Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

67 Relats, 583 Comentaris
68816 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Vermelles

    Montseblanc - 19-03-2020 - 457 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L’Agustí i la Pilar seuen l’un al davant de l’altra a la residència d’avis on viuen i on ara estan confinats esperant que passi la pandèmia. Ell fa mitja rialla i ella abaixa la mirada, vergonyosa. Fa mesos que dura aquest joc. Des que ell va arribar. Ella ja feia mig any que hi vivia, de més

  • Ampolla

    Montseblanc - 27-02-2020 - 379 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’ampolla de plàstic, que en altres temps va contenir aigua dolça i ara es plena d’aigua salada, rodola de costat, endavant i endarrere, suaument, fregant la sorra del fons marí, gronxant-se en un vaivé desganat i silenciós, a mans de la corrent. més

  • Pepe

    Montseblanc - 12-02-2020 - 507 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Cada passa és una fiblada de dolor que li neix als genolls i s’escampa amunt com un llamp de ganivets. El Pepe serra les dents i continua caminant molt a poc a poc, gairebé no es veu res, la foscor sembla feta de gasses brutes que ell va trencant amb la cara a mesura que avança. més

  • Un toll ple de capgrossos

    Montseblanc - 12-02-2020 - 384 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Dimecres, cinc de febrer del dos mil vint. Surto cap a les deu del matí a fer encàrrecs. Em dirigeixo al carrer principal del poble, on hi ha les botigues, els bancs... Ha sortit el sol però sembla que no té prou forces per enlairar-se ni que sigui una miqueta. Les ombres dels arbres nus s’al més

  • P E C A T

    Montseblanc - 05-02-2020 - 470 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Xè CONCURS ARC DE MICRORELATS "ANIVERSARI", febrer 2020, "Pecats". més

  • Sessió de tarda

    Montseblanc - 11-01-2020 - 526 Lectures - 20 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, gener, Arts més

  • Llegir_mhafetvenir_ganesdetu@outlook.es

    Montseblanc - 22-12-2019 - 1050 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Estic dreta a la cuina, nua excepte per les sandàlies vermelles de taló d’agulla. Penso que si algú em pogués veure potser em titllaria de ridícula. Masturbant-me, a la meva edat... Però les tardes de diumenge poden arribar a mossegar si no els hi plantes cara. més

  • Paciència

    Montseblanc - 08-12-2019 - 557 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, desembre, Virtuts. més

  • La bombeta

    Montseblanc - 15-11-2019 - 554 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    X CONCURS ARC DE MICRORELATS "ANIVERSARI" - Secrets més

  • El gelat

    Montseblanc - 08-09-2019 - 1121 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Potser feia un parell d’anys que no ens veiem. Els trenta-un dies d’agost sense obligacions laborals han propiciat que es produís el miracle de dues tardes lliures, la teva i la meva, i la materialització de la confluència en aquest parc, un de tants de Barcelona, a les sis de la tarda, quan més

  • Dinou mil dues-centes noranta-sis hores després

    Montseblanc - 28-07-2019 - 1214 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Estic suant, la pell em crema allà on no hi toca l’aire i s’esgarrifa als trossos on s’hi passeja la brisa que entra per la finestra mig oberta. El vint-i-quatre de juliol em regalima pel coll, em fa pessigolles, obro els ulls. Encara hi ets. Al meu costat. Adormit. Estic segura que la tarda més

  • Obsessió

    Montseblanc - 21-07-2019 - 887 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El Gerard no sap ben bé com va començar tot. Al llarg dels seus cinquanta anys de vida hi ha pensat moltes vegades. Inclús es pregunta si hauria de demanar ajuda a un psicòleg o un psiquiatre, però li fa tanta vergonya que no s’atreveix. més

  • La peça del trencaclosques

    Montseblanc - 21-07-2019 - 666 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquell matí la Maria es va llevar d’hora. Tot just començava la primavera i els ocells ja piulaven de bon matí al jardí. Ella els va sentir des del llit i es va aixecar feliç. Era dissabte, no havia d’anar al despatx on treballava amb un contracte en pràctiques des de feia tres mesos, desp més

  • Els cargols i la lluna

    Montseblanc - 21-07-2019 - 674 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Són quarts de quatre de la tarda. El Jaume busca cargols al camp de darrera la casa de pagès dels seus pares, sap que al cap d’uns dies la mare els hi cuinarà. No és de la família aquest terreny, està abandonat i hi creixen bardisses, fonolls, cardots, molta herba seca; tot moll ara mateix d més

  • Rere la cortina

    Montseblanc - 19-06-2019 - 738 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L’Angeleta renta el plat, el got i els coberts que ha fet servir per dinar i s’asseu una estona al sofà del menjador. Pensa que va bé això de cuinar per a dos o tres dies, així estalvia corrent, temps i té menys cassoles per rentar. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 24-03-2020

    M’ha agradat aquesta caminada per tots els mesos de l’any, visualitzant-los en els colors que dius per cada mes, com una mena de sinestèsia.

  • Montseblanc | 24-03-2020

    Ens manipulen des que naixem. El teu relat ho mostra a través dels colors, una manera gairebé didàctica de demostrar aquesta manipulació, que és a tots els nivells.

  • Montseblanc | 24-03-2020

    No hi ha ni mitges taronges, ni persones que complementen a d’altres. Cada un de nosaltres és un de sencer i és la conclusió a la qual arriben les teves protagonistes, primer pas per poder donar-se si ve de gust.

  • Montseblanc | 23-03-2020

    Doncs això, tot passa, res és per sempre, i hi ha relacions que duren poc, d’altres més. L’important és intentar gaudir de cada instant. De vegades val més un dia de boja felicitat que tot un any de dubtes i temors. Però és difícil aclarir-se, cada persona és un món i cada relació un univers sencer.
    Contestar “què tal el matí?” a un “t’estimo”, i sense esperar la resposta, em sembla cruel.
    Un relat molt real, molt sincer, molt de veritat.

  • Montseblanc | 23-03-2020

    La vida corre, les estacions venen i se’n van, ens passen pel damunt si cal. Els arbres ens parlen de renaixença, de bellesa, de vida que continua. Un dur contrast quan alguns dies del mes són aniversaris de mort, d’arbres que mai més floriran.

  • Montseblanc | 23-03-2020

    Sembla que les hormones s’han imposat a les neurones. L’Ermessenda va anar bé mentre ningú li va despertar la gana però, un cop desfermada la voracitat, ja no va tenir aturador, tot i anar en detriment de la seva carrera plena de mèrits. Bé, tot són carreres, s’ha de reconèixer que ella es donava tota, tant per una cosa com per l’altra. I va aconseguir desterrar l’adjectiu “mala” de davant de tot del seu nom hahaha.

  • Montseblanc | 23-03-2020

    Un retrat precís i preciós d’una imatge que he vist unes quantes vegades. Un avi assegut prenent el sol de la tarda davant una casa de pagès. Inspira mil històries una imatge així. I fa mal també, com al teu escrit, tot el que expliques, però és la vida, és el final, s’ha d’anar reduint la marxa fins que s’acaba. Fer-se vell és renunciar, primer a petites coses, cada cop més grosses... I és difícil mantenir-se alegre davant aquesta situació. Potser el record de tot el viscut, d’una vida “usada” encara arrencarà algun somriure a l’avi.

  • Montseblanc | 23-03-2020

    La força del teu poema arrossega al lector, sigui aquest creient o no. La teva fe és a cada paraula i gairebé fa enveja als que no som capaços de creure en un Déu o en els déus.

  • Montseblanc | 23-03-2020

    No sé si te n’has adona’t però has publicat exactament dos anys després de la darrera vegada. Ho he vist perquè fa uns dies em van venir al cap els teus escrits i ho vaig mirar.
    Les teves lletres són sempre de vellut, fan que qui les llegeix no pugui estar-se d’acariciar-les, de passar-hi el tou dels dits pel damunt i és llavors quan, “ai”, hi ha una punxa entre tanta delicadesa. M’encanta el teu estil, la bellesa amb la que embolcalles sentiments, idees, sensacions i situacions punyents.

  • Montseblanc | 10-03-2020

    Viure la vellesa amargats i tristois o fer humor de tot el que se’ls hi posi per davant. Està clar quina és l’opció que han triat els teus dos protagonistes. El que passa que no tothom és capaç de veure el cantó còmic de la vida, només uns quants afortunats tenen aquesta sort. I afortunats també els que estan al seu voltant. Com nosaltres els lectors, que et tenim a tu amb aquest bon humor que ens arrenca somriures.

    (P.D. Això no té res a veure però que sàpigues que, des que els meus xuixos preferits van estar escollits els millors del món, ara són més petits i tenen menys crema a dins. Potser ho fan pel bé dels consumidors...)

  • Montseblanc | 10-03-2020

    ...més de que el món s'acaba. Un parell de cervells al servei de les modes, les pantalles i les xarxes. De moment la putrefacció va per dins, però això petarà d'un moment a l'altre.

  • Montseblanc | 10-03-2020

    M’ho veia a venir... Espero que els hagin adoptat a la protectora i no pas comprat. Però bé, és un relat i poden fer el que vulguin, i a la vida real també, és clar. El que veig excessiu és dos de cop, no se pas si aquest parell se’n sortiran...

  • Montseblanc | 10-03-2020

    El sexe que a una habitació neta i calenta seria només sexe, esdevé aventura inoblidable si es fa al recer d’una muralla més que mil•lenària, envoltats de nit. Tots podem fer que els nostres actes siguin especials o no. Als teus relats, els protagonistes solen viure situacions especials perquè ells ho volen, s’ho treballen, ho busquen i, un cop la vida se’ls hi embala, es deixen portar... M’ha encantat!

  • Montseblanc | 10-03-2020

    Sí, això se’n va a la merda. Hi ha estones que a poc a poc. I de tant en tant fa una accelerada. Ja fa temps que vaig llegir al National Geographic que la sisena extinció ja està en marxa. Doncs endavant, tant hi fa quin sigui el mètode, implosió o explosió, virus o bombes. Els humans ho mereixem, de totes totes. Que comenci l’espectacle (bé, de fet ja fa un temps que dura la funció...).

  • Montseblanc | 10-03-2020

    No m’estranya l’obsessió de l’Anna. Quan es té la possibilitat de trobar el motiu i la cura d’una malaltia, qui és que pot dormir tranquil•lament? Encara que només sigui una malaltia minoritària, una sola vida salvada val totes les hores esmerçades en la investigació. M’ha fet esborronar quan he llegit que la protagonista ha trobat la solució. L’esperança no s’ha de perdre mai i el treball dur sempre dona els seus fruits.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: