Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

62 Relats, 524 Comentaris
65017 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Sessió de tarda

    Montseblanc - 11-01-2020 - 414 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, gener, Arts més

  • Llegir_mhafetvenir_ganesdetu@outlook.es

    Montseblanc - 22-12-2019 - 876 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Estic dreta a la cuina, nua excepte per les sandàlies vermelles de taló d’agulla. Penso que si algú em pogués veure potser em titllaria de ridícula. Masturbant-me, a la meva edat... Però les tardes de diumenge poden arribar a mossegar si no els hi plantes cara. més

  • Paciència

    Montseblanc - 08-12-2019 - 487 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats-Aniversari, desembre, Virtuts. més

  • La bombeta

    Montseblanc - 15-11-2019 - 519 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    X CONCURS ARC DE MICRORELATS "ANIVERSARI" - Secrets més

  • El gelat

    Montseblanc - 08-09-2019 - 1041 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Potser feia un parell d’anys que no ens veiem. Els trenta-un dies d’agost sense obligacions laborals han propiciat que es produís el miracle de dues tardes lliures, la teva i la meva, i la materialització de la confluència en aquest parc, un de tants de Barcelona, a les sis de la tarda, quan més

  • Dinou mil dues-centes noranta-sis hores després

    Montseblanc - 28-07-2019 - 1163 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Estic suant, la pell em crema allà on no hi toca l’aire i s’esgarrifa als trossos on s’hi passeja la brisa que entra per la finestra mig oberta. El vint-i-quatre de juliol em regalima pel coll, em fa pessigolles, obro els ulls. Encara hi ets. Al meu costat. Adormit. Estic segura que la tarda més

  • Obsessió

    Montseblanc - 21-07-2019 - 832 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El Gerard no sap ben bé com va començar tot. Al llarg dels seus cinquanta anys de vida hi ha pensat moltes vegades. Inclús es pregunta si hauria de demanar ajuda a un psicòleg o un psiquiatre, però li fa tanta vergonya que no s’atreveix. més

  • La peça del trencaclosques

    Montseblanc - 21-07-2019 - 622 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquell matí la Maria es va llevar d’hora. Tot just començava la primavera i els ocells ja piulaven de bon matí al jardí. Ella els va sentir des del llit i es va aixecar feliç. Era dissabte, no havia d’anar al despatx on treballava amb un contracte en pràctiques des de feia tres mesos, desp més

  • Els cargols i la lluna

    Montseblanc - 21-07-2019 - 632 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Són quarts de quatre de la tarda. El Jaume busca cargols al camp de darrera la casa de pagès dels seus pares, sap que al cap d’uns dies la mare els hi cuinarà. No és de la família aquest terreny, està abandonat i hi creixen bardisses, fonolls, cardots, molta herba seca; tot moll ara mateix d més

  • Rere la cortina

    Montseblanc - 19-06-2019 - 707 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    L’Angeleta renta el plat, el got i els coberts que ha fet servir per dinar i s’asseu una estona al sofà del menjador. Pensa que va bé això de cuinar per a dos o tres dies, així estalvia corrent, temps i té menys cassoles per rentar. més

  • Boig per tu

    Montseblanc - 07-02-2019 - 1316 Lectures - 28 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats, ARTS: Música més

  • Aquarel·la

    Montseblanc - 01-01-2019 - 1082 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Concurs ARC de microrelats. ARTS: Pintura més

  • Plany

    Montseblanc - 04-12-2018 - 798 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobo tan a faltar... més

  • Xoc de paraigües

    Montseblanc - 27-11-2018 - 1239 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un dissabte de febrer, una trobada... més

  • Bosc màgic

    Montseblanc - 27-11-2018 - 761 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La màgia del Nadal. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 23-01-2020

    Però ja ho tenim tot això, Ravegal. Es diu cervell i està ple d’habitacions, al principi buides, i que es van omplint amb tot el que tan emotivament has explicat. Potser sí que, de la manera que expliques tu, estaria tot més ordenat, perquè és cert que de vegades se’ns barreja tot, però el més important és que ho tenim i que si tanquem els ulls i ens concentrem, ho tornem a trobar i a sentir (perquè el Cervell té ajudants, el Cor i l’Ânima). És bonic, el teu relat.

  • Montseblanc | 23-01-2020

    Els Quatre Gats és una obra d’art que es gaudeix amb tots els sentits. Jo només hi tinc un “però”, està massa “envaït” pels turistes.

  • Montseblanc | 22-01-2020

    Irònic, original, divertit, intel•ligent... Molta raó en tot. Si surt aquesta aplicació m’hauré de comprar un mòbil!

  • Montseblanc | 22-01-2020

    Què diu la dita? Cria fama i posa’t a jeure? O una cosa semblant. Alguns grans artistes, un cop han triomfat (amb obres de qualitat indiscutible) es permeten aquestes frivolitats que tu expliques. Pur espectacle. També és art.

  • Montseblanc | 22-01-2020

    Doncs sí que deu ser art això de fer sentir bé a les persones i que somriguin en saludar-les. Però com tot artista, el teu protagonista arriba a ser esclau de la seva obra. I fa bé de recuperar la llibertat trobant un terme mig, encara que no l’acabi de fer feliç del tot.

  • Montseblanc | 22-01-2020

    Una passió que arrossegui, l’art, pot salvar una persona. La teva protagonista potser no triomfarà a l’altisonant “món de l’art”, però sí que ho farà, ja ho està fent des que va trobar els colors, al seu petit món. Tots necessitem una taula a la que agafar-nos quan les onades piquen massa fort.

  • Montseblanc | 22-01-2020

    En un dia com avui va bé llegir un relat com el teu, una promesa de que la primavera tornarà, perquè la vida s’imposa i els instints manen i la història es repeteix cada any, al menys les petites històries que conformen tot un ecosistema.

  • Montseblanc | 19-01-2020

    Veig que l'art no sols alimenta l'esperit... Aquest pintor que no té res (diuen que així surten les millors obres) troba una bona menja en el seu propi quadre. I queda el forat negre que tot ho xucla... El món dels artistes de vegades és així de surrealista, com tan bé expliques al teu relat (pobret ànec!).

  • Montseblanc | 18-01-2020

    Uumm què romàntic i bonic. Real, també, perquè és perfectament possible que això passi entre les parelles que porten tota una vida junts i pensen en el final i volen que el cervell no s’enredi amb moments tristos, sinó que torni a un lloc de llum, música i amor. I en el cas del teu relat, el Vals Trist serà el millor record per quan la vida en comú s’acabi, llei de vida... Per cert, aquest vals no té res de trist, fa volar l’esperit.

  • Montseblanc | 18-01-2020

    Barreja de l’ofici més antic del món amb un dels oficis més moderns, nascut a l’empara d’aquestes modes d’ara, en que tenim de tot i ens falta quelcom, ah sí, deu ser algun problema psicoespiritual hahaha, i hi ha qui s’hi gasta els diners només per dir-ho entre les seves amistats...

  • Montseblanc | 18-01-2020

    Tots els nostres fantasmes surten a la nit. I més a les nits d’hivern. Sembla que les nits d’estiu són amables, agradables... Però una nit freda d’hivern en que no ens visita la son, ens confronta amb tots els nostres jos, i tots, tots, en tenim d’aquests jos que no ens agraden i que voldríem que romanguessin amagats per sempre.
    M’ha agradat!

  • Montseblanc | 18-01-2020

    Gràcies, una vegada més, per compartir la teva mirada d’artista. M’has transportat als paisatges que tan bé descrius, m’has fet gaudir amb els colors, el perfum dels bolets, el glop d’aigua que jo també he begut i... el silenci. No és fàcil fer gaudir a un altre del silenci de la creació de l’artista, i tu ho has aconseguit. És cert que pintar és tornar a viure el que ja hem experimentat abans, el mateix que escriure; i compartir-ho és un acte de generositat per part de l’artista, encara que en el cas de les lletres escrites és més fàcil; però m’imagino com de difícil ha de ser desprendre’s d’un quadre com el que tu acabes de pintar.

  • Montseblanc | 15-01-2020

    Ooooh què maco! No sé si semblo ximple quan començo els meus comentaris així, però és el primer que em surt després de llegir-te. És un relat per pensar-hi quan es va a dormir, com el teu protagonista. Tancar els ulls i imaginar que fem entrar el cel i tota la natura dins la nostra gàbia i sentir-nos lliures perquè, sí, la llibertat comença pel que se sent a dins, per molts barrots físics que ens posin al davant. I la manera en que ho expliques, agafar el cel amb la punta dels dits i estirar-lo avall, no sé, ho he vist i m’ha fet sentir bé.

  • Montseblanc | 15-01-2020

    Em pregunto perquè ningú voldria liquidar la música, ha de ser un món molt fosc aquell en que contractin assassins per aquesta feina. Sort que tots som humans i ningú és del tot dolent o del tot bo, sort de la pluja…
    “La pluja canta les cançons de la infància.” M’encanta!

  • Montseblanc | 15-01-2020

    Buufff què negre, què trist, quina desesperació... Ves a saber quants artistes, metges, inventors... o quants paletes, pagesos, cuiners... s’han perdut en aquest mar nostre. Tanta canalla i tants joves que podien haver estat el que volguessin si algú els hi hagués donat una oportunitat. Continua passant, cada dia, però ja no és novetat, no obre noticiaris. Ara mateix, nois com el teu protagonista són al mig del mar...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: