Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

64 Relats, 581 Comentaris
69900 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Aniversari

    Montseblanc - 19-05-2020 - 510 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Concurs RC. més

  • Ressona el silenci

    Montseblanc - 30-04-2020 - 590 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L’Antonieta aparta una mica la cortina estampada de roses blanques, esgrogueïdes més pel pes del temps que no pas pel sol, i observa. Qui ho havia de dir? Tant demanar que l’ajuntament fes alguna cosa amb les onades de turistes que envaïen Ciutat Vella i ara la visió del carrer desert li fa més

  • Ungles vermelles per a una tarda d'abril

    Montseblanc - 14-04-2020 - 882 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tot va anar molt ràpid. Vaig entrar en aquell grup de plantes silvestres del facebook per passar l’estona i aviat em vaig adonar que hi havia un dels integrants que sempre em feia comentaris a les fotografies que jo posava. més

  • El temps entre parèntesi

    Montseblanc - 09-04-2020 - 2866 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    El matí al carrer és gris. Tant és si avui el cel és blau o si fa roina. És gris, al mig d’aquesta pandèmia i d’aquest confinament. Asseguda al sofà tanco els ulls i faig el recorregut que tantes vegades he fet caminant, pel mig dels camps. més

  • Vermelles

    Montseblanc - 19-03-2020 - 590 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’Agustí i la Pilar seuen l’un al davant de l’altra a la residència d’avis on viuen i on ara estan confinats esperant que passi la pandèmia. Ell fa mitja rialla i ella abaixa la mirada, vergonyosa. Fa mesos que dura aquest joc. Des que ell va arribar. Ella ja feia mig any que hi vivia, de més

  • Ampolla

    Montseblanc - 27-02-2020 - 541 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’ampolla de plàstic, que en altres temps va contenir aigua dolça i ara es plena d’aigua salada, rodola de costat, endavant i endarrere, suaument, fregant la sorra del fons marí, gronxant-se en un vaivé desganat i silenciós, a mans de la corrent. més

  • Pepe

    Montseblanc - 12-02-2020 - 662 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Cada passa és una fiblada de dolor que li neix als genolls i s’escampa amunt com un llamp de ganivets. El Pepe serra les dents i continua caminant molt a poc a poc, gairebé no es veu res, la foscor sembla feta de gasses brutes que ell va trencant amb la cara a mesura que avança. més

  • Un toll ple de capgrossos

    Montseblanc - 12-02-2020 - 454 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Dimecres, cinc de febrer del dos mil vint. Surto cap a les deu del matí a fer encàrrecs. Em dirigeixo al carrer principal del poble, on hi ha les botigues, els bancs... Ha sortit el sol però sembla que no té prou forces per enlairar-se ni que sigui una miqueta. Les ombres dels arbres nus s’al més

  • P E C A T

    Montseblanc - 05-02-2020 - 618 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Xè CONCURS ARC DE MICRORELATS "ANIVERSARI", febrer 2020, "Pecats". més

  • Sessió de tarda

    Montseblanc - 11-01-2020 - 671 Lectures - 20 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, gener, Arts més

  • Llegir_mhafetvenir_ganesdetu@outlook.es

    Montseblanc - 22-12-2019 - 1227 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Estic dreta a la cuina, nua excepte per les sandàlies vermelles de taló d’agulla. Penso que si algú em pogués veure potser em titllaria de ridícula. Masturbant-me, a la meva edat... Però les tardes de diumenge poden arribar a mossegar si no els hi plantes cara. més

  • Paciència

    Montseblanc - 08-12-2019 - 655 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, desembre, Virtuts. més

  • La bombeta

    Montseblanc - 15-11-2019 - 641 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    X CONCURS ARC DE MICRORELATS "ANIVERSARI" - Secrets més

  • El gelat

    Montseblanc - 08-09-2019 - 1261 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Potser feia un parell d’anys que no ens veiem. Els trenta-un dies d’agost sense obligacions laborals han propiciat que es produís el miracle de dues tardes lliures, la teva i la meva, i la materialització de la confluència en aquest parc, un de tants de Barcelona, a les sis de la tarda, quan més

  • Dinou mil dues-centes noranta-sis hores després

    Montseblanc - 28-07-2019 - 1315 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Estic suant, la pell em crema allà on no hi toca l’aire i s’esgarrifa als trossos on s’hi passeja la brisa que entra per la finestra mig oberta. El vint-i-quatre de juliol em regalima pel coll, em fa pessigolles, obro els ulls. Encara hi ets. Al meu costat. Adormit. Estic segura que la tarda més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 26-07-2020

    Un relat molt real, molt viscut per forces persones, escrit amb molta lucidesa. Un procés al que s’aboquen moltes parelles, per diferents motius. Jo ens veig com barquetes de paper en un mar que cada vegada té més onades, fins que arribem a una nova platja de sorra daurada. Només trobo que el final és massa optimista. Potser sí que cal aquesta reafirmació, creure en un mateix i en el futur, però l’experiència ensenya que la cal·ligrafia impecable no és assolible mai més (si és que alguna vegada s'ha aconseguit).

  • Montseblanc | 26-07-2020

    Ai aquest relat, des de la primera frase que m’has tingut assentint amb el cap, dient que sí amb un mig somriure, reconeixent cada sensació, cada etapa en l’escalada, cada pensament. Diria com diu el noi, s’ha de viure el moment, el present, sense pensar en passats ni futurs i intentant no fer-se mal. És un joc, que quedin clares les normes i a gaudir. Ara m’has deixat nostàlgica hahaha.

  • Montseblanc | 26-07-2020

    Escrius molt bé. Suposo que és una ximpleria que digui això, sent tu filòloga i professora de català, però em venia de gust deixar-ho per escrit.
    Has arribat a aquesta pàgina en un mal moment, RC està a les seves hores més baixes, gairebé sense lectors. Jo mateixa, que hi escric sovint, estic en una mena de vacances. Mereixeries moltes lectures i comentaris.
    Quan et dic que escrius molt bé, segons el meu humil parer, no vull dir solament la part “física” de l’escrit, sinó la part de l’ànima, dels sentiments, de les sensacions. Fas arribar a qui et llegeix el que vols dir, el que vols que el lector senti i entengui.
    Fa esborronar aquest escrit, és tan real, tan escoltat altres vegades en altres veus ferides com la de la protagonista. I sí, les olors són les que més evoquen els records, és com tornar-ho a viure en aquest mateix instant. És tan fàcil per les ànimes podrides fer malbé la puresa. Per ell només van ser uns segons, res important, per la nena va ser un abans i un després. El més fort de tot es que no li fessin cas els pares, aquí és quan s’acaba d’esfondrar la infància sencera.
    Reconec l’olor que descrius, sempre m’he allunyat de les persones que fan aquesta ferum, el radar em diu «perill», però de vegades no es pot fugir, de vegades ens atrapen.
    Interessant, colpidor, molt ben descrit, tendre i margant a la vegada.

  • Montseblanc | 27-06-2020

    ...aquest relat, escrit el cinc de febrer quan només havia sentit parlar ocasionalment del covid a la Xina i em semblava un tema molt llunyà, se'm posa la pell de gallina per tot el que va venir després, és que la frase final sembla una premonició... I el que ens queda...

  • Montseblanc | 22-05-2020

    La vida és això, anar sumant aniversaris a la memòria, esgarrinxades a l’ànima. Els primers anys d’existència, si tenim sort, només anirem sumant aniversaris feliços, però amb el pas del temps, ja adults, ens adonarem que la realitat és una fórmula matemàtica de sumes i restes. I totes les dates, com es veu al teu impressionant relat, les portarem al damunt, cada vegada amb més pes. Llei de vida.
    M’alegra molt llegir-te recuperat, encara que aquest relat que ens regales esgarrapa el cor a cada frase. Sembla que anem tots plegats amb una ala penjant.

  • Montseblanc | 22-05-2020

    El trobo molt trist, molt. Està bellament escrit, com sempre, sentiments transmesos a través d’imatges que dibuixes amb mestria. Però el petit regal del gos, uns quants dies més de vida, no pot superar el dolor de tota la situació. Sniiifff.

  • Montseblanc | 21-05-2020

    ...tens els dallonses de posar que és biogràfic hahaha. És divertit. M'ha recordat la pel·lícula dels Monty Phyton, Life of Brian. Té el mateix aire esbojarrat disfressat de seriositat.

  • Montseblanc | 21-05-2020

    Que visquin els capibares, els móns onírics i les imaginacions florides!

  • Montseblanc | 13-05-2020

    Erotisme dolç i delicat. Els dits de la teva estimada, com en un acte de màgia, desperten el teu cos i el teu cor. Ella toca les tecles adequades i la sensualitat sura a l’aire.

  • Montseblanc | 09-05-2020

    Hahaha original, entretingut i divertit. M’ha agradat sobretot el primer paràgraf, quan ens poses en situació de la calor que fa, molt descriptiu, “els cossos traspuen llard” m’encanta!

  • Montseblanc | 09-05-2020

    La solució no és fugir de la soledat, sinó fer-se amic d’ella. Un cop aconseguit això, ja no ens neguitejarà i inclús en traurem profit.
    El teu relat m’ha tramés tristesa perquè fa evident que hi falta una persona a l’altre cantó del llit, però també m’ha fet sentir la força del protagonista, lúcid i conscient de la situació, amb força per prendre accions.
    La soledat és bona, si no ens capfiquem, i a més té diferents graus, fluctua, com la vida tota, i aquí està la gràcia.

  • Montseblanc | 01-05-2020

    Aiiii si els orgasmes es poguessin recuperar, i tornar a regalar, i prendre fins i tot, una i altra vegada, amb la facilitat que es veu al teu relat, hi hauria un tràfic de plaer a escala mundial hahaha.

  • Montseblanc | 01-05-2020

    Ostres, podria ser, és una hipòtesi més i, tenint en compte el que vivim ara, ves a saber, la vida no para de sorprendre’ns… Ara, jo que m’he punxat amb els cards moltes vegades per acostar-me massa a fer fotos, et dic que el tractament és força dolorós hahaha.

  • Montseblanc | 30-04-2020

    L’humor, el bon humor, ens salva molts cops de veure-ho tot negre. Un somriure, o fins i tot una riallada a temps, ens poden treure un pes de l’ànima. I el protagonista del teu relat ho aplica així, pensant en la difunta tieta Hermínia que es veu que també ho feia. Ens calen somriures aquests dies. Gràcies!

  • Montseblanc | 30-04-2020

    La terra no és la nostra mare, ni nosaltres som superiors a cap ésser viu. Tot té un principi i un final. La raça humana també. Val més que no caiguem en l’autocompasió. Venen temps difícils. Que ens pensàvem que això era com els contes i acabaríem menjant perdius o anissos o el que sigui que es menja quan tot acaba bé? Com molt bé vas dir tu, la intempèrie ens cau des de dins i no hi ha resguard possible.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: