Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

64 Relats, 458 Comentaris
65276 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Boig per tu

    Montseblanc - 07-02-2019 - 910 Lectures - 25 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats, ARTS: Música més

  • Aquarel·la

    Montseblanc - 01-01-2019 - 842 Lectures - 23 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Concurs ARC de microrelats. ARTS: Pintura més

  • Plany

    Montseblanc - 04-12-2018 - 580 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobo tan a faltar... més

  • Xoc de paraigües

    Montseblanc - 27-11-2018 - 776 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un dissabte de febrer, una trobada... més

  • Bosc màgic

    Montseblanc - 27-11-2018 - 572 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La màgia del Nadal. més

  • Ayasofya

    Montseblanc - 20-11-2018 - 572 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una visita somiada... més

  • La vida en un resum de la visa.

    Montseblanc - 21-10-2018 - 578 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Octubre, matí grisós del 2018. Decideixo fer neteja. És una teràpia eficient contra la baba fastigosa de les llepades indesitjades de la tardor. Busco a l’armari del despatx. Trobo un arxivador que al llom hi diu “Visa”. més

  • El marit

    Montseblanc - 08-09-2018 - 739 Lectures - 21 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Distopia o utopia? més

  • Pluja d'agost

    Montseblanc - 11-08-2018 - 1757 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'agost m'arrossega un any més... més

  • Primer dia d'agost

    Montseblanc - 07-08-2018 - 588 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Em desperto i penso que tinc tot el dia per davant, per fer el que vulgui, sense cap obligació. He dormit nua i destapada i encara he suat. Han anunciat que avui arriba una onada de calor. M’agrada. Em sedueixen els dies d’estiu més calorosos, en que inclús la quotidianitat esdevé heroica. més

  • El casament

    Montseblanc - 06-08-2018 - 667 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai oblidaré aquell casament. més

  • Piscina

    Montseblanc - 05-08-2018 - 758 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Piscina pública. Avui, vint-i-sis de juliol. Dotze del migdia. Estic estirada damunt la meva tovallola verd poma, al costat del tronc d'escorça esquerdada d'una morera. Entre sol i ombra. Miro al cel. Veig branques robustes, fulles verdíssimes i el blau darrere. més

  • El temps al pati

    Montseblanc - 05-08-2018 - 606 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El meu poble està integrat per dos nuclis diferenciats. Un, el casc antic, amb l’església, l’ajuntament i els carrers més vells. L’altre, una zona que va créixer a partir dels anys cinquanta i seixanta com a urbanització d’estiueig dels barcelonins. més

  • El temps

    Montseblanc - 10-06-2018 - 818 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El pensament que m’aclapara, que gairebé m’estaborneix, és que d’igual manera que han passat quatre anys en un sospir, en passaran quatre més, i tornaré a pensar el mateix. Potser ho estic pensant i ja han passat, ja en són vuit, i dotze... més

  • Hi ha un gos mort al mig del carrer desert

    Montseblanc - 17-04-2018 - 725 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És petit, un petaner, sembla que un cotxe l’ha aixafat durant la nit. La Marta el llambreja, li passa pel costat, gairebé fregant-lo amb la punta de la sabata del peu esquerre. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 22-04-2019

    El teu relat és un caramel, ple de sensacions, que ens poses al cor perquè es vagi fonent a poc a poc i tots tornem a sentir el sabor del que portem gravat a dins, sota capes i capes d’anys. Les teves lletres són una porta a través de la qual cada persona que et llegeix accedeix de nou a les seves vivències infantils.
    És un bon relat i a la vegada és la clau que obre la capacitat per gaudir dels millors records de cada un de nosaltres. Et felicito perquè remoure sentiments molt endins de cada lector no s’aconsegueix sempre per bo que sigui un relat, però aquest teu és perfecte.

  • Montseblanc | 22-04-2019

    El teu poema em transmet sobretot serenitat. La serenitat de qui ha arribat molt endavant en el camí i es permet aturar-se un moment, per mirar enrere i sentir la satisfacció de les passes fetes i a la vegada encara té forces per tornar de nou a caminar una miqueta més, perquè som això, viatgers, d’un punt a un altre, només això i tot això.
    M’ha encantat la senzillesa de les teves paraules per transmetre sentiments i sensacions tan grans.
    Gràcies!

  • Montseblanc | 22-04-2019

    Un relat original, divertit, que comença amb intriga, sense saber ben bé quina és la missió que té el protagonista i per a quina empresa treballa. La curiositat fa avançar al lector a tota velocitat, fins que de mica en mica l’acció ens va desvelant tot plegat.
    M’ha agradat!
    I dues cosetes que no afecten per a res al relat però per si les vols tenir en compte:
    - Les hores del rellotge jo les posaria en lletres en comptes de xifres.
    - A la primera frase del darrer paràgraf hi ha un “asseu” que no hi hauria de ser.

  • Montseblanc | 16-04-2019

    Es veu que molts escriptors tenen negres que els hi fan la feina o part d’ella. Entenc que la fàbrica del teu divertit relat seria una acumulació de negres perquè els haikus veurien la llum sota el nom del protagonista. És allò d’agafa fama i posa’t a jeure... I el món actual és així, pots passar de zero a cent com els Ferrari, en un moment, siguin quilòmetres o siguin “likes” d’aquests tan buscats i a la vegada tan immerescudament regalats. Em sap greu pel teu protagonista, perquè el veritable plaer és crear, no pas utilitzar els altres. Però està clar com és ell, ja de ben petit veiem que la feina l’espanta hahaha, tot i així ell té els seus somnis i lluita per ells...
    M’ha agradat, ple d’humor i a la vegada fa reflexionar.
    I també m’agradaria deixar un petit comentari pel haiku del final del relat, que em sembla preciós. Paraules senzilles que dibuixen a la imaginació imatges grandioses. No hi ha res més important i ple d’esperança renovada que un nou dia, som fills del sol, sense aquesta clenxa no seríem res ;) .

  • Montseblanc | 13-04-2019

    El teu relat és el somni dels que estimen els llibres i els seus autors. Poder trobar-se amb ells, encara que hagin passat segles... En dir aquelles paraules el teu protagonista entrà en la bombolla. Només em sap greu pels seus amics, que l’esperaven en va a l’hotel, però tot no es pot tenir.

  • Montseblanc | 13-04-2019

    El teu protagonista sap com funcionen les coses, primer es necessita l’espurna de la inspiració, encara que vingui a través d’un somni. I després ja depèn del talent de cadascun. Es veu que ell en té prou, tot i que per l’argument de les noves temporades podríem dir que la senyora inspiració no s’hi ha escarrassat massa.
    M’agrada el teu relat perquè, per la manera com ho expliques, sembla com si passés alguna cosa màgica, com si dalt d’aquest avió es passés per uns moments a una altra dimensió on el teu escriptor/dibuixant pot veure aquestes imatges que després li serviran per a la seva feina. Em pregunto si els altres passatgers també experimenten somnis especials en travessar aquesta “franja inspiradora”...

    I ara t’haig de dir una cosa, i no és broma. Aquesta nit passada he somiat amb tu. No me n’havia recordat més fins que no he llegit el teu relat. És curiós perquè mai havia somiat amb cap relataire. Al somni estàvem un grup de dones en una sala força gran i tu arribaves, portaves un paper a la mà, suposo que un relat, i me’l deixaves llegir. Ara que ho recordo em fa gràcia, perquè el somni era en color, però la teva cara era en blanc i negre, perquè era la foto del teu perfil.

    Estic sorpresa per la coincidència...

  • Montseblanc | 11-04-2019

    Sí, la inspiració, quan arriba, ho omple tot i ens fa florir. Però, per viure aquest “romanç”, la inspiració sola no és res, cal l’altra persona. Tu, brins. Això és cosa de dos. Cal una persona sensible com tu perquè salti l’espurna per produir les meravelles que tu escrius. Si ella t’estima a tu, per alguna cosa serà, feu molt bona parella...

  • Montseblanc | 11-04-2019

    Les teves paraules em fan sentir l’inexorable ritme de la vida, tristeses i alegries que ens van erosionant... Però, per molt que passin els anys i ens fem grans, és inevitable que una nova primavera ens torni a embriagar. Serà així fins la darrera, encara que a aquestes alçades ja sabem que la majoria de les renovades il•lusions i ganes de viure quedaran en res, però la roda gira i nosaltres dins ella i trobo que és màgic, que tot i que ens caiguin al damunt anys, arrugues i xacres, sempre quedi dins nostre un trosset verge a punt per deixar-se arrossegar per una nova florida dels cirerers...
    Preciós poema. Gràcies!

  • Montseblanc | 02-04-2019

    Tendre i delicat, has agafat les paraules i has teixit una punta de coixí d’aquelles que feien les nostres àvies amb els boixets, filigrana de sentiments.

  • Montseblanc | 02-04-2019

    Quan jo era petita, al final del passadís, hi havia la comuna. Era com un banc enganxat a la paret, amb un forat rodó al mig. Una cortina cobria el lloc. Recordo que em feia por. Trobava que era un indret fosc en molts sentits. El títol i tot el que significa li va com anell al dit al teu poema.

  • Montseblanc | 02-04-2019

    El teu relat és un bell conte i no per això el trobo menys real. Tot el que expliques, una vida sencera resumida en poques línies, podria ser perfectament la vida de moltes àvies, que no totes han arribat a cent, però sí que potser van tenir un primer amor, molt més difícil d’esborrar que el que pugui venir després. Tant de bo tots els finals de vida fossin així, dansant amb el nostre primer amor.

  • Montseblanc | 02-04-2019

    Sembla ben bé biogràfic, en llegir-lo és tan real i tan semblant al que hem viscut molts quan érem petits...
    Il•lusió, nervis, valentia, desmemòria i ganes de riure. Una barreja equilibrada que m’ha deixat amb un somriure als llavis.

  • Montseblanc | 02-04-2019

    M’ha fet gràcia el teu relat perquè de vegades, en observar aquest rellotge del que parles, o d’altres de semblants, no he pogut evitar imaginar que les figuretes són vives, que tenen la feina de desfilar a les hores marcades i que quan són a dins la caixa parlen entre elles. Com un conte infantil.
    M’ha agradat molt. I el protagonista no es pot queixar perquè l’èxit de públic està assegurat.

  • Montseblanc | 02-04-2019

    Quina angoixa i quin patiment, que augmenten a mesura que anem llegint.
    M’ha recordat un llibre en que uns corredors participaven en una cursa, una espècie de marató, i el que s’aturava esgotat o lesionat era mort per membres de l’organització, només es podia salvar el primer que arribés a la meta.
    De la mateixa manera, al teu relat no hi ha pietat ni per a l’apuntador, només el pistoler queda viu per rebre l'aplaudiment.

  • Montseblanc | 02-04-2019

    Ha estat com si veiés una pel•lícula americana d’aquestes en que la protagonista ho passa molt malament, fent de tot, fins que aconsegueix triomfar. I no en tinc cap dubte de que això passa, sí, a Los Angeles i a molts altres llocs. La gent lluita pels seus somnis i, uns quants, acaben tenint èxit.
    Ben escrit, emotiu i precís, sense paraules sobreres.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: