Se m'ha fet curt

Com qui no vol han estat sis anys
al pis, per la facultat, passejant
a peu, pam a pam, un a un, els teus carrers
dibuixant somriures uns dies, altres planys
estudiant observador t'he estimat, travessant
eixe fil estret, fugaç i sempre escàs, que és el temps.


Se m'ha fet curt:
Solcar amb metro les teues fondes, nues entranyes.
Escoltar, en places i parcs, el bullir viu de la gent
[i és un batec.
Circular amples avingudes,ens las,fet jo sang elles artèries.
Ser un més entre milers, d'un jersei diminut plec.


A la meua estatigrafia vital ets solament espai petit,
nivell moll i esquifit, lapse breu. Això sí, el més intens
[el més viscut
quiotidià quefer de tants moments que recompte,
[trencant en plor, esta nit.
llac amarg el dels meus ulls, presos d'un adéu no pait
[d'un dolor mal dut.


Ferms estralls senyoregen la meua anatomia
resseguisc el que ací he sentit. Retalls, aviat sereu records
[fets malbé
boira badada per la claror a la badia, buidor d'ànima que
mai sutura perquè no té cura aquesta ferida.


Fins prompte, València!
tornaré, paciència...