Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

59 Relats, 449 Comentaris
58559 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Dinou mil dues-centes noranta-sis hores després

    Montseblanc - 28-07-2019 - 578 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Estic suant, la pell em crema allà on no hi toca l’aire i s’esgarrifa als trossos on s’hi passeja la brisa que entra per la finestra mig oberta. El vint-i-quatre de juliol em regalima pel coll, em fa pessigolles, obro els ulls. Encara hi ets. Al meu costat. Adormit. Estic segura que la tarda més

  • Obsessió

    Montseblanc - 21-07-2019 - 548 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El Gerard no sap ben bé com va començar tot. Al llarg dels seus cinquanta anys de vida hi ha pensat moltes vegades. Inclús es pregunta si hauria de demanar ajuda a un psicòleg o un psiquiatre, però li fa tanta vergonya que no s’atreveix. més

  • La peça del trencaclosques

    Montseblanc - 21-07-2019 - 435 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquell matí la Maria es va llevar d’hora. Tot just començava la primavera i els ocells ja piulaven de bon matí al jardí. Ella els va sentir des del llit i es va aixecar feliç. Era dissabte, no havia d’anar al despatx on treballava amb un contracte en pràctiques des de feia tres mesos, desp més

  • Els cargols i la lluna

    Montseblanc - 21-07-2019 - 428 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Són quarts de quatre de la tarda. El Jaume busca cargols al camp de darrera la casa de pagès dels seus pares, sap que al cap d’uns dies la mare els hi cuinarà. No és de la família aquest terreny, està abandonat i hi creixen bardisses, fonolls, cardots, molta herba seca; tot moll ara mateix d més

  • Rere la cortina

    Montseblanc - 19-06-2019 - 550 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L’Angeleta renta el plat, el got i els coberts que ha fet servir per dinar i s’asseu una estona al sofà del menjador. Pensa que va bé això de cuinar per a dos o tres dies, així estalvia corrent, temps i té menys cassoles per rentar. més

  • Boig per tu

    Montseblanc - 07-02-2019 - 1126 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats, ARTS: Música més

  • Aquarel·la

    Montseblanc - 01-01-2019 - 967 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Concurs ARC de microrelats. ARTS: Pintura més

  • Plany

    Montseblanc - 04-12-2018 - 684 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobo tan a faltar... més

  • Xoc de paraigües

    Montseblanc - 27-11-2018 - 893 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un dissabte de febrer, una trobada... més

  • Bosc màgic

    Montseblanc - 27-11-2018 - 662 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La màgia del Nadal. més

  • Ayasofya

    Montseblanc - 20-11-2018 - 640 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una visita somiada... més

  • La vida en un resum de la visa.

    Montseblanc - 21-10-2018 - 640 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Octubre, matí grisós del 2018. Decideixo fer neteja. És una teràpia eficient contra la baba fastigosa de les llepades indesitjades de la tardor. Busco a l’armari del despatx. Trobo un arxivador que al llom hi diu “Visa”. més

  • El marit

    Montseblanc - 08-09-2018 - 801 Lectures - 21 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Distopia o utopia? més

  • Primer dia d'agost

    Montseblanc - 07-08-2018 - 696 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Em desperto i penso que tinc tot el dia per davant, per fer el que vulgui, sense cap obligació. He dormit nua i destapada i encara he suat. Han anunciat que avui arriba una onada de calor. M’agrada. Em sedueixen els dies d’estiu més calorosos, en que inclús la quotidianitat esdevé heroica. més

  • El casament

    Montseblanc - 06-08-2018 - 822 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai oblidaré aquell casament. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 31-07-2019

    Un relat molt trist i ple d’esperança a la vegada, perquè la protagonista és viva i molt viva i amb aquest primer requisit assolit estic segura de que la tornaran a estimar i ella tornarà a amar. La vida dona segones oportunitats en aquests casos. Cal plorar i reflexionar, per fer fora l’angoixa i anar digerint el fracàs, perquè sigui només passat. I vindrà l’amor de nou, segur.

  • Montseblanc | 30-07-2019

    Preciós homenatge al Camilleri que tant ens va donar a través dels seus llibres plens d’aquest esperit mediterrani, peculiar, obert a tots els sentits i aferrat a terra i mar, com el teu poema.

  • Montseblanc | 29-07-2019

    Trobo el teu relat molt ben elaborat. La manera en com vas fent que apareguin els diferents secundaris a la trama, necessaris per anar escampant les frases de la Mae/Xisca. I tot de forma natural, planera, sense artificialitat, converses que podríem escoltar qualsevol matí al carrer...
    I un petit homenatge molt merescut a la gran Mae West.

    M’ha fet gràcia perquè jo també he fet servir l’expressió “rossa com un fil d’or” al meu relat “Obsessió”.

  • Montseblanc | 29-07-2019

    Aquest poema és com una trena que teixeixes amb els teus sentiments i els de la teva estimada. Sí, a mi també m’ha recordat les imatges d’una cadena d’ADN.

  • Montseblanc | 25-07-2019

    Buufff, amb poques paraules, molt ben triades, ho dius tot. Se m’han omplert els ulls de llàgrimes. Tant de bo aquesta persona pugui reviure aviat totes les abraçades, una vegada i una altra.

  • Montseblanc | 25-07-2019

    Les petjades més profundes a l’esperit ens les solen deixar el pare i la mare. En aquest cas els teus versos són el resultat de tots els anys que vas poder estar amb el teu pare i els records i sensacions que t’han quedat sota la pell.

  • Montseblanc | 25-07-2019

    Per existir, el silenci necessita de les paraules, les pauses necessiten de l’acció. En la combinació de tot hi ha la justa mesura que tots necessitem.
    M’ha agradat molt:
    “D’aquest gest contingut d’unes mans porugues
    Que no gosen tocar el que desitgen.”
    Excel•lent.

  • Montseblanc | 25-07-2019

    No fa gaire vaig llegir una novel•la en la que el protagonista treballava en una residència d’avis i, quan arribava el moment, els ajudava a morir en pau amb les paraules adequades per a cada persona.
    I el teu sonet sembla fet per a ser recitat en aquells moments, en que s’ha de deixar aquest món i tots ho volem fer amb acceptació i tranquil•lament. Quan l’he acabat de llegir, restant immòbil després de gronxar-me dolçament amb cada vers, he tingut la sensació d’estar a punt, en pau.

  • Montseblanc | 24-07-2019

    És perillós, molt, ser conscient del que som i del que ens envolta. Tot gira com en una màquina ben engreixada i quan aquesta s’atura per uns instants, és quan ho veiem tot tal com és en realitat. Sons, imatges, fets que no treuen cap a res, el temps que passa, l’absurd i el no res...
    I la manera en que ho has escrit ajuda molt a fer-se'n una idea...

  • Montseblanc | 24-07-2019

    És molt trista la història de la Carmeta. Els costums d’abans ofegaven vides senceres, una llàstima. I a la vegada la seva història també és alegre perquè ella no es va deixar doblegar mai i la joia de viure no la va abandonar. Fins i tot ara, que ja no és carn, continua alegrant als que la saben sentir.
    M’ha agradat molt el relat. Gràcies per compartir-lo.

  • Montseblanc | 23-07-2019

    M’has fet riure. He començat a llegir i no he pogut aturar-me fins al final. Molt divertit. No sé si és veritat o no, però sona ben bé com una aventura d’infància d’aquestes que tots en tenim una per explicar. En el teu cas molt ben relatada. Felicitats!

  • Montseblanc | 23-07-2019

    Volia llegir avui un relat d’estiu, i he buscat al teu compte, perquè sé que n’hi ha i perquè sé que són bons, molt bons. I he escollit aquest. Precisa i detallada plasmació de les sensacions en una nit de juliol. Tot el que dius m’arriba, tot ho he sentit així de vegades. Fas posar la pell de gallina en ple matí de canícula i fas, em fas, somriure d’agraïment.

  • Montseblanc | 23-07-2019

    Tens molta raó. Si poséssim per escrit el que volem dir, el que pensem, seria molt diferent el resultat, que no pas quan deixem que les frases ens surtin directament de la boca sense reflexionar moltes vegades. La comunicació es basa principalment en les paraules i aquestes poden ser ganivets o somriures, ferides o carícies. És a les nostres mans fer-ne un bon us i res com l’escriptura per aconseguir-ho.

  • Montseblanc | 23-07-2019

    Descrius molt bé el cicle de la vida, tot el procés, on es pot dir que la mort només és un pas, no un final; perquè tot torna a començar una vegada i una altra. Un relat que pinta imatges precioses a la imaginació de qui el llegeix. Es nota que ets pintora per com et fixes en cada detall.

  • Montseblanc | 22-07-2019

    Ostres, quina coincidència. Tenia pendent deixar-te un comentari, perquè em va agradar molt el que li vas dir a un impresentable que corre per aquí i al qual van qualificar un dia d’insofrible i tothom es va posar les mans al cap, quan és l’adjectiu que millor li va... Però te m’has avançat i t’agraeixo el comentari al meu relat. És cert que ha coincidit que els meus dos relats han sortit publicats gairebé junts i que el contrast és gran. Els vaig enviar en dies diferents però es veu que ara no hi ha feina acumulada. El cas és que entenc el teu esglai hahaha, però la vida és així, una de freda i una de calenta. L’altre dia pel matí jo venia de la piscina tota contenta i quan estava aturada a un semàfor em va passar pel cap, com un puto llampec que no puc aturar mai “i si mentre jo era a la piscina s’ha mort la mama?” i també és cert que de vegades, anant al lavabo a casa d’algú, m’he trobat amb el mirall tot esquitxat de calç i he pensat “umm quin plaer passar la baieta i emportar-me totes aquestes marques...” Coses que ens passen a tots pel cap (suposo, espero, ehem...), importants o no, alegres o tristes... Som una barreja.

    Les teves reflexions són també una mostra d’això. De la barreja que som. De tot el que portem al cervell, no sé si ordenat i ben classificat, o en un garbuix...
    Jo hi veig dues branques principals als teus pensaments. Una de general, que abasta el món sencer i una altra “d’íntima” que fa referència a cadascun de nosaltres. Òbviament tot va lligat i som formiguetes atrapades al gran formiguer, no hi ha més, però tampoc menys. És a les mans de cada un de nosaltres fer de la nostra vida el que vulguem o podem, dins d’aquest entramat mundial de lluita pel poder. Tens raó en que la raça humana ja no millora en el seu conjunt, encara que si la mirem de prop sempre trobem cassos commovedors. “La gran vida” és una pura merda, però “la nostra petita vida”, la de cadascun, encara val la pena ser viscuda, tot i el consumisme, l’egoisme, i la sensació de que anem avall cap a un forat negre cada vegada a més velocitat. Jo diria que ja no hi ha camí cap a la llibertat que menciones, la vida és ara i avui, i els camins, tots, porten de nou al començament, o al final, tot és la mateixa cosa.
    Em quedo amb la teva frase: “La Pau neix de la veritable Justícia i no pas de la paorosa submissió a la llei del Poder.”


Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: