Transmutació

Dimarts i tretze, el dia que la Teresa no sortia al carrer, Era molt supersticiosa i es guardava tant com podia d’atreure la mala sort.
La seva germana, la Julià era tot el contrari, se’n reia de les pors de sa germana, tot dient-li que era ella mateixa qui amb els seus temors cridava la malastrugança. Gaudia atemorint-la quan es creuaven amb un gat negre, quan trobaven una escala oberta al carrer i veia com la Teresa l’evitava i ella hi passava per sota amb una gran riallada. Fins i tot més d’un cop li havia trencat el mirallet que duia a la bossa per fer-li encara més la guitza.
Passats els anys, la Júlia i la seva parella en Pau solien dinar cada dimarts a casa la Teresa. Semblava que les germanes es portaven millor. Encara que la Júlia de tant en tant i sense que ho veies en Pau li feia la guitza
Un dimarts i tretze qualssevol, va ser clau per ambdues. En Pau sempre portava postres, o una ampolla de vi. Aquell dia la va obsequiar amb un número de loteria. Quan la Teresa es va adonar que la terminació era tretze, va tirar el dècim a terra amb els ulls esbatanats. La Júlia, satisfeta no podia parar de riure.
La nit abans de la rifa, la Teresa, que amb els anys n’havia après molt, va col·locar el dècim, que havia amagat dins un calaix, al centre de la taula, al voltant i fent cercle i va posar espelmes de tots colors. Tot seguit a la penombra de l’estança tan sols il·luminada per la lleu llum de les candeles. Va procedir amb un ritual que va repetir set vegades:
Tretze són tretze els símbols que et caracteritzen
Invoco el gat negre i el mirall trencat
Desterro la malastrugança amb aquest amulet
Sort i fortuna és el que em donaràs.
El dia del sorteig, el número va tocar. En Pau va trencar amb la Júlia. Una Teresa desconeguda va anar a cobrar el premi amb un Pau ben enamorat.
Existeix la mala sort?