Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

63 Relats, 344 Comentaris
51720 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Pluja d'agost

    Montseblanc - 11-08-2018 - 415 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'agost m'arrossega un any més... més

  • Primer dia d'agost

    Montseblanc - 07-08-2018 - 201 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Em desperto i penso que tinc tot el dia per davant, per fer el que vulgui, sense cap obligació. He dormit nua i destapada i encara he suat. Han anunciat que avui arriba una onada de calor. M’agrada. Em sedueixen els dies d’estiu més calorosos, en que inclús la quotidianitat esdevé heroica. més

  • El casament

    Montseblanc - 06-08-2018 - 193 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai oblidaré aquell casament. més

  • Piscina

    Montseblanc - 05-08-2018 - 293 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Piscina pública. Avui, vint-i-sis de juliol. Dotze del migdia. Estic estirada damunt la meva tovallola verd poma, al costat del tronc d'escorça esquerdada d'una morera. Entre sol i ombra. Miro al cel. Veig branques robustes, fulles verdíssimes i el blau darrere. més

  • El temps al pati

    Montseblanc - 05-08-2018 - 250 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El meu poble està integrat per dos nuclis diferenciats. Un, el casc antic, amb l’església, l’ajuntament i els carrers més vells. L’altre, una zona que va créixer a partir dels anys cinquanta i seixanta com a urbanització d’estiueig dels barcelonins. més

  • El temps

    Montseblanc - 10-06-2018 - 487 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El pensament que m’aclapara, que gairebé m’estaborneix, és que d’igual manera que han passat quatre anys en un sospir, en passaran quatre més, i tornaré a pensar el mateix. Potser ho estic pensant i ja han passat, ja en són vuit, i dotze... més

  • Hi ha un gos mort al mig del carrer desert

    Montseblanc - 17-04-2018 - 431 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És petit, un petaner, sembla que un cotxe l’ha aixafat durant la nit. La Marta el llambreja, li passa pel costat, gairebé fregant-lo amb la punta de la sabata del peu esquerre. més

  • Fa fred

    Montseblanc - 15-02-2018 - 622 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Divendres, novè dia de febrer. Cap a les sis de la tarda surto a comprar el pa. Les primeres passes per la vorera som com trencar gel amb la pell de la cara. Fa fred. més

  • Un quatre de juliol

    Montseblanc - 15-12-2017 - 647 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quatre de juliol, dimarts, cap a les sis de la tarda. El centre de Barcelona es cou sota l’onada de calor. La Plaça Catalunya llueix com una planxa roent que els turistes trepitgen en totes les direccions. Venedors de pals de selfies, de veces pels coloms, de samarretes del Barça; nois que s’o més

  • ladaN

    Montseblanc - 15-12-2017 - 663 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 22 minuts

    Passen uns minuts de les dotze d’una nit de principis de desembre. Des del cel, el poble sencer es veu enterbolit, com si una gran campana de vidre fumat el cobrís. Pocs cotxes circulant als carrers, uns quants més a l’autopista que passa pel costat. Ja està glaçant. més

  • L'hivernacle

    Montseblanc - 14-12-2017 - 662 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Fa calor, l’olor d’humitat ho impregna tot, la xafogor tot i així és agradable per l’Anna. Ella ja ho havia previst i porta una senzilla samarreta de cotó blanc i unes bermudes. més

  • Essència

    Montseblanc - 13-09-2017 - 1096 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Plou. Estem a principis de setembre, encara és estiu i fa calor. Però avui plou, se sent la pluja picant els vidres de la finestra del dormitori. I et tinc amb mi després de molt de temps. Despullats els dos sobre el llit. Fa cinc minuts que has arribat i la roba ja ha volat tota. més

  • La bola

    Montseblanc - 15-08-2017 - 600 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’altre dia, sortint d’un “garden center”, al migdia, jo anava caminant cap a l’aparcament, quan em van cridar l’atenció, davant meu, un senyor d’uns seixanta-cinc anys i un noi, el seu fill, d’uns quaranta. El pare portava el fill agafat de la mà, el fill es veia que era discapaci més

  • ENGRANATGES D'AGOST

    Montseblanc - 09-08-2017 - 607 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte, cinc d’agost. Avui i demà són els dies centrals de l’estiu. Ho he comptat. Ara són les onze del matí i camino pel poble-ciutat del costat del meu. Quan he sortit de casa el termòmetre marcava trenta tres graus a l’exterior. més

  • L'hort del pare

    Montseblanc - 30-07-2017 - 575 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Recordo l’hort del pare, sobretot en els dies d’estiu, quan hi havia tantes hores de llum i d’escalfor que la mare no ens deixava sortir a fora fins que el sol no començava a desmaiar-se. El pare treballava tot el dia i arribava cap a les set de la tarda. Els meus dos germans i jo corríem pe més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 10-08-2018

    Ja saps que no m’agraden els relats “interpel•ladors”. Això de “recorda”, “no oblidis mai”...
    Que cadascú faci el que vulgui. Potser sí, que tens raó, i la justa combinació de llums i ombres és la que conforma la vida plena. Però si algú vol només llum, o només ombres, doncs endavant. I si li fan por les ombres (o la llum), doncs molt bé. Que cadascú faci el seu camí i prengui les seves decisions. Cada persona ha de trobar la combinació de llums i ombres que sigui més adient per al seu tarannà. Inclús hi haurà qui serà feliç vivint en l’ombra. Massa llum fa mal els ulls...
    Així que, benvingut sigui el joc! Les cartes són sobre la taula.

  • Montseblanc | 10-08-2018

    Quan vaig a la biblioteca, agafo els llibres que són dels meus autors preferits o els que algú m’ha recomanat, però sempre em permeto una “petita bogeria”, agafar un o dos llibres només per la imatge que tenen a la portada o pel títol.
    Així he agafat “On em portin els ametllers”, “Dies de ratafia”, “Les pereres fan la flor blanca” o “El sabor de las pepitas de manzana”. Però cap d’aquests títols em sedueix tant com el del teu relat, “L’ombra de la roba blanca”. El trobo magnífic, inspirador, poètic i és que de seguida m’ha fet veure roba blanca estesa al sol, el vent suau gronxant-la, sentir l’olor que fa i preguntar-me què deu passar al relat.
    Així que l’he llegit, és clar. Tendra historia de persones que s’estimen però viuen separades, i de gatetes que viuen i moriran al mateix temps tot i haver-hi milers de quilòmetres entre elles. De vegades passa, tot i que aquí està assegurat gràcies a la intercessió d’aquest mitjó màgic...

  • Montseblanc | 08-08-2018

    Mira, just llegeixo el teu relat quan acabo de mirar si he endevinat cap número de la combinació de l’Euromillones d’ahir vespre. De vegades, imaginant si em toca, penso que és millor que em toqui una quantitat petita que no pas tot el “Bote”. Perquè em passa el mateix que al teu protagonista. Començo a pensar el que podria fer i el cap no em dona per tant. Algun cop, parlant amb els meus, hem parlat del que faríem si ens toqués la loteria. I més enllà d’un parell d’ordinadors portàtils i un cotxe petitet, no se’ns acut res més que ens faci especial il•lusió.
    Està molt ben reflectit al teu relat. Totes les fases per les que es passa. Primer la il•lusió de que toqui, tantes coses que faríem... Després la certesa del premi... I l’esgotament de pensar què fer amb tots els diners. Els primers dies encara... Però, després... I el pes de la riquesa a la consciència, com si estigués obligat a fer despesa, i el que és més fotut, a ser feliç, perquè li ha tocat, perquè pot fer tot el que vulgui...
    I és quan el relat ens fa evident que una pasterada de diners no soluciona res. No quan el protagonista està sol. S’enamora d’una persona que travessa el pas de zebra, es compra un cotxe en el qual va tot sol... I si fos perquè ell ho vol així, encara, però no ho sembla pas... I és aquí quan el relat ens fa adonar de quina és la veritable riquesa per a un ésser humà...
    Ja sé que molts diran “que em toqui i deixa’t de tonteries”. I jo també continuaré jugant... Però la felicitat d’estimar i de que t’estimin no la compra ni el “Bote” sencer de l’Euromillones.
    Gràcies, tapisser, per la reflexió i per l’estoneta agradable de bona lectura.

  • Montseblanc | 06-08-2018

    És preciós el teu relat. Traspua tendresa i respecte per la natura i per la vida en general. Tot té un principi i una fi. En aquest cas, el final és magnífic, compassiu i tràgic a la vegada. Què bonic acabar una vida viscuda plenament, bevent l’aigua fresca de la font. I gràcies per la mossegada precisa que fa que la mort sigui un instant només en una trajectòria dilatada i plena de bons records.

  • Montseblanc | 06-08-2018

    Ostres, quina gana m’has fet venir. És que és l’hora. I tinc tomàquets de l’hort del meu pare, madurs de juliol i agost, sucosos i dolços, suaus de mossegar. I tinc olives, i pebrot... Buuffff estic salivant pensant en el raig daurat que ho amararà tot...
    Està bé netejar el pap abans d’una bona menja. Així la podem gaudir en tota la seva esplendor.
    (Per cert, segon relat teu seguit en que parlen de tallar les ungles fastigoses, aquí el subconscient vol dir alguna cosa...hahaha)

  • Montseblanc | 06-08-2018

    El jacuzzi, font d’innumerables escenes eròtiques i alimentador de les fantasies més variades. Ves per on, a mi no m’ha fet mai gràcia. Sempre m’imagino els fongs voltant per allà, esperant trobar els foradets i les zones adequades per instal•lar-s’hi... Amb la qual cosa l’excitació sexual no la veig enlloc.
    Tot el contrari que al teu poema. Que comença fort des de la primera línia (“tres nois cepats em miren” uuufff) i que un cop més es converteix en escena i moviment fins a l’èxtasi final.

  • Montseblanc | 06-08-2018

    Diuen que no són bones les xancletes. Ni per conduir, ni per caminar per la ciutat, ni per fer res de res. Que són la causa d’accidents de trànsit, de caigudes per les escales, de peus bruts i ferits perquè van massa destapats davant les agressions del dia a dia... Però gairebé tots en portem a l’estiu. I el pitjor de tot, el que no diuen, aquest sorollet que fan, que es torna encara més insuportable quan els peus suen i al clec s’hi suma una espècie de pròleg que fa shuarp, acabant la cosa en una combinació fastigosa de shuarp-clec, shuarp-clec. Per tonar-se boja i fer un pet com una aglà.
    ;)

  • Montseblanc | 06-08-2018

    La soledat pot ser la més nombrosa de les companyies. Si estem en presència d’una altra persona, simplement estem amb aquell ésser humà. Però si estem sols, i per tant podem estar amb qui volem o no, és quan es presenten tots els fantasmes i demés presències que no es poden tocar però sí sentir, tant intensament o més que si es materialitzessin en carn en aquell moment. La soledat és la possibilitat de tenir-ho tot, de recordar-ho tot, de estar amb tots, és la llibertat de les neurones... L’única pega és quan a les persones els hi fa mal aquesta senyora, quan se’n volen desempallegar i no poden...

  • Montseblanc | 03-08-2018

    Una mort injusta i abans d’hora, una absència difícil de suportar, la mort que torna anys més tard a recollir més ànimes... I l’escena final a un llit d’hospital.
    I et vols creure que, tot i així, la sensació en acabar de llegir el teu relat és de pau? La vida és com és, a tots ens passen coses, i és un consol pensar que hi ha un altre lloc, on tornarem a estar junts amb les persones que estimem. Tot és un viatge, que hem de fer, deixar-nos portar, uns parteixen abans, altres després, amb calma i serenitat. Acceptació.



    Sobre el teu comentari al meu relat “Engranatges d’agost”:

    Quan escric un relat i el faig públic i l’exposo als ulls de tothom, no m’interessa tant el número de lectures com que les quatre persones que el llegeixin el puguin entendre i arribin a sentir el que vull transmetre. És preferible poques lectures i comentaris que demostrin que algú ens ha llegit que tenir cinc-centes lectures i cap comentari.

    És per això que em sap molt greu que hagis esborrat els quatre relats que dius. El que tu escrius està molt per sobre de la mitjana de la pàgina (en la meva humil opinió). Per a mi, els teus textos són bons. Entenc que veure poques lectures por arribar fins i tot a fer mal, però potser les poques lectures eren de persones que t’aprecien i aprecien el que escrius. No ho dic perquè al esborrar-los s’hagin esborrat també els meus comentaris. És el que tu dius, ja et van arribar. Però em sembla injust que RC estigui ple de relats que no valen res i que uns que sí que tenien qualitat els hagis tret.

    Però és la teva decisió i la respecto. Si un dia els tornes a posar, els tornaré a llegir i tornaré a deixar la meva opinió.

    Moltes gràcies per tot el que em dius. M’esforço per entendre el que les altres persones voleu comunicar, i tu m’arribes, i t’ho haig de dir.

    Molt bon agost per a tu i els teus, també.

  • Montseblanc | 02-08-2018

    No fa gaire, potser l’any passat, em sona que vaig llegir que el suïcidi era la primera causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys.
    Fa esborronar llegir aquestes coses. Que persones que tenen la sort de no tenir malalties mortals al seu cossos (excepte al cervell, és clar) decideixin llevar-se la vida. Quan la vida és tan valuosa, quan es poden fer tantes coses amb ella. Com de desesperat, com de trist, s’ha d’estar per decidir que no es vol viure més. Respecto totes les decisions. Però fa mal que altres es matin en la flor de la vida.
    M’he estremit en llegir-te. Per la manera com barreges la historia de la noia i la teva vida. Com fas que s’entrellacin la decisió d’ella, tan important; i la teva quotidianitat, treballant, pensant si ets bon pare o no, els clients que no paguen... I una vida que cau davant de la teva finestra... Uuuuffff per reflexionar-hi durant hores...

  • Montseblanc | 02-08-2018

    He llegit “Llicència d’ombres” i després “Maniobra’m”.
    No hi ha ningú, aquí a aquesta pàgina, que tingui un cervell-cor com el teu, tan productiu, tan exuberant. Em fa la sensació que quan comences a escriure, cinquanta mil neurones diferents volen dir la seva, i fan anar els teu bolígraf cap a un cantó i cap a l’altre. De tal manera que els teus relats estan tan plens d’informació, d’enginy, d’idees; que estic segura que moltes se’ns escapen als lectors. Però el que “pillo” m’encanta. Aquestes quatre pìxaneres, de noms preciosos, que refresquen la nit... I veig la gata, i els cargols al voltant... I m’enamora la imatge. Somric.

  • Montseblanc | 02-08-2018

    Humor àcid del fi. I la pura realitat explicada amb detall. És així. Som així, per desgràcia...
    Molt bo!

  • Montseblanc | 02-08-2018

    Està clar que quan més abundant és una cosa, menys valor té o li donem. El dia (i la vida sense problemes) estan plens de claror, però n’hi ha tanta que potser no la valorem tant. Tu dius que la llum de la nit és la més valuosa, perquè ens arriba entre la foscor. És a dir, la vida amb dificultats, té més valor que no pas una existència sense risc i entrebancs. Jo, ha arribat un punt, que m’és igual d’on vingui la llum, benvinguda sigui.

  • Montseblanc | 02-08-2018

    Sí, fa ràbia l’expressió aquesta, “llei de vida”, perquè ja cansa que a partir d’una certa edat ens surti a les converses i als pensaments cada dos per tres, i fa molta més ràbia perquè ho és, una llei que tard o d’hora s’aplica a tots.
    És clar que no apreciaríem la vida si no hi hagués la mort al final. De fet, moltes persones no l’aprecien, diuen que no són feliços, perquè no saben viure. De vegades els hi dic “visita l’uci d’un hospital infantil”. Amb això ni hauria d’haver prou, per donar gràcies de respirar, de sentir el sol a la pell, de poder beure un got d’aigua sense ajut.
    Però som bestioletes, només humans, i tots venim d’un pare i una mare, i veure’ls partir trenca el cor, perquè som seus, perquè són nostres... I perquè d’alguna manera som conscients que després d’ells, nosaltres som els propers a la llista de la senyora mort.

  • Montseblanc | 26-07-2018

    De vegades, intentant fer el millor per als que estimem, ens equivoquem. I ja poden passar anys, que la culpabilitat sempre hi serà, encara que els moments de felicitat haguessin superat abastament els de tristesa, encara que imaginem converses tranquil•litzadores que mai existiran, per molt que ho analitzem...
    Em pregunto si la bruixa la va enterrar, si és a algun lloc on hi creixen fonolls, s'hi passegen els cargols quan plou i la lluna hi dibuixa ombres de plata...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: