Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

69 Relats, 423 Comentaris
60842 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Plany

    Montseblanc - 04-12-2018 - 327 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobo tan a faltar... més

  • Xoc de paraigües

    Montseblanc - 27-11-2018 - 442 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un dissabte de febrer, una trobada... més

  • Bosc màgic

    Montseblanc - 27-11-2018 - 369 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La màgia del Nadal. més

  • Ayasofya

    Montseblanc - 20-11-2018 - 418 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una visita somiada... més

  • La vida en un resum de la visa.

    Montseblanc - 21-10-2018 - 467 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Octubre, matí grisós del 2018. Decideixo fer neteja. És una teràpia eficient contra la baba fastigosa de les llepades indesitjades de la tardor. Busco a l’armari del despatx. Trobo un arxivador que al llom hi diu “Visa”. més

  • El marit

    Montseblanc - 08-09-2018 - 551 Lectures - 20 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Distopia o utopia? més

  • Pluja d'agost

    Montseblanc - 11-08-2018 - 1425 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'agost m'arrossega un any més... més

  • Primer dia d'agost

    Montseblanc - 07-08-2018 - 479 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Em desperto i penso que tinc tot el dia per davant, per fer el que vulgui, sense cap obligació. He dormit nua i destapada i encara he suat. Han anunciat que avui arriba una onada de calor. M’agrada. Em sedueixen els dies d’estiu més calorosos, en que inclús la quotidianitat esdevé heroica. més

  • El casament

    Montseblanc - 06-08-2018 - 562 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai oblidaré aquell casament. més

  • Piscina

    Montseblanc - 05-08-2018 - 568 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Piscina pública. Avui, vint-i-sis de juliol. Dotze del migdia. Estic estirada damunt la meva tovallola verd poma, al costat del tronc d'escorça esquerdada d'una morera. Entre sol i ombra. Miro al cel. Veig branques robustes, fulles verdíssimes i el blau darrere. més

  • El temps al pati

    Montseblanc - 05-08-2018 - 477 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El meu poble està integrat per dos nuclis diferenciats. Un, el casc antic, amb l’església, l’ajuntament i els carrers més vells. L’altre, una zona que va créixer a partir dels anys cinquanta i seixanta com a urbanització d’estiueig dels barcelonins. més

  • El temps

    Montseblanc - 10-06-2018 - 642 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El pensament que m’aclapara, que gairebé m’estaborneix, és que d’igual manera que han passat quatre anys en un sospir, en passaran quatre més, i tornaré a pensar el mateix. Potser ho estic pensant i ja han passat, ja en són vuit, i dotze... més

  • Hi ha un gos mort al mig del carrer desert

    Montseblanc - 17-04-2018 - 539 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És petit, un petaner, sembla que un cotxe l’ha aixafat durant la nit. La Marta el llambreja, li passa pel costat, gairebé fregant-lo amb la punta de la sabata del peu esquerre. més

  • Fa fred

    Montseblanc - 15-02-2018 - 775 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Divendres, novè dia de febrer. Cap a les sis de la tarda surto a comprar el pa. Les primeres passes per la vorera som com trencar gel amb la pell de la cara. Fa fred. més

  • Un quatre de juliol

    Montseblanc - 15-12-2017 - 799 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quatre de juliol, dimarts, cap a les sis de la tarda. El centre de Barcelona es cou sota l’onada de calor. La Plaça Catalunya llueix com una planxa roent que els turistes trepitgen en totes les direccions. Venedors de pals de selfies, de veces pels coloms, de samarretes del Barça; nois que s’o més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 13-12-2018

    I què passa? Que només hi havia una boleta blava? Una de sola? Sense recanvi? És que si es comença ja fent les coses malament, no es pot acabar bé de cap manera. Així estem, embarcats en la sisena extinció, ple de religions per tot arreu, i la publicitat també. Es veu que al final van pensar que era millor aplicar les dues coses a la vegada, i tot i així no ha servit de res...

  • Montseblanc | 13-12-2018

    Ho expliques d’una manera que venen ganes de creuar-se amb aquesta fada. Tot el relat està impregnat d’un misteri dolç, d’un erotisme i una ingenuïtat que captiven. I no sembla que el final sigui dolent... Fa cosa pensar en el pis ple de “figures”, però sembla que no hi ha patiment. M’ha recordat “Los crímenes del museo de cera” però sense angoixa aparent.

  • Montseblanc | 13-12-2018

    Això dels mitjons desapareguts és un gran misteri. Espero que el protagonista del relat se’n surti i que pugui fer un treball que li publiquin al National Geographic o al Muy Interesante. A veure si la seva experiència ens serveix als altres.
    M’ha agradat perquè crees misteri i aventura a partir d’un fet quotidià. Ens hem d’agafar les coses amb més humor, com el teu relat.

  • Montseblanc | 06-12-2018

    A mi em sembla que el poema hagués estat millor sense dividir-lo en tres trossos diferents. M’hagués agradat més tot en una pàgina, separant les tres parts, però tot junt. Perquè, en la meva opinió, canviar de relat trenca una mica l’atmosfera. Tot i així, m’ha agradat.

  • Montseblanc | 06-12-2018

    La filosofia representa pensar, molt més que amb la religió. Per això no agrada als qui manen...

  • Montseblanc | 06-12-2018

    No són els vestits els que ens converteixen en cignes, sinó la nostra manera de ser. Tinguem més confiança en nosaltres mateixes, i a les cunyades que les bombin!

  • Montseblanc | 06-12-2018

    Havia sentit a parlar de la lluna com a font d’inspiració, però no pas com tot el contrari. Però tens raó, escriure a la llum de la lluna és perillós, perquè ella, una i altra vegada, s’emportarà tota la nostra atenció i serà difícil que les muses es manifestin.
    Molt bonic!

  • Montseblanc | 05-12-2018

    Em sembla magnífic el teu poema. M’ha fet sentir tot el que expliques. Un record ben explicat fa venir els records dels altres. I les teves paraules són com claus que obren habitacions al meu cervell, allà on hi guardo la meva infància, les olors de llavors, totes les vivències. És com una reacció en cadena...
    I t’haig de dir que, en els moments durs de la meva vida, el que m’ha salvat, ha estat poder obrir aquesta finestra que dius tu al primer vers. Tancar els ulls i tornar a ser la nena feliç, com tu. Hi ha moments dolents a la vida, però també n’hi ha de molt bons que neutralitzen als primers.
    Preciós, gràcies!

  • Montseblanc | 04-12-2018

    Aquest és un relat escrit per al concurs ARC de Microrelats “Arts”. El tema d’aquest mes de desembre és l’escultura.
    “El Desconsol” és una escultura feta per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Hi ha rèpliques a diferents llocs (Parc de la Ciutadella, Parlament de Catalunya, Palau de la Capitania General…).

  • Montseblanc | 30-11-2018

    Jo crec que ningú pot dir quina és la vida verdadera i quina no. Si està bé sortir de festa o anar a missa cada diumenge, fer vacances cada any o recloure’s a meditar, viure a un ritme infernal sense pensar o reflexionar en la calma. Cada persona té una percepció diferent del que és aprofitar la vida i el que és una pèrdua de temps. Jo diria que ens hauríem, tots plegats, de deixar-nos lliures, de pensament sobre tot. I qui sigui feliç cantant i ballant, benvingut. Que en el futur potser no tindrà res entre les mans? I què tenim els que ens trenquem tant el cap i el cor pensant? El mateix...

  • Montseblanc | 30-11-2018

    De tota manera, en aquestes qüestions del cel i l’infern, de moment no hi ha res definitiu, perquè tinc entès que hi ha d’haver un judici final en el qual es jutjarà a tothom segons els seus actes, i llavors serà quan s'assignaran les destinacions definitives. Així que la cosa, un cop més, està en mans dels jutges, potser que el protagonista hi vagi pensant...
    (És una llàstima que esporguessis la teva pàgina)

  • Montseblanc | 30-11-2018

    Hi ha quatre línies de dissecció anatòmica i tota la resta són sentiments, sensacions, pors, la puta angoixa de viure quan ets massa conscient de tot plegat. Potser sí que quan ho explico la superfície del llac és bonica, inclús amb nenúfars i el sol guspirejant daurats. Però si t'hi acostes, si remous l'aigua, si et capbusses... Llavors és quan ja no es tan maco. Però, qui es pot estar de contemplar les aigües sense tocar-les? O qui et diu que no ve algú pel darrera i t'hi empeny?

  • Montseblanc | 28-11-2018

    Una cosa és l’amor, una altra la inspiració, i la tercera cosa és el resultat de les dues anteriors. Vol dir feina, estudi, investigació, perdre hores de dormir, per arribar a parir els versos. No val qualsevol cosa, l’amor no pot ser mai una excusa, ha de ser sempre l’esperó que ens porti a l’excel•lència.

  • Montseblanc | 28-11-2018

    Quin comentari més maco m'has deixat, kefas.
    Saps quin és el secret? La màgia és dins nostre.

  • Montseblanc | 28-11-2018

    ...pel teu comentari al meu relat dels paraigües. Un altre dia, no t'amaguis, que el tres és un bon número ;).
    Per cert, no sé pas que pensaria en Moisès si veiés la teva oda a la figa hahaha.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: