Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

58 Relats, 317 Comentaris
48560 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • El temps

    Montseblanc - 10-06-2018 - 200 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El pensament que m’aclapara, que gairebé m’estaborneix, és que d’igual manera que han passat quatre anys en un sospir, en passaran quatre més, i tornaré a pensar el mateix. Potser ho estic pensant i ja han passat, ja en són vuit, i dotze... més

  • Hi ha un gos mort al mig del carrer desert

    Montseblanc - 17-04-2018 - 366 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És petit, un petaner, sembla que un cotxe l’ha aixafat durant la nit. La Marta el llambreja, li passa pel costat, gairebé fregant-lo amb la punta de la sabata del peu esquerre. més

  • Fa fred

    Montseblanc - 15-02-2018 - 574 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Divendres, novè dia de febrer. Cap a les sis de la tarda surto a comprar el pa. Les primeres passes per la vorera som com trencar gel amb la pell de la cara. Fa fred. més

  • Un quatre de juliol

    Montseblanc - 15-12-2017 - 597 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quatre de juliol, dimarts, cap a les sis de la tarda. El centre de Barcelona es cou sota l’onada de calor. La Plaça Catalunya llueix com una planxa roent que els turistes trepitgen en totes les direccions. Venedors de pals de selfies, de veces pels coloms, de samarretes del Barça; nois que s’o més

  • ladaN

    Montseblanc - 15-12-2017 - 613 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 22 minuts

    Passen uns minuts de les dotze d’una nit de principis de desembre. Des del cel, el poble sencer es veu enterbolit, com si una gran campana de vidre fumat el cobrís. Pocs cotxes circulant als carrers, uns quants més a l’autopista que passa pel costat. Ja està glaçant. més

  • L'hivernacle

    Montseblanc - 14-12-2017 - 626 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Fa calor, l’olor d’humitat ho impregna tot, la xafogor tot i així és agradable per l’Anna. Ella ja ho havia previst i porta una senzilla samarreta de cotó blanc i unes bermudes. més

  • Essència

    Montseblanc - 13-09-2017 - 1028 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Plou. Estem a principis de setembre, encara és estiu i fa calor. Però avui plou, se sent la pluja picant els vidres de la finestra del dormitori. I et tinc amb mi després de molt de temps. Despullats els dos sobre el llit. Fa cinc minuts que has arribat i la roba ja ha volat tota. més

  • La bola

    Montseblanc - 15-08-2017 - 572 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’altre dia, sortint d’un “garden center”, al migdia, jo anava caminant cap a l’aparcament, quan em van cridar l’atenció, davant meu, un senyor d’uns seixanta-cinc anys i un noi, el seu fill, d’uns quaranta. El pare portava el fill agafat de la mà, el fill es veia que era discapaci més

  • ENGRANATGES D'AGOST

    Montseblanc - 09-08-2017 - 552 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte, cinc d’agost. Avui i demà són els dies centrals de l’estiu. Ho he comptat. Ara són les onze del matí i camino pel poble-ciutat del costat del meu. Quan he sortit de casa el termòmetre marcava trenta tres graus a l’exterior. més

  • L'hort del pare

    Montseblanc - 30-07-2017 - 545 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Recordo l’hort del pare, sobretot en els dies d’estiu, quan hi havia tantes hores de llum i d’escalfor que la mare no ens deixava sortir a fora fins que el sol no començava a desmaiar-se. El pare treballava tot el dia i arribava cap a les set de la tarda. Els meus dos germans i jo corríem pe més

  • Un glopet de llet calenta

    Montseblanc - 15-06-2017 - 958 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    — Que no em vas dir al teu correu que no t’agradava la llet? – Em dius amb un mig somriure entremaliat. més

  • Les ales rebregades

    Montseblanc - 09-05-2017 - 758 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 21 minuts

    De vegades, al tauler del joc de la vida, tornem a caure en la mateixa casella... més

  • Kenichi

    Montseblanc - 02-05-2017 - 552 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La llum del matí, groguenca i tèrbola, amb tot de partícules de pols que hi dansen esquitxant-la de daurats, penetra lasciva la rònega penombra, que fuig als racons més foscos del menjador de la Chikaco. més

  • Sol

    Montseblanc - 02-05-2017 - 547 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Igual que els antics egipcis havien dissenyat el temple d’Abu Simbel de tal manera que el dia de l’aniversari del naixement del Ramsès II el primer raig de sol sortint penetrés dins el temple fins a il•luminar el rostre de la seva estàtua, a casa de la iaia Isabel hi havia una fotografia, a més

  • Tricofília

    Montseblanc - 26-03-2017 - 908 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    En Carles tenia el fi cabell al palmell de la mà esquerra, el mirava, somreia, “li somreia”. L’acariciava, gairebé sense tocar-lo, amb el cap del dit índex de la mà dreta… més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 19-06-2018

    ...de dir que la cançó que menciono al relat és exactament la que va sonar en el moment en que feia aquestes reflexions sobre el pas del temps que després vaig posar per escrit. No la vaig escollir especialment.
    Gràcies a tots pels vostres comentaris.

  • Montseblanc | 18-06-2018

    Molt trist, molt romàntic, ple de matisos. M’encanta.
    La lectura avança sense que me n’adoni, preguntant-me què ha passat, que ha succeït perquè ella hagi vesat la seva sang fins a la mort. I la carta que ha deixat ho explica tot. Un desengany, fins i tot un engany. Un cop s’ha tastat l’amor és molt cruel arrabassar-lo per donar-lo a una tercera persona. I que t’ho vinguin a explicar, que es veien feliços, com si la vida que vius ja no ho fos, només cal deixar que corri la sang, perquè la protagonista, morta, ja ho estava feia temps.
    Gràcies!

  • Montseblanc | 18-06-2018

    Relacions que haurien de ser d’amor i que només són interessades. O potser no, qui ho diu que hi ha d’haver amor? I qui sap si hi ha alguna cosa més que interès econòmic... I per què s’han de tallar cordons? Res és d’un sol color, l’ésser humà és com una ala d’aquelles mosques que les tenen de tots colors i que fan pampallugues quan es mouen. Som així, i només cal que el temps i la vida ens colpegin i ens facin anar cap un cantó o un altre, sota la dutxa al final...

  • Montseblanc | 18-06-2018

    Boníssim això que has escrit, fa mal i arriba molt. I t'haig de dir una cosa, la malaltia mai, mai, et derrotarà. Et pot destruir el cos, però tu mai et rendiràs, així que la victòria és i serà teva. Per molt que et faci patir i que et prengui tantes coses, sempre guanyarà la llum i la fe en Déu que tens i que sempre serà amb tu.

  • Montseblanc | 18-06-2018

    Les mans són com l’avançada de les paraules, abans que obrim la boca, elles ja comencen a treballar. Per oferir, per agafar, per mostrar, per donar… I tan belles són les mans d’un infant com les de una persona gran. Cada una d’elles explica coses...
    Gràcies pel teu poema ple de sensibilitat i lliurament. Jo diria que traspua calma, acceptació i equilibri.

  • Montseblanc | 11-06-2018

    Sí, si les rajoles parlessin, en podrien explicar moltes d’històries com aquesta. De l’erosió que suposa viure en una ciutat, dels moviments repetitius de la gent, de les agressions a l’entorn que es produeixen per culpa de la ignorància, o de l’ambició... Dels canvis físics al llarg del temps, d’una casa, d’un bloc, de barris sencers... I s’hi ha de ser dia a dia, com la rajola, com els avis, per saber de què va i el mal que s’està fent... Està bé el final esperançador que has buscat, irreal, però maco.

  • Montseblanc | 11-06-2018

    Ostres, pobre Guillem, quina manera d’assabentar-se de les coses. I què dolent el florista, pel treball se’n fot... Jo, quan has escrit “llenguado” ja veia que el peix acabaria a la boca del gat. Però no, la cosa ha estat més greu... Humor gairebé negre hahaha.

  • Montseblanc | 11-06-2018

    No sé, tot plegat, aquesta sensació d’irrealitat, de món falsejat, m’ha fet venir al cap la pel•lícula “El show de Truman”.
    M’agrada com escrius. Al principi les teves lletres eren totes alegres, plenes d’esperança, amb somriures. I no sé en quin punt, què va passar (si és que ha passat res) van canviar al cantó negre. I m’agraden, tant les d’abans com les d’ara (potser més les d’ara, és com que penetren més sota la pell).

  • Montseblanc | 11-06-2018

    Vaig veure les imatges a les noticies, a la televisió. Feien (fan) mal. L’ésser humà s’està equivocant molt. I no sols ens estem autodestruint sinó que arrosseguem les altres espècies en aquesta bogeria. Ho estem fent malbé tot. I ens diem intel•ligents, civilitzats...
    Gràcies per posar-ho en lletres, per fer que l’esforç del Gutan vagi una mica més enllà, que no caigui en l’oblit (que hi caurà, però que duri uns dies el seu record, la seva valentia, la desesperació que també acabarem sentint tots nosaltres).

  • Montseblanc | 10-06-2018

    És maco el que escrius. Té un to romàntic, en el sentit estricte de la paraula, no pel que es fa servir avui en dia. Em refereixo que l'escrit és valent, agosarat fins i tot, buscant la llibertat, a cor obert, sense cuirasses, tu, la vida i la malaltia.
    Jo no li agrairia res, però és cert que gràcies a ella la teva aventura vital agafa inclús un cert aire èpic. Quan més raonable (o acceptable) seria que busquessis la zona de confort, és quan tu et rebel·les com un cavaller desarmat de llances, només amb el cor per davant, encarant el drac.

  • Montseblanc | 29-05-2018

    Jo, com que de poesia no hi entenc, llegeixo i dins el meu cap hi veig una palla assistida monumental, amb l’empastifada final dels artificials rínxols d’un cap aliè a l’acció. M’has fet somriure! (no et creguis, que més d’una vegada deu haver passat hahaha)

  • Montseblanc | 29-05-2018

    Com a la bruixa del relat, a mi també m’encanta acostar la cara tot el que puc a les flors i observar-les de ben a la vora. És com penetrar al seu món, ser com un insecte que s’hi passeja sense fer-les malbé, admirant-les. I també m’agrada molt això de sacsejar-les quan són seques (les que es pot) per sentir el soroll de les llavors prometent nova vida.
    Crec que mai m’he acostat a una flor de comí negre i he vist que són precioses. Feina pendent...

  • Montseblanc | 29-05-2018

    M’imagino el que ha de ser aquest càstig etern de pujar una i altra vegada una pedra muntanya amunt (si ja em costa pujar la muntanya sense pedra!). I està bé que el càstig, al final, no sigui etern, que existeixi la flexibilitat inclús per als designis dels déus. És bo saber que mai s’ha de perdre l’esperança i que, per molt que els dies semblin iguals i costi empènyer-los endavant, al final el nostre esforç, la nostra fe, tindrà recompensa, que serà, ara que estan tan de moda els jocs, com passar a un altre nivell, superior, al cim i més enllà. I que la pedra només pesa a la nostra ànima i que és a les nostres mans desfer-nos de les pesades ombres, canviar-les per la llum.

  • Montseblanc | 29-05-2018

    Trobo que és molt difícil escriure sobre la malaltia, la mort; sobretot quan afecta a un mateix... I tu ho has fet molt bé, amb uns versos que fan esborronar perquè a la vegada que són bells estan parlant de patiment. És com si li traguessis ferro, però a la vegada, al fer-ho, deixes a la mort al nivell de la nostra vulnerable quotidianitat. I fa por.

    Paraules que m’han agradat i que m’apunto per fer servir: esmerlida, punyida, aqueferats.

  • Montseblanc | 18-05-2018

    Té un preu, i costa, però es pot aconseguir, la llibertat i la tranquil•litat de ser com som, no com diuen que hauríem de ser. Els protagonistes es desfan de les cordes d’aquesta societat supèrflua i ridícula, per donar-se, lliures, l’un a l’altra. Quina enveja...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: