trobar la participació d'un poblenoví, el metge Joan Rovira. Temps abans de marxar a Icària ja havia format part dels grups cabetians catalans, on hi havia personalitats tan conegudes com el mateix Narcís Monturiol o Anselm Clavé. El 1848 Joan Rovira va vendre les seves propietats per embarcar-se cap a Nova Orleans i va abandonar la seva dona, que estava embarassada, amb els seus companys de grup.

Quan les contradiccions internes van fer impossible la convivència a la colònia, Rovira va ser un dels adversaris de Cabet, a qui va acusar d'haver enganyat i abandonat els dos primers grups de colons. Aquest drama el va portar a suïcidar-se davant de la seva dona. La seva fi va ser una tràgica premonició del fracàs del grup colonitzador.

Però sense sortir del barri, al mateix Poblenou, la utopia cabetiana va ser difosa pels grups llibertaris, que fins i tot van arribar a fundar una petita comunitat. Entre els anys 1846 i 1847, uns quants seguidors de Cabet es van establir a la banda costanera de Sant Martí de Provençals per viure en comunitat. En aquell moment el terreny que en el futur ocuparia el barri del Poblenou va ser conegut pels cabetians amb el nom d'Icària. Però, tot i que el mateix Cerdà va recollir aquest nom al seu pla, finalment no es va popularitzar.

Finalment, Icària va passar a ser un dels projectes fracassats dels qui els marxistes qualificarien com a socialistes utòpics. Però el temps ha volgut que l'antic camí que portava de Barcelona al Cementiri del Poblenou, el camí del Cementiri, actualment s'anomeni avinguda d'Icària. I la casualitat va fer que, entre altres personalitats conegudes de la nostra ciutat, al cementiri del Poblenou, on finalitza actualment Icària, hi descansin les restes d'un cabetià cèlebre com Josep Anselm Clavé. També podem trobar un nínxol recordant Narcis Monturiol, però es tracta d'un nínxol buit, ja que el 1872 es va fer el trasllat de les seves despulles a Figueres, la seva ciutat natal.

Comentaris

  • Pobre Ettienne, acabà suicidant-se[Ofensiu]
    RFS1984 | 16-07-2009

    Els socialistes utòpics, si alguna cosa tenien era imaginació. Però la Icària de Cabet no era pas cap paradís: havia censura prèvia de qualsevol tipus de publicació, els pensadors treballarien en tallers nacionals (institució que, en la realitat, creà Louis Blanc l'any 1848), annul·lant així la seua esfera individual, havia una única llengua oficial, etcètera. A més s'establia la prohibició de parlar-los d'afers religiosos als xiquets fins que assolisquen els setze anys, quan un filòsof els introduiria a totes elles. Permetien, això sí, la llibertat de culte.

    El moviment cabetià, com bé has apuntta, estigué farcit de`querelles internes: una escissió fundà una colònia alternativa, a Chentelham (Anglaterra) que féu fallida l'any 1864.

    Podriem ressaltar la divisió i el fracàs com a trets del destí del cabetisme.

    És curiós com el Principat de Catalunya sempre ha estat a l'avantguarda del moviment obrer (Monturiol, la Setmana Tràgica del 1909, la força de la CNT -cometent abusos anticlericals - als inicis de la Guerra Civil, el PSUC als anys setanta, etc.)

    La clau de l'anorreament ràpid dels utòpics (el comte de Saint-Simon que derivà en un industrialisme radical ultracristià i sectari amb "Nou Cristianisme" -1825-; els falansteris comunals de Fourier, les comunes d'Owen, els Tallers Nacionals de Blanc o la Icària de Cabet, entre d'altres) fou la seua dispersió (organitzativa i geogràfica) i la seua visió diguem-ne idíl·lica de l'ésser humà -a l'estil volterià-, del "bon salvatge", que els dugué a pensar que era possible bastir l'harmonia social. Els mancava la consciència de classe, de classe obrera. Per això quan Marx i Engels la desenvoluparen el moviment obrer donà un salt avant qualitatiu enorme (Revolucions de 1848, AIT -1864-76-Comuna de Paría-1870- , etc.).

    Bon relat. La història cal conéixer-la!

  • Gràcies ...[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 16-07-2009 | Valoració: 10

    ... per aquest xicotet retall històric tan curiós. Una cosa més que he aprés avui abans d'anar-me'n al llit fruit de la casualitat.

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

487921 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]