Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

55 Relats, 286 Comentaris
43453 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Un quatre de juliol

    Montseblanc - 15-12-2017 - 398 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Quatre de juliol, dimarts, cap a les sis de la tarda. El centre de Barcelona es cou sota l’onada de calor. La Plaça Catalunya llueix com una planxa roent que els turistes trepitgen en totes les direccions. Venedors de pals de selfies, de veces pels coloms, de samarretes del Barça; nois que s’o més

  • ladaN

    Montseblanc - 15-12-2017 - 422 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 22 minuts

    Passen uns minuts de les dotze d’una nit de principis de desembre. Des del cel, el poble sencer es veu enterbolit, com si una gran campana de vidre fumat el cobrís. Pocs cotxes circulant als carrers, uns quants més a l’autopista que passa pel costat. Ja està glaçant. més

  • L'hivernacle

    Montseblanc - 14-12-2017 - 449 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Fa calor, l’olor d’humitat ho impregna tot, la xafogor tot i així és agradable per l’Anna. Ella ja ho havia previst i porta una senzilla samarreta de cotó blanc i unes bermudes. més

  • Essència

    Montseblanc - 13-09-2017 - 805 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Plou. Estem a principis de setembre, encara és estiu i fa calor. Però avui plou, se sent la pluja picant els vidres de la finestra del dormitori. I et tinc amb mi després de molt de temps. Despullats els dos sobre el llit. Fa cinc minuts que has arribat i la roba ja ha volat tota. més

  • La bola

    Montseblanc - 15-08-2017 - 465 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’altre dia, sortint d’un “garden center”, al migdia, jo anava caminant cap a l’aparcament, quan em van cridar l’atenció, davant meu, un senyor d’uns seixanta-cinc anys i un noi, el seu fill, d’uns quaranta. El pare portava el fill agafat de la mà, el fill es veia que era discapaci més

  • ENGRANATGES D'AGOST

    Montseblanc - 09-08-2017 - 466 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte, cinc d’agost. Avui i demà són els dies centrals de l’estiu. Ho he comptat. Ara són les onze del matí i camino pel poble-ciutat del costat del meu. Quan he sortit de casa el termòmetre marcava trenta tres graus a l’exterior. més

  • L'hort del pare

    Montseblanc - 30-07-2017 - 456 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Recordo l’hort del pare, sobretot en els dies d’estiu, quan hi havia tantes hores de llum i d’escalfor que la mare no ens deixava sortir a fora fins que el sol no començava a desmaiar-se. El pare treballava tot el dia i arribava cap a les set de la tarda. Els meus dos germans i jo corríem pe més

  • Un glopet de llet calenta

    Montseblanc - 15-06-2017 - 806 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    — Que no em vas dir al teu correu que no t’agradava la llet? – Em dius amb un mig somriure entremaliat. més

  • Les ales rebregades

    Montseblanc - 09-05-2017 - 661 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 21 minuts

    De vegades, al tauler del joc de la vida, tornem a caure en la mateixa casella... més

  • Kenichi

    Montseblanc - 02-05-2017 - 476 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La llum del matí, groguenca i tèrbola, amb tot de partícules de pols que hi dansen esquitxant-la de daurats, penetra lasciva la rònega penombra, que fuig als racons més foscos del menjador de la Chikaco. més

  • Sol

    Montseblanc - 02-05-2017 - 477 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Igual que els antics egipcis havien dissenyat el temple d’Abu Simbel de tal manera que el dia de l’aniversari del naixement del Ramsès II el primer raig de sol sortint penetrés dins el temple fins a il•luminar el rostre de la seva estàtua, a casa de la iaia Isabel hi havia una fotografia, a més

  • Tricofília

    Montseblanc - 26-03-2017 - 811 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    En Carles tenia el fi cabell al palmell de la mà esquerra, el mirava, somreia, “li somreia”. L’acariciava, gairebé sense tocar-lo, amb el cap del dit índex de la mà dreta… més

  • ENGRANATGES QUOTIDIANS

    Montseblanc - 15-03-2017 - 697 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La vida engranada i jo engranada en ella, sense adonar-me que visc, sense adornar-me que moro, només complint, assolint les hores del rellotge, les dates del calendari, el que diu el marit, el que diu el director a la feina, parint els fills, acomiadant als grans... més

  • Xàfec d'estiu

    Montseblanc - 09-03-2017 - 651 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Les primeres gotes d'aigua començaren a caure desordenadament, aquí i allà, no gosant encara tocar la terra castigada per la calor i la pols de setmanes sense pluja. més

  • A l'altre cantó de la paret

    Montseblanc - 10-02-2017 - 1271 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    De vegades les parets dels banys són molt primes i se sent tot... més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 12-01-2018

    ...suposo que ja et vas adonar que el meu comentari era per al kefas.

  • Montseblanc | 01-01-2018

    ...hem de lluitar sols, no valen els retrets, ni donar les culpes als altres. Al final, la lluita és individual, i l'elecció també, podem desfer-nos o continuar...
    (espero haver entès el significat de les teves paraules)

  • Montseblanc | 01-01-2018

    No t'han calgut gaires paraules per plasmar tota la tragèdia que, per desgràcia, viuen moltes persones, mentre nosaltres ens afanyem en el nostre patètic dia a dia. I no t'hi recrees en la mort, però és igual, la manca d'adjectius, d'explicacions; ho fan tot encara més trist, més fred, més salvatge. Sort que ens extingirem aviat.

  • Montseblanc | 01-01-2018

    Quan els gossos rosseguen un os, ho fan amb tota l'ànima, absoluta concentració, els sistemes que controlen l'exterior apagats, tot el cos dedicat a l'os. I dona gust de mirar-ho, al menys a mi em relaxa hahaha.
    Sí, seria molt bo poder aplicar-ho a l'observació del món en general i a la transmissió escrita del que puguem arribar a sentir en aquesta operació de total lliurament a la percepció d'una escena determinada. Jo crec que amb la pràctica s'hi pot arribar. Tu ho tens molt aconseguit ja.
    Moltes gràcies pel teu relat. M'ha agradat molt.

  • Montseblanc | 01-01-2018

    ...publicats relats nous, primer només llegeixo els títols. I si n'hi ha un de teu, ràpidament l'identifico, només pel títol, perquè els teus relats tenen títols magnífics. Bonica història. En general, la canallona i els animalons sempre s'entenen, molt millor que amb els adults pel mig.

  • Montseblanc | 01-01-2018

    ...sempre és així. Ens adonem del ARA quan ja és massa tard, quan els ARES d'abans ja s'han perdut i no es poden recuperar. Però no serveix de res lamentar-se. Queden ARES encara a la borsa de la vida. A partir d'ARA. Vinga. Amb força!
    Bon 2018 ple de moments sense passat i sense futur. Ple de "JAS".

  • Montseblanc | 01-01-2018

    ...perquè jo també ho he viscut a la meva oficina de BBVA, que va ser el banc que es va quedar amb els clients de Catalunya Caixa. I el teu amic va tenir sort que hi hagués una persona per ajudar-lo, perquè de vegades no hi ha ningú, i vas caminant entre les taules, preguntant, i et diuen "que ha demanat hora?" i llavors tu dius que NO, i et diuen "doncs truqui o faci-ho per internet". I et quedes amb cara d'idiota. I després, quan per fi aconsegueixes hora, resulta que el teu contacte al banc ha sortit a esmorzar, "un momentet". I la darrera adquisició de la setmana passada és una màquina que dona número i has de mirar una pantalleta penjada del sostre, com les de la Seguritat Social, i esperar que surti el teu número, per poder acostar-te al mostrador... Els xais elèctrics els somio jo (i sense ser androide).

  • Montseblanc | 01-01-2018

    Molt ben explicat, amb molt d’humor. Descrivint la noia per fora i al Beneit, dic Benet, per dins. I no t’estàs inventant res, perquè jo aquesta situació estic tipa de veure-la a les perfumeries, per exemple. Tot de dependentes tunejades esperant als homes que van a comprar un perfum, sigui per a ells o per regalar. Sí, és com dius tu, serps d’aquelles que hipnotitzen hahaha.

  • Montseblanc | 26-12-2017

    M’encanten aquests fils que dius per teixir sentiments i sensacions.
    Un poema tendre i càlid que amoroseix el minut que cal per llegir-lo.

  • Montseblanc | 26-12-2017

    Buuuffff quina mandra, quan ja (per fi) s’ha acabat el món, que només cal passar el famós judici... i que s’ajorni. És com quan et truquen de la Seguretat Social per dir-te que la cita amb el metge de torn s’ajorna sis mesos més.
    Una cosa que no agrada però que s’ha de fer, i que quan ja ho tens coll avall, pel treball encara s’allarga més. I amb bons advocats de franc i tot (on s’és vist això!).
    Molt bo!

  • Montseblanc | 25-12-2017

    ...m'he deixat l' "h" d'hermós.
    Déu n'hi do.

  • Montseblanc | 25-12-2017

    Et ben juro que quan vaig escriure el relat me’n vaig recordar de tu i el teu problema amb l’excés de pams, però de vegades la vida no es pot condensar massa, s’escampa per la pantalla com una taca que al final ho tenyeix tot.

  • Montseblanc | 25-12-2017

    La joventut... No és pas cap mèrit pel qui és jove, però és impossible no admirar-la en altres quan ja no la tenim. Ser jove és ser bell i ho fa encara més ermós el fet de saber que cada dia que passa és un dia menys de joventut, perduda per sempre. Diuen que no hem de donar tanta importància al cos jove, que cada edat té el seu encant, que l’important és l’experiència, però ja ho deia en Rubén Darío, “Juventud, divino tesoro, ¡ya te vas para no volver!”.

  • Montseblanc | 25-12-2017

    Cremar per purificar, per espantar els mals esperits... Però pobre ninotet, creat ja per a un objectiu definit, utilitzat i després abandonat... Com som els humans... Sí, sí, ja podem cremar ninots, que no tenim pas solució...

  • Montseblanc | 19-12-2017

    ...pel teu comentari. Trobo que les mostres d’afecte no s’han d’amagar mai, ni molt menys estar mal vistes segons quina sigui l’edat dels que s’estimen. Si tots ens abraséssim i ens beséssim més, apart de constipats hahaha, estaríem més feliços.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: