Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

59 Relats, 469 Comentaris
62444 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • El gelat

    Montseblanc - 08-09-2019 - 776 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Potser feia un parell d’anys que no ens veiem. Els trenta-un dies d’agost sense obligacions laborals han propiciat que es produís el miracle de dues tardes lliures, la teva i la meva, i la materialització de la confluència en aquest parc, un de tants de Barcelona, a les sis de la tarda, quan més

  • Dinou mil dues-centes noranta-sis hores després

    Montseblanc - 28-07-2019 - 1015 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Estic suant, la pell em crema allà on no hi toca l’aire i s’esgarrifa als trossos on s’hi passeja la brisa que entra per la finestra mig oberta. El vint-i-quatre de juliol em regalima pel coll, em fa pessigolles, obro els ulls. Encara hi ets. Al meu costat. Adormit. Estic segura que la tarda més

  • Obsessió

    Montseblanc - 21-07-2019 - 725 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El Gerard no sap ben bé com va començar tot. Al llarg dels seus cinquanta anys de vida hi ha pensat moltes vegades. Inclús es pregunta si hauria de demanar ajuda a un psicòleg o un psiquiatre, però li fa tanta vergonya que no s’atreveix. més

  • La peça del trencaclosques

    Montseblanc - 21-07-2019 - 562 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquell matí la Maria es va llevar d’hora. Tot just començava la primavera i els ocells ja piulaven de bon matí al jardí. Ella els va sentir des del llit i es va aixecar feliç. Era dissabte, no havia d’anar al despatx on treballava amb un contracte en pràctiques des de feia tres mesos, desp més

  • Els cargols i la lluna

    Montseblanc - 21-07-2019 - 570 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Són quarts de quatre de la tarda. El Jaume busca cargols al camp de darrera la casa de pagès dels seus pares, sap que al cap d’uns dies la mare els hi cuinarà. No és de la família aquest terreny, està abandonat i hi creixen bardisses, fonolls, cardots, molta herba seca; tot moll ara mateix d més

  • Rere la cortina

    Montseblanc - 19-06-2019 - 644 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L’Angeleta renta el plat, el got i els coberts que ha fet servir per dinar i s’asseu una estona al sofà del menjador. Pensa que va bé això de cuinar per a dos o tres dies, així estalvia corrent, temps i té menys cassoles per rentar. més

  • Boig per tu

    Montseblanc - 07-02-2019 - 1184 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats, ARTS: Música més

  • Aquarel·la

    Montseblanc - 01-01-2019 - 1019 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Concurs ARC de microrelats. ARTS: Pintura més

  • Plany

    Montseblanc - 04-12-2018 - 730 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobo tan a faltar... més

  • Xoc de paraigües

    Montseblanc - 27-11-2018 - 1156 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un dissabte de febrer, una trobada... més

  • Bosc màgic

    Montseblanc - 27-11-2018 - 695 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La màgia del Nadal. més

  • Ayasofya

    Montseblanc - 20-11-2018 - 672 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una visita somiada... més

  • La vida en un resum de la visa.

    Montseblanc - 21-10-2018 - 670 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Octubre, matí grisós del 2018. Decideixo fer neteja. És una teràpia eficient contra la baba fastigosa de les llepades indesitjades de la tardor. Busco a l’armari del despatx. Trobo un arxivador que al llom hi diu “Visa”. més

  • El marit

    Montseblanc - 08-09-2018 - 1058 Lectures - 21 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Distopia o utopia? més

  • Primer dia d'agost

    Montseblanc - 07-08-2018 - 749 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Em desperto i penso que tinc tot el dia per davant, per fer el que vulgui, sense cap obligació. He dormit nua i destapada i encara he suat. Han anunciat que avui arriba una onada de calor. M’agrada. Em sedueixen els dies d’estiu més calorosos, en que inclús la quotidianitat esdevé heroica. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 12-10-2019

    Ostres, sembla que la noia s’ha creuat amb l’Heràclit reencarnat... I em temo que no sigui precisament filosofia el que ella busca... Però bé, és un inici, o no...

  • Montseblanc | 12-10-2019

    Renoi quina conversa per a una primera cita!
    Has enfrontat dues maneres de veure la vida, d’encarar el futur, de percebre el passat i de viure el present. Lo bo és que tots dos saben escoltar, tolerar i entendre. De tal manera que la confluència es produeix malgrat tot. Ara, llegir el relat és una ziga-zaga contínua, del fàstic al goig, de la tristesa a l’alegria, del pessimisme a l’optimisme. Una partida de tenis en que la vida bota d’un camp a l’altre i ningú guanya ni perd, perquè tot el que diuen és molt cert.

  • Montseblanc | 10-10-2019

    Oooh, trobo que és un relat preciós, d’aquells tan teus!
    M’encanta aquesta confluència de tres soledats, tres “perdedors”. per esdevenir un munt de tendresa, companyia, amor...
    De vegades no hi ha res millor que un estrany que sap escoltar per buidar el pap i sentir que encara som vius i que podem continuar.
    M’han vingut ganes de menjar pinyons, d’aquests recent caiguts de les pinyes que tenen aquell sabor tan intens de pi.
    Una dona d’aspecte mescla lloro-truja? Hahaha, bé no discuteixo que ambdós animals són bonics, però no em faig a la idea de la barreja...
    M’ha encantat el final feliç, com espero que avui el teu dia també ho estigui sent.

  • Montseblanc | 09-10-2019

    Poques paraules però que diuen molt.
    Relats amb sentit de l’humor, irònics, àcids...
    A mi el que més m’ha agradat ha estat el del silenci que dormia amb els ulls oberts. Fa por.

  • Montseblanc | 09-10-2019

    Uf, el nom de l’hotel, “Tram Final” ja ho diu tot. Una història d’amor (?) i sexe molt al límit. Però tot és vida fins que s’acaba i tot els dies poden ser susceptibles de ser viscuts en pla serial o com es vulgui mentre els cossos i els cervells aguantin...
    M’agrada molt el nom de Nenibrú, molt maco, i l’explicació també. I això de que la desmemòria li faci memòria a la protagonista...

  • Montseblanc | 09-10-2019

    Sort que has tornat! Un any sense els teus escrits es fa molt llarg...
    Com sempre el teu relat em fa somriure, em fa emocionar, em fa assentir amb el cap, m’hi veig reflectida... És tota una barreja d’ironia, sarcasme, humor, drama, comèdia, tendresa... És a dir, com la vida mateixa. Ara fa uns minuts que he arribat de comprar i ha estat talment com el cas del teu protagonista. Només que aquí ENCARA no passen aquests funcionaris, però ja sabem que a molts llocs sí que en passen a inspeccionar les deixalles que deixem als contenidors del carrer. Abans separaven els materials a reciclar a les empreses, ara la feina la fem nosaltres, així ens sentim millor tots plegats, tot i que unes quantes persones deurien perdre les seves feines i els beneficis d’algun empresari deurien pujar... En fi, has descrit una distòpia que és ja una realitat i m’angunieja. Tots vivim en un món de deixalles, de molts tipus, atrapats, sense solució (al meu entendre, és clar).
    Gràcies per tornar-hi!

    P.S. “...i no podia ser cap delinqüent perquè entre ells parlaven en català.” Hahaha lamarequeetva...

  • Montseblanc | 09-10-2019

    És un relat que fa mal de llegir, però que no el pots deixar fins al final. Com qui es beu un medicament i se l’ha d’empassar tant sí com no. Està ben escrit i transmet molt.
    Jo no l’hagués partit en dos. Tampoc seria tan llarg. Els que s’espanten dels minuts, tant es fan enrere per quatre com per vuit minuts. Però ha estat la teva decisió i ben presa està.
    Gràcies per compartir!

  • Montseblanc | 29-09-2019

    M’agrada molt aquest relat. És divertit imaginar con devia ser el naixement de grans projectes que després s’han fet realitat. I podria ben bé ser així com ho expliques tu, perquè normalment la llavor comença a germinar a les ments d’aquestes persones des de la infància, amb un regal que els estimula i que els fa somiar. I al final, tant en poden sortir petites coses com grans obres, depèn dels camins i trencalls que la persona hagi de trepitjar. Potser sí que l’Ildefons va començar així, amb l’olor de galets surant a l’ambient... Gràcies per la teva imaginació i per tots els detalls biogràfics que has anat brodant al relat!

  • Montseblanc | 29-09-2019

    Ja fa dies que et volia dir que m’agrada molt el nom que li has posat a aquest paraigües sota el qual aniràs aixoplugant els teus contes de caire existencialista. “Contes de l’Erm”... És molt evocador. Em venen al cap molts temes diferents. Recordo quan era petita i la iaia, quan passejant pel poble passàvem per un terreny sense cultivar i amb poca vegetació, deia “això és un ermot”. Així que em va quedar la sensació de que un erm és un lloc sense gaire esperança de treure’n fruits, ja sigui perquè s’ha sobreexplotat, ja sigui perquè és un semidesert... I a la vegada, quan penso en un erm, hi veig un horitzó sense fi, l’aire net passant a ras de les herbes del terra, la llum que ho envaeix tot perquè no hi ha arbres fent ombra, i el pressentiment de que hi pot passar de tot. Un lloc on l’ésser humà es troba sol amb ell mateix, on no pot amagar-se i on tot brolla. I a la vegada l’erm és dins nostre, en un raconet de l’ànima. I bé, crec que ja he dit prou bajanades hahaha. Endavant amb els contes!

  • Montseblanc | 27-09-2019

    Un poema ple d'optimisme, alegria, bons sentiments i desitjos. Tant de bo tothom pensés igual! La imatge de l'escarabat m'ha fet somriure.
    M'encanta, Epicuri!

  • Montseblanc | 22-09-2019

    El teu relat m’ha fet plorar. Podria dir-te moltes coses, les teves lletres ho mereixen. Però serien massa personals i ara tornaria a plorar. Està clar que saps del que parles i ho escrius magníficament. Un relat que no he pogut deixar de llegir des de la primera frase, tot i saber que després m’hauria de rentar la cara hahaha. El primer paràgraf és encisador i tot el que ve després és pura emoció i estremiment.

  • Montseblanc | 22-09-2019

    Ooooh un vampir que regala rams de flors a les seves víctimes! A mi els alliums em recorden l’esclat dels focs artificials, em semblen molt macos i veig que al protagonista del relat també el tenen captivat. A més, l’observació de les flors li fa passar la gana de sang i n’hi fa venir de poesia. Preciós!

  • Montseblanc | 22-09-2019

    Ets absolutament brillant. Si vull somriure, si vull assentir amb el cap, si em vull sentir identificada, si em vull emocionar... Només haig de llegir algun dels teus relats. Tots són plens d’humor, crítica clara o solapada, situacions còmiques i/o dramàtiques, intel•ligència, ironia, humanitat... Tens un cervell que veu les coses molt clares... Llavors ens les emboliques una miqueta amb humor i imaginació, i ens les ofereixes... Gràcies!

  • Montseblanc | 22-09-2019

    No havia vist fins ara aquest petit relat, que més que lletres és com un remei per a l’ànima. És llegir-lo i anar notant com el meu cos perd pes, s’eleva i comença a voleiar com aquestes fulles que descrius. Un relat preciós, relaxant i amb moviment, ple de poesia i filosofia de viure.

  • Montseblanc | 22-09-2019

    Uummm, Déu n’hi do de l’erotisme d’aquest relat. He trobat l’argument original i entretingut i els dos viatges al passat que hi ha entremig ajuden a pujar encara més l’escalfor de les lletres. És d’agrair l’esforç que fas per fer servir paraules catalanes “de tota la vida” a l’hora de descriure les escenes sexuals, amb una gran quantitat de sinònims (perquè ja sabem que en això del sexe es repeteixen molt les paraules hahaha).
    I no només hi ha sexe, res en les nostres vides es pot separar d’un tot, les reflexions del protagonista masculí, els somnis de la protagonista... Tot col•labora a arrodonir la història.
    Però saps el que m’ha encantat més del relat? Els primers dos paràgrafs del principi i el del final. La manera en que comences a posar-nos tot al davant, la descripció acurada del dia que comença... Com el que para una taula meticulosament per a continuació servir el plat principal. I al final reculls les tovalles i tot. Enhorabona!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: