Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

52 Relats, 255 Comentaris
40033 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Essència

    Montseblanc - 13-09-2017 - 571 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Plou. Estem a principis de setembre, encara és estiu i fa calor. Però avui plou, se sent la pluja picant els vidres de la finestra del dormitori. I et tinc amb mi després de molt de temps. Despullats els dos sobre el llit. Fa cinc minuts que has arribat i la roba ja ha volat tota. més

  • La bola

    Montseblanc - 15-08-2017 - 413 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’altre dia, sortint d’un “garden center”, al migdia, jo anava caminant cap a l’aparcament, quan em van cridar l’atenció, davant meu, un senyor d’uns seixanta-cinc anys i un noi, el seu fill, d’uns quaranta. El pare portava el fill agafat de la mà, el fill es veia que era discapaci més

  • ENGRANATGES D'AGOST

    Montseblanc - 09-08-2017 - 429 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Dissabte, cinc d’agost. Avui i demà són els dies centrals de l’estiu. Ho he comptat. Ara són les onze del matí i camino pel poble-ciutat del costat del meu. Quan he sortit de casa el termòmetre marcava trenta tres graus a l’exterior. més

  • L'hort del pare

    Montseblanc - 30-07-2017 - 421 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Recordo l’hort del pare, sobretot en els dies d’estiu, quan hi havia tantes hores de llum i d’escalfor que la mare no ens deixava sortir a fora fins que el sol no començava a desmaiar-se. El pare treballava tot el dia i arribava cap a les set de la tarda. Els meus dos germans i jo corríem pe més

  • Un glopet de llet calenta

    Montseblanc - 15-06-2017 - 729 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    — Que no em vas dir al teu correu que no t’agradava la llet? – Em dius amb un mig somriure entremaliat. més

  • Les ales rebregades

    Montseblanc - 09-05-2017 - 603 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 21 minuts

    De vegades, al tauler del joc de la vida, tornem a caure en la mateixa casella... més

  • Kenichi

    Montseblanc - 02-05-2017 - 443 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    La llum del matí, groguenca i tèrbola, amb tot de partícules de pols que hi dansen esquitxant-la de daurats, penetra lasciva la rònega penombra, que fuig als racons més foscos del menjador de la Chikaco. més

  • Sol

    Montseblanc - 02-05-2017 - 445 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Igual que els antics egipcis havien dissenyat el temple d’Abu Simbel de tal manera que el dia de l’aniversari del naixement del Ramsès II el primer raig de sol sortint penetrés dins el temple fins a il•luminar el rostre de la seva estàtua, a casa de la iaia Isabel hi havia una fotografia, a més

  • Tricofília

    Montseblanc - 26-03-2017 - 766 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    En Carles tenia el fi cabell al palmell de la mà esquerra, el mirava, somreia, “li somreia”. L’acariciava, gairebé sense tocar-lo, amb el cap del dit índex de la mà dreta… més

  • ENGRANATGES QUOTIDIANS

    Montseblanc - 15-03-2017 - 662 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La vida engranada i jo engranada en ella, sense adonar-me que visc, sense adornar-me que moro, només complint, assolint les hores del rellotge, les dates del calendari, el que diu el marit, el que diu el director a la feina, parint els fills, acomiadant als grans... més

  • Xàfec d'estiu

    Montseblanc - 09-03-2017 - 617 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Les primeres gotes d'aigua començaren a caure desordenadament, aquí i allà, no gosant encara tocar la terra castigada per la calor i la pols de setmanes sense pluja. més

  • A l'altre cantó de la paret

    Montseblanc - 10-02-2017 - 1200 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    De vegades les parets dels banys són molt primes i se sent tot... més

  • Enyor de mar

    Montseblanc - 07-02-2017 - 483 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tota envidrada la galeria em mira al sol de migdia, la paret pintada en blanc regala una calor tropical. més

  • TOTSSOUIGUALS

    Montseblanc - 13-01-2017 - 1067 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ell es mou dins meu amb delicada fermesa, pesa una miqueta, però m’agrada sentir-me aixafada pel pes del mascle. De tant en tant ens besem i ajuntem els nostres panteixos i gemecs en una cançó desafinada que espero que només nosaltres dos escoltem... més

  • La caseta

    Montseblanc - 13-01-2017 - 555 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    La caseta és vella i petita, sense cap encant, però a la Cristina li va agradar des del primer moment en que l’home de la immobiliària li va ensenyar. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 19-11-2017

    Sí, és una manera d'aproximar-se a algú que no coneixem però que ens atreu. Encara que jo sempre que veig un gos amb el seu amo, primer pregunto "el puc tocar?" perquè penso que de vegades tant els amos com els gossos han d'estar farts de que toquin el gos, que els animals, pobrets, no sempre volen que els hi passem les mans pel pelatge dient-los tonteries, i més si no ens coneixen... I alguns amos ja s'ensumen que el gos només és l'excusa... Així que, vigila! hahaha.

  • Montseblanc | 19-11-2017

    Merda, o pols, com li vulguis dir. Som això. Res més. I nosaltres estem al cantó dels que han tingut sort. Podria ser molt pitjor. Però al final tots pols, o merda.
    M'ha agradat molt la frase "respiro ones de banderes".

  • Montseblanc | 19-11-2017

    ...no estic d'acord amb això de que les paraules no fan olor. I tant que en fan. I el teu poema, sento dir-ho, fa pudor hahaha.
    Celebro el teu sentit de l'humor i demostres que es pot escriure sobre qualsevol cosa amb la inspiració adequada (ara he recordat quan jo vaig escriure sobre el xoriço Revilla hahaha).
    Petons!

  • Montseblanc | 18-10-2017

    La mort ens passa pels nassos cada dia, vàries vegades. Restar aturat davant d'un semàfor de vianants és una invitació a reflexionar, a pensar com de fàcil seria... Un altre lloc on la temptació és forta és a les andanes del metro. Però ja està molt vist també...

  • Montseblanc | 18-10-2017

    ...jo apostaria per la nostra extinció, aquí a aquesta bola, és el més probable i tampoc es perdria gaire. Ja s'han extingit moltes espècies, un dia ens tocarà a nosaltres, no cal que ens exportem a possibles planetes desconeguts, no som joies precisament...
    Molt ben explicat, m'ha semblat veure tot de trossets de pelis de ciència ficció cosides en un sol relat.

  • Montseblanc | 18-10-2017

    Tant de bo tots poguéssim tornar enrere i anar recollint les carxofes que ens han caigut de la bossa...

  • Montseblanc | 18-10-2017

    ...aquests dos van directament al gra!

  • Montseblanc | 18-10-2017

    Aquesta conversa m'ha fet tornar uns anys enrere, recordar aquell foc i aquella necessitat, les bogeries que omplien els caps... I els avis vius encara... Fer-ho sense riscos no té gràcia hahaha.

  • Montseblanc | 12-10-2017

    Sobretot els dos versos finals els trobo magnífics.

  • Montseblanc | 10-10-2017

    Ja ho té això la solitud, que acabem parlant amb nosaltres mateixos, en veu alta. Hi ha qui s’imagina un “mini-jo” dins el cervell i hi manté converses, hi ha qui percep una presència invisible, desdoblament d’ell mateix, a qui li explica les penes. I el protagonista del teu relat parla amb el seu penis. Jo crec que és sa fer-ho (millor si no hi posem veu ;) ). Una manera de treure les coses de dins i de mantenir la solitud escollida en l’adequat nivell de confort.

  • Montseblanc | 10-10-2017

    Tens raó que l’aprenentatge mai acaba, tot i així i ha una cosa que no s’aprèn, i és la capacitat de transmetre i fer sentir el que escrius. Tu ho tens. Coincideixo amb la Canela Fina, el teu relat comença “normalet” (sense intenció d’ofendre’t) per, de mica en mica, anar introduint el lector en l’escena, de tal manera que, quan acaba, a mi m’ha semblat que tenia gust de préssec a la boca i una escalfor sospitosa per tota la pell... Precisament és ara quan els préssecs són més bons, quan ja s’acaba la temporada i són madurs, dolços, saborosos i plens de suc.
    I és precisament avui, que fa un any d’una trobada semblant a la que descrius, que també va acabar a la cuina amb molt de suc i casualment m’he creuat amb tu i el teu relat perquè he vist com felicitaves a la Mena.
    Coincidències de la vida.

  • Montseblanc | 10-10-2017

    Tant de bo només amb plorar n'hi hagués prou per desfer-nos de tots els pesos que portem a l’ànima i començar de nou, en equilibri, amb amor. Tanmateix, plorar ajuda, sí, i també riure, i somriure. Com em feu somriure tu, la Seda i la torre cap de gat ;).
    Avui, deu del deu, dia històric per altres motius (passi el que passi), et vull desitjar un tranquil i desenganxat dia, que volis lliure, més que mai.
    Salutacions especials al teu cervell (coi de neurones que tens, bruixeta!) i al teu cor de gata lliura, felina de carrer i de nits de llunàtiques xerrameques.
    Petons!

  • Montseblanc | 28-09-2017

    ...de pluja poden ser grans inspiradors de nits perfectes, humitat a fora i humitat a dins, tot va rodat, tot lliga... Un relat que m'ha fet dibuixar un somriure en mig d'aquesta tardor convulsa que tenim al damunt.

  • Montseblanc | 28-09-2017

    Un poema que té moviment, que fa veure l'escena, viu i eròtic i que un cop llegit fa imaginar la continuació...

  • Montseblanc | 16-09-2017

    Amb tots els ingredients. Tendresa, ironia, crítica social, humor, amor.
    La teva sensibilitat per percebre i crear és extraordinària.
    El final no m'ha acabat d'agradar, massa romàntic (aplicant aquest adjectiu amb el seu significat antic i no distorsionat). Però és veritat que sempre hi ha algú dolent i/o envejós que ho espatlla tot... snifff.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: