Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

57 Relats, 305 Comentaris
46816 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Hi ha un gos mort al mig del carrer desert

    Montseblanc - 17-04-2018 - 168 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És petit, un petaner, sembla que un cotxe l’ha aixafat durant la nit. La Marta el llambreja, li passa pel costat, gairebé fregant-lo amb la punta de la sabata del peu esquerre. més

  • Fa fred

    Montseblanc - 15-02-2018 - 486 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Divendres, novè dia de febrer. Cap a les sis de la tarda surto a comprar el pa. Les primeres passes per la vorera som com trencar gel amb la pell de la cara. Fa fred. més

  • Un quatre de juliol

    Montseblanc - 15-12-2017 - 544 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quatre de juliol, dimarts, cap a les sis de la tarda. El centre de Barcelona es cou sota l’onada de calor. La Plaça Catalunya llueix com una planxa roent que els turistes trepitgen en totes les direccions. Venedors de pals de selfies, de veces pels coloms, de samarretes del Barça; nois que s’o més

  • ladaN

    Montseblanc - 15-12-2017 - 578 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 22 minuts

    Passen uns minuts de les dotze d’una nit de principis de desembre. Des del cel, el poble sencer es veu enterbolit, com si una gran campana de vidre fumat el cobrís. Pocs cotxes circulant als carrers, uns quants més a l’autopista que passa pel costat. Ja està glaçant. més

  • L'hivernacle

    Montseblanc - 14-12-2017 - 599 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Fa calor, l’olor d’humitat ho impregna tot, la xafogor tot i així és agradable per l’Anna. Ella ja ho havia previst i porta una senzilla samarreta de cotó blanc i unes bermudes. més

  • Essència

    Montseblanc - 13-09-2017 - 964 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Plou. Estem a principis de setembre, encara és estiu i fa calor. Però avui plou, se sent la pluja picant els vidres de la finestra del dormitori. I et tinc amb mi després de molt de temps. Despullats els dos sobre el llit. Fa cinc minuts que has arribat i la roba ja ha volat tota. més

  • La bola

    Montseblanc - 15-08-2017 - 540 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’altre dia, sortint d’un “garden center”, al migdia, jo anava caminant cap a l’aparcament, quan em van cridar l’atenció, davant meu, un senyor d’uns seixanta-cinc anys i un noi, el seu fill, d’uns quaranta. El pare portava el fill agafat de la mà, el fill es veia que era discapaci més

  • ENGRANATGES D'AGOST

    Montseblanc - 09-08-2017 - 535 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte, cinc d’agost. Avui i demà són els dies centrals de l’estiu. Ho he comptat. Ara són les onze del matí i camino pel poble-ciutat del costat del meu. Quan he sortit de casa el termòmetre marcava trenta tres graus a l’exterior. més

  • L'hort del pare

    Montseblanc - 30-07-2017 - 519 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Recordo l’hort del pare, sobretot en els dies d’estiu, quan hi havia tantes hores de llum i d’escalfor que la mare no ens deixava sortir a fora fins que el sol no començava a desmaiar-se. El pare treballava tot el dia i arribava cap a les set de la tarda. Els meus dos germans i jo corríem pe més

  • Un glopet de llet calenta

    Montseblanc - 15-06-2017 - 910 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    — Que no em vas dir al teu correu que no t’agradava la llet? – Em dius amb un mig somriure entremaliat. més

  • Les ales rebregades

    Montseblanc - 09-05-2017 - 726 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 21 minuts

    De vegades, al tauler del joc de la vida, tornem a caure en la mateixa casella... més

  • Kenichi

    Montseblanc - 02-05-2017 - 529 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La llum del matí, groguenca i tèrbola, amb tot de partícules de pols que hi dansen esquitxant-la de daurats, penetra lasciva la rònega penombra, que fuig als racons més foscos del menjador de la Chikaco. més

  • Sol

    Montseblanc - 02-05-2017 - 520 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Igual que els antics egipcis havien dissenyat el temple d’Abu Simbel de tal manera que el dia de l’aniversari del naixement del Ramsès II el primer raig de sol sortint penetrés dins el temple fins a il•luminar el rostre de la seva estàtua, a casa de la iaia Isabel hi havia una fotografia, a més

  • Tricofília

    Montseblanc - 26-03-2017 - 884 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    En Carles tenia el fi cabell al palmell de la mà esquerra, el mirava, somreia, “li somreia”. L’acariciava, gairebé sense tocar-lo, amb el cap del dit índex de la mà dreta… més

  • ENGRANATGES QUOTIDIANS

    Montseblanc - 15-03-2017 - 753 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La vida engranada i jo engranada en ella, sense adonar-me que visc, sense adornar-me que moro, només complint, assolint les hores del rellotge, les dates del calendari, el que diu el marit, el que diu el director a la feina, parint els fills, acomiadant als grans... més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 19-04-2018

    ...ho diuen que l’aigua del mar va molt bé per la pell... I de rebot pels cors que busquen companyia hahaha. Personatges entranyables i bojament reals. L’amor, simplement.

  • Montseblanc | 19-04-2018

    ...l'astènia primaveral.
    Preciosos versos que, tot i en aparença tristos, destilen dolça melangia i abandonament.
    A mi, de tots els dies de l'any, els que m'agraden més, són els d'abril i maig, tots (sí, com una cabra).

  • Montseblanc | 19-04-2018

    Doncs per ser un somni, és molt semblant a la realitat. Ara, si jo fos tu, nedaria més ràpid, perquè has vist la noia del costat però, si mires al teu darrera, ve un paio de dos metres que també aixeca una cosa, però no són pas les mans hahaha.
    Fora de bromes, més d’un i de mil deuen somiar coses semblants. El que passa és massa intens i està durant molt (i el que queda). Suposo que tu ho has imaginat, però no deu ser gaire diferent, en essència, del que somia molta gent. El cervell necessita treure-ho a fora d’alguna manera.

  • Montseblanc | 17-04-2018

    Lluminós escrit que en poques paraules enlluerna, encara que quan l’acabem de llegir tanquem els ulls (potser encara més si tanquem els ulls). Sí, la llum és sota les parpelles, corrent per la sang, esclatant al cor.
    Gràcies per portar-la fins aquí!

  • Montseblanc | 02-04-2018

    Ensenyar és una de les coses més maques que es poden fer envers els altres éssers humans. I és cert que sempre recordarem a aquell qui ens ha ensenyat bé. I també és molt cert que qualsevol opressor el que menys vol és que els seus oprimits deixen empremta...

  • Montseblanc | 27-03-2018

    Relat en la línia dels de la boira i el desert, però aquí encara un grau més d’incertesa i de negror. S’ha de confiar en que sí, en que vindrà un nou dia i potser les ombres, tant les de la nit com les que s’esmunyen al dia, ja no seran tan fosques, inclús alguna podria desaparèixer del tot. És clar que sempre en quedaran, és inevitable, com més anys de vida, més records, més tràngols i mes ombres que surten com fum d’un tronc que crema somort...

  • Montseblanc | 24-03-2018

    A mi sí que m’agrada la ciència ficció. Tant els llibres, com les pel•lícules. I també m’agrada escriure’n dins de les meves limitacions. Un dels problemes amb que em trobo quan intento posar-ho en lletres, és que em surt un relat massa llarg. És difícil recrear un futur, sense donar dades clares, sense descriure màquines i avenços, sense descripcions tècniques que situïn al lector allà on volem. Però tu te’n surts amb poques paraules. És sorprenent com en un text tan curt aconsegueixes situar-nos, fer-nos veure el panorama i, sobretot, percebre l’angoixa, la decepció i la incertesa del moment.
    Jo no els he vist, i et crec.

  • Montseblanc | 21-03-2018

    És com tot. El metge ens diu que no hem de fumar, encara que ell ho faci. Aquesta psicòloga aplica la teoria i, en aquests cas, en la pràctica, li ha sortit bé. Amb ella no va ser així. Tots sabem (més o menys) el que està bé i el que està malament, el que hem de fer i el que no. Però som humans, això vol dir que el nostre comportament és imprevisible i poc raonable molts cops. Tant de bo fos tan fàcil de fer el que diu el relat, tant de bo les bones teories desemboquessin sempre en bones pràctiques.

  • Montseblanc | 21-03-2018

    Hi ha llocs que, sense saber ben bé per què (potser per la seva bellesa), ens fan desitjar una companyia que no tenim. Aquests llocs ens en fan recordar d’altres, aquells on sí vam tenir la persona estimada al costat. És com si la bellesa del present ens transportés a la bellesa d’un passat que ens agradaria recuperar, encara que només fos per fer una passejada agafats de la mà tot baixant de la ciutadella.
    Sensual poema per fer servir tots els sentits.

  • Montseblanc | 21-03-2018

    Doncs mira, si aquesta tonteria nostra d’adquirir coses sense que les necessitem, ha de servir per lliurar-nos d’una invasió extraterrestre “a mans” d’una raça que semblen tant curtets com nosaltres, doncs benvingudes siguin les rebaixes hahaha.
    És cert que per a un observador d’un altre planeta, el nostre comportament ha de ser ben curiós i difícil d’explicar. Lo del consum al ritme que ens marquen n’és un exemple. N’hi ha d’altres molt més tristos i que encara costen més d’entendre...
    Relat divertit, ben escrit i que a més fa reflexionar.

    (Per cert, a mi sí, a mi m’agrada comprar de tant en tant, no m’agraden les cues ni les aglomeracions de gent, però em fa feliç -encara que sigui temporalment- l’adquisició d’un vestit determinat, d’un llibre que acaba de sortir al mercat, d’unes arracades que em recorden unes que tenia quan era una nena...)

  • Montseblanc | 19-03-2018

    Una vella i bella història que han patit més d’un i més de dos. El pas del temps no perdona i la gent evoluciona, coneix noves persones, tot canvia... Menys l’amor que ha nascut a la infància i que es manté en un raconet del cor per sempre més.
    La fe de les rates les mata. Potser hi ha un 1% que es salven perquè falla la ratera. Espero que el protagonista del relat estigui davant una ratera espatllada hahaha.

  • Montseblanc | 19-03-2018

    Dona la sensació que davant el dolor i la mort, només la bogeria, en forma d’humor i ironia, sigui l’antídot per a no sucumbir...

  • Montseblanc | 19-03-2018

    ...tots els teus escrits traspuen tristesa, desesperació. Transmeten una sensació de inevitabilitat que fa esborronar. I no dic que estiguin malament o que no m’agradin, no, al contrari, m’arriben a la pell i la traspassen. Només espero que la realitat continuï sent tan normal, feliç a estones, com el que transmetien els teus primers relats.

  • Montseblanc | 19-03-2018

    M’encanten aquests contes teus en que hi ha una predestinació, una màgia només evident pels seus especials protagonistes, on s’enalteix la natura i els humans que viuen en harmonia amb ella.

  • Montseblanc | 19-03-2018

    ...viscut aquesta escena tendra, alegre i trista a la vegada, que tan bé descrius, entre avi i néta. Les dàlies, les formigues, els records compartits... Interpreto que la nena sap que l’avi s’està morint i l’acompanya en els darrers moments, cercant un record comú, la burreta, mirant que ell marxi en pau, agafats de la mà. Commovedor.
    Tant de bo que sí, que la burra també hi sigui.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: