Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

55 Relats, 420 Comentaris
54760 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Rere la cortina

    Montseblanc - 19-06-2019 - 288 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L’Angeleta renta el plat, el got i els coberts que ha fet servir per dinar i s’asseu una estona al sofà del menjador. Pensa que va bé això de cuinar per a dos o tres dies, així estalvia corrent, temps i té menys cassoles per rentar. més

  • Boig per tu

    Montseblanc - 07-02-2019 - 1059 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats, ARTS: Música més

  • Aquarel·la

    Montseblanc - 01-01-2019 - 923 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Concurs ARC de microrelats. ARTS: Pintura més

  • Plany

    Montseblanc - 04-12-2018 - 629 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobo tan a faltar... més

  • Xoc de paraigües

    Montseblanc - 27-11-2018 - 848 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un dissabte de febrer, una trobada... més

  • Bosc màgic

    Montseblanc - 27-11-2018 - 619 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La màgia del Nadal. més

  • Ayasofya

    Montseblanc - 20-11-2018 - 605 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una visita somiada... més

  • La vida en un resum de la visa.

    Montseblanc - 21-10-2018 - 609 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Octubre, matí grisós del 2018. Decideixo fer neteja. És una teràpia eficient contra la baba fastigosa de les llepades indesitjades de la tardor. Busco a l’armari del despatx. Trobo un arxivador que al llom hi diu “Visa”. més

  • El marit

    Montseblanc - 08-09-2018 - 762 Lectures - 21 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Distopia o utopia? més

  • Primer dia d'agost

    Montseblanc - 07-08-2018 - 641 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Em desperto i penso que tinc tot el dia per davant, per fer el que vulgui, sense cap obligació. He dormit nua i destapada i encara he suat. Han anunciat que avui arriba una onada de calor. M’agrada. Em sedueixen els dies d’estiu més calorosos, en que inclús la quotidianitat esdevé heroica. més

  • El casament

    Montseblanc - 06-08-2018 - 742 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai oblidaré aquell casament. més

  • Piscina

    Montseblanc - 05-08-2018 - 785 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Piscina pública. Avui, vint-i-sis de juliol. Dotze del migdia. Estic estirada damunt la meva tovallola verd poma, al costat del tronc d'escorça esquerdada d'una morera. Entre sol i ombra. Miro al cel. Veig branques robustes, fulles verdíssimes i el blau darrere. més

  • El temps al pati

    Montseblanc - 05-08-2018 - 622 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El meu poble està integrat per dos nuclis diferenciats. Un, el casc antic, amb l’església, l’ajuntament i els carrers més vells. L’altre, una zona que va créixer a partir dels anys cinquanta i seixanta com a urbanització d’estiueig dels barcelonins. més

  • El temps

    Montseblanc - 10-06-2018 - 852 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El pensament que m’aclapara, que gairebé m’estaborneix, és que d’igual manera que han passat quatre anys en un sospir, en passaran quatre més, i tornaré a pensar el mateix. Potser ho estic pensant i ja han passat, ja en són vuit, i dotze... més

  • Hi ha un gos mort al mig del carrer desert

    Montseblanc - 17-04-2018 - 758 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És petit, un petaner, sembla que un cotxe l’ha aixafat durant la nit. La Marta el llambreja, li passa pel costat, gairebé fregant-lo amb la punta de la sabata del peu esquerre. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 26-06-2019

    M'encanta aquest poema tan positiu, que al final et deixa com una cuca somrient hahaha.
    Un somriure per a tu, Epicuri!

  • Montseblanc | 26-06-2019

    Sí, sembla impossible que el món pugui seguir rodant quan a ens falta l’ésser estimat. Costa molt d’acceptar l’absència física, que en realitat és l’única que patim, perquè a través dels records aquella persona continua estan amb nosaltres, per sempre.
    Molt ben expressat, brins. Arribes endins del lector, perquè els sentiments que poses en lletres es perceben reals i punyents.

  • Montseblanc | 25-06-2019

    Resulta que tens trenta-quatre relats publicats aquí i jo els he comentat tots menys aquest. És com si faltés una peça al trencaclosques, així que m’hi poso.
    Per un cantó hi veig la soledat i la sensació de ser un incomprès que pateixen sempre els que manen, i ja no et dic res si resulta que ets “el que mana més de tots”.
    I per un altre cantó, si s’han de manegar ramats tan grans, només la submissió servirà, i tot i així encara hi ha ovelles esgarriades...
    M’ha agradat. No havia pensat mai en com hauria anat la cosa hahaha.

  • Montseblanc | 25-06-2019

    Tinc enveja d’aquestes passions tan profundes i duradores en el temps.
    Els teus versos traspuen emoció i amor. Tant de bo que sigui per sempre.

  • Montseblanc | 25-06-2019

    Saps què? Ja fa dies que havia llegit el títol d’aquest relat però encara no havia tingut temps de llegir-ne el cos. I pel títol em pensava que el relat anava de pirates hahaha. No havia caigut en el tema actual de les Illes Caiman.
    Bona història i molt ben desenvolupada. I el futur està escrit, no es pot canviar...

  • Montseblanc | 25-06-2019

    Això no és un relat. Aquesta combinació de lletres amb sabor de tendresa, esperança, tristesa i acceptació entra pels ulls en forma de paraules i en torna a sortir en llàgrimes calentes de comprensió, d’empatia, de gratitud per saber explicar-nos les coses tan bé.
    “No podaré els cardenals mai més” és una afirmació tan rotunda, tan important pel que significa... No cal dir “puta embòlia que m’ha deixat inútil al llit”. Això ho diria jo que tinc mala llet, però l’avi Lluís pensa en els cardenals i sap que dient això ho diu tot. Jo també hagués plorat, buf, si m’ha fet plorar ara...
    I a la vegada somric, perquè la mort s’ha d’acceptar i perquè el dia d’octubre en que ell va volar es veu que era magnífic. Fan mal els “mai més” però, com l’avi Lluís, hem de podar els cardenals cada any, mentre podem, per nosaltres mateixos i pels que estimem, granotetes incloses.
    Gràcies, Lídia, és molt bo.

  • Montseblanc | 17-06-2019

    Cap moment del dia té la màgia del capvespre, uns instants en que ni és de dia ni de nit, en que la llum es disfressa d’irrealitat i en que tot sembla possible, inclús fer un forat a la quotidianitat i esmunyir-se a “l’altre cantó”. És el moment de les troballes, de perdre el cap, de sentir com mai o, simplement, deixar que els segons passin sense moure ni una pestanya...
    Molt ben expressat, com sempre, et felicito.

  • Montseblanc | 17-06-2019

    Trobo que el teu relat és un magnífic exercici d’imaginació. Qui més, qui menys, ha fet alguna vegada conjectures sobre el futur. I tu ho desenvolupes molt bé, amb els noms reals de les nissagues, fent que tot sigui creïble, possible...
    Però t’haig de dir que no em quadre que una societat que té el problema de la superpoblació, la política del fill únic, que fa servir l’eutanàsia amb supòsits que avui en dia serien crim; tingui prohibit l’avortament. Tampoc em quadra que diguis que el matrimoni, tal com avui l’entenem, ha evolucionat de tal manera que les parelles no tenen perquè compartir tots els seus dies i en canvi la infidelitat estigui penada de forma tan greu. Tampoc entenc que dius que només es pot tenir un fill però que si aquest mor, es podria donar permís per a tenir-ne un altre; però a la vegada menciones que després de tenir un fill les parelles són esterilitzades...
    Però tot i així, m’ha agradat molt el relat, perquè fa pensar i perquè la imatge final és molt potent.

  • Montseblanc | 17-06-2019

    Ei, doncs sí que fa por. Jo que estic tot el dia fent fotos, em passa una cosa així i no sé pas què faria...
    Un conte senzill i que a la vegada impressiona.

  • Montseblanc | 11-06-2019

    No m’estranya que ho vulguis ser, llegint aquesta petita joia a mi també em venen ganes de ser això, una bruixeta que vola sobre l’escombreta d’inodor. Preciós relat-poema ple d’oníriques imatges.

  • Montseblanc | 11-06-2019

    Sí, som així. El blanc, i el negre, i tota la gama dels grisos...
    M’encanta com ho expresses, la consciència plena de que som contradiccions i certeses, de que mai estem contents i a la vegada sabem gaudir plenament dels petits moments.

  • Montseblanc | 11-06-2019

    La figuera és un arbre que es fa estimar... Per això som tants els que les adorem.
    El seu tronc, les seves branques retorçades, inclús les arrels que no van profundes i de vegades ens fan entrebancar...
    La seva escorça arrugada, crivellada i aspre que de vegades em recorda la pell d’un elefant o d’un rinoceront...
    La forma preciosa de les seves fulles, tan ben retallades, tan boniques si les mirem per sota amb el sol besllumant-se... Fulles tendres de verd viu a la primavera, fulles fosques plenes de llet a l’estiu, fulles que cauen a grapats durant les ventades de la tardor i fulles seques i cargolades al terra, que en trepitjar-les cruixen i ens parlen del temps passat a l'hivern...
    I la seva olor... Res com les olors per apoderar-se de nosaltres, per fer-nos viatjar al passat, per portar-nos records o per fer-nos viure intensament el moment present...
    I queden les figues... Plenes d’estiu, de dolçor... I tota la vida al voltant d’elles: Abelles, vespes, papallones, pardals, garses, faisans...
    Jo estimo una figuera de cent anys, la de casa meva, una que va ser la meva millor amiga durant la infància. Hi pujava amb cametes primes de genolls espellofats i asseguda allà dalt veia l’univers als meus peus. I conversàvem...
    Sota aquella figuera he jugat, he llegit llibres i llibres repenjada al seu tronc durant càlides tardes d’estiu mentre les cigales cantaven, i he fet l’amor mentre la llum de la lluna es filtrava entre les seves fulles i hi he plorat també...
    Vaig estar a Eivissa una vegada i vaig fer aturar el cotxe expressament per abraçar les figueres que hi teniu; meravelloses, antigues, sàvies, proveïdores de vida.
    Em sembla magnífic el teu relat, traspua amor per aquests arbres i si hi ha algú que encara no els estima de ben segur que després de llegir-te s’aproparà a alguna i es deixarà posseir per sempre...

  • Montseblanc | 10-06-2019

    De vegades el passat torna, i si es tracte d’algú a qui vam estimar, que encara estimem, topar amb ell/ella pel carrer és un sotrac profund de sensacions. Després, la vida continua...

  • Montseblanc | 10-06-2019

    Jo crec que la dona vella ja sap com continua el llibre i que és ella mateixa qui l’escriu dia a dia. El final... el sabem tots.
    Original relat!

  • Montseblanc | 10-06-2019

    Precisament la setmana passada vaig llegir un article sobre les 2.800 paraules que la RAE ha eliminat dels diccionaris des del 1914 fins al 2014.
    A mi em sembla increïble que es faci això. Una cosa és que les paraules desapareguin del parlar diari, però que les esborrin dels diccionaris em sembla malament. Perquè sempre les podem rescatar, tornar-les a fer servir, encara que només sigui un cop en tota la nostra vida.
    Em sembla molt bo el teu poema, en la forma i sobretot en el contingut. És tan cert que paraules que escoltàvem dels nostres avis han desaparegut per sempre... La vida passa, corre i petites paraules que potser fins i tot havíem estimat queden a les vores del camí, oblidades.
    Hi ha qui diu que les paraules són com els humans. Neixen, viuen i moren. I que no cal posar-se pedres al fetge. Però hi ha paraules que en dir-les, després de molts anys, deixen damunt la llengua el sabor d’amors desapareguts, d’avis que ja no hi són, d’infàncies que mai tornaran.
    Gràcies perquè el teu poema me n’ha fet paladejar algunes: Petricó, papasastre, estiracabells...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: