Foto de perfil de Montseblanc

Montseblanc

64 Relats, 436 Comentaris
62737 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
montse2007bis@hotmail.com

Últims relats de Montseblanc

  • Boig per tu

    Montseblanc - 07-02-2019 - 392 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Concurs ARC de Microrelats, ARTS: Música més

  • Aquarel·la

    Montseblanc - 01-01-2019 - 750 Lectures - 23 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Concurs ARC de microrelats. ARTS: Pintura més

  • Plany

    Montseblanc - 04-12-2018 - 491 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Et trobo tan a faltar... més

  • Xoc de paraigües

    Montseblanc - 27-11-2018 - 674 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Un dissabte de febrer, una trobada... més

  • Bosc màgic

    Montseblanc - 27-11-2018 - 524 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La màgia del Nadal. més

  • Ayasofya

    Montseblanc - 20-11-2018 - 497 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una visita somiada... més

  • La vida en un resum de la visa.

    Montseblanc - 21-10-2018 - 545 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Octubre, matí grisós del 2018. Decideixo fer neteja. És una teràpia eficient contra la baba fastigosa de les llepades indesitjades de la tardor. Busco a l’armari del despatx. Trobo un arxivador que al llom hi diu “Visa”. més

  • El marit

    Montseblanc - 08-09-2018 - 693 Lectures - 21 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Distopia o utopia? més

  • Pluja d'agost

    Montseblanc - 11-08-2018 - 1712 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    L'agost m'arrossega un any més... més

  • Primer dia d'agost

    Montseblanc - 07-08-2018 - 549 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Em desperto i penso que tinc tot el dia per davant, per fer el que vulgui, sense cap obligació. He dormit nua i destapada i encara he suat. Han anunciat que avui arriba una onada de calor. M’agrada. Em sedueixen els dies d’estiu més calorosos, en que inclús la quotidianitat esdevé heroica. més

  • El casament

    Montseblanc - 06-08-2018 - 628 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mai oblidaré aquell casament. més

  • Piscina

    Montseblanc - 05-08-2018 - 709 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Piscina pública. Avui, vint-i-sis de juliol. Dotze del migdia. Estic estirada damunt la meva tovallola verd poma, al costat del tronc d'escorça esquerdada d'una morera. Entre sol i ombra. Miro al cel. Veig branques robustes, fulles verdíssimes i el blau darrere. més

  • El temps al pati

    Montseblanc - 05-08-2018 - 545 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El meu poble està integrat per dos nuclis diferenciats. Un, el casc antic, amb l’església, l’ajuntament i els carrers més vells. L’altre, una zona que va créixer a partir dels anys cinquanta i seixanta com a urbanització d’estiueig dels barcelonins. més

  • El temps

    Montseblanc - 10-06-2018 - 753 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    El pensament que m’aclapara, que gairebé m’estaborneix, és que d’igual manera que han passat quatre anys en un sospir, en passaran quatre més, i tornaré a pensar el mateix. Potser ho estic pensant i ja han passat, ja en són vuit, i dotze... més

  • Hi ha un gos mort al mig del carrer desert

    Montseblanc - 17-04-2018 - 674 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    És petit, un petaner, sembla que un cotxe l’ha aixafat durant la nit. La Marta el llambreja, li passa pel costat, gairebé fregant-lo amb la punta de la sabata del peu esquerre. més

Últims comentaris de l'autor

  • Montseblanc | 14-02-2019

    Doncs sí, una experiència així ha de ser la felicitat. Bona barreja de natura, amor i desig, sense oblidar les taronges, que és veritat que al bosc, després de caminar, són molt més bones, com el sexe. Ben escrit i expressat, m'ha arribat!

  • Montseblanc | 14-02-2019

    Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat.
    La veritat és que trobo a faltar al llobet hahaha. Espero que tot et vagi bé.
    Mira, el teu darrer relat, de fa dos anys, torna a ser completament vigent, que ja és Carnestoltes!!

  • Montseblanc | 13-02-2019

    Viure al marge de tot. Amb dos amic-gossos com a única companyia i una veu meravellosa per omplir de música el cel. Sona bé.

  • Montseblanc | 13-02-2019

    ...conte més maco! Llegenda, màgia, natura, música... M'ha encantat.

  • Montseblanc | 13-02-2019

    Doncs mira, van fer una bona societat els teus protagonistes. Ens cal música per a gairebé tot, com no fer-la servir en l’acte final de la vida, acomiadant les ànimes dels éssers estimats.

  • Montseblanc | 13-02-2019

    És trist però és així como ho dius tu. Molt ben expressat. L’únic consol és que el final no pot estar gaire lluny.

  • Montseblanc | 13-02-2019

    Com entenc al teu protagonista. La inspiració i la creació es presenten quan menys les esperes, normalment quan estàs fent una altra cosa que t’impedeix prendre notes; sigui música, relat, o alguna altra idea creativa. I quan t’hi poses, allà la taula, en estat de concentració, res de res. Capricis de les muses... Fa bé el protagonista d’intentar gaudir de les seves efímeres creacions abans que capficar-se. Això sí, amb compte, que hi ha molts “copions” hahaha.

    (Això no té res a veure, però el teu relat m’ha recordat quan somio que trobo rovellons i els vaig posant al cistell i penso que els ensenyaré als pares o a qui sigui, i quan torno a mirar el cistell ja s’han podrit, o em desperto i veig que era un somni i tinc les mans buides... snifff)

  • Montseblanc | 13-02-2019

    Mai havia pensat en la música com una cosa perillosa susceptible de ser assassinada. És cert que arrossega, és veritat que emborratxa a les masses a través d’himnes, que encoratja la gent més enllà del que seria prudent, que de vegades els estaborneix. Però jo la veig des del cantó positiu, terapèutica fins i tot. Espero que “als sòrdids tuguris on vagaregen lladres i assassins” (ei, això m’ha recordat Philip K. Dick), no hi hagi ningú tan despietat com per estar disposat a matar-la.

  • Montseblanc | 11-02-2019

    ...sempre, la realitat supera la ficció. M’ha divertit llegir el teu relat. És tràgic i a la vegada està escrit en un to desenfadat, com no ho podia fer d’altra manera un bufó. I sí, la vida és injusta, uns sants i els altres oblidats... Però segur que si al bufó li donen a escollir entre morir als quinze anys i ser santa, o continuar amb la seva vida aventurera, ho tindria clar... Tot no pot ser...

  • Montseblanc | 11-02-2019

    ...enveja que m’ha fet el teu protagonista amb les seves aparicions. Ha de ser meravellós que la música vingui a nosaltres en moments de silenci i soledat, quan estem apartats de la tecnologia (sempre hi quan no passi sempre, és clar, que el silenci també és d’agrair). I mira, li ha servit per crear l’algoritme del Do, però vols dir que el preu no és massa alt?
    M’ha encantat el relat, el plantejament, la intriga del principi, la primera aparició travessant un bosc d’alzines joves (amb el piano de Petrucciani uumm), com va evolucionant, sense poder deixar de llegir, i el final definit i clar.

  • Montseblanc | 11-02-2019

    ...millors records que tinc és de quan era petita i els diumenges al matí, l’únic dia que el meu pare no treballava, anàvem al seu llit amb els meus dos germans, mentre ma mare preparava els esmorzars a la cuina. Allà al llit, els quatre, tapadets, cantàvem cançons, els trossets que sabíem. I el meu pare ens cantava:
    Què li donarem a la pastoreta?
    Què li donarem per anar a ballar?
    Jo li donaria una caputxeta
    i a la montanyeta la faria anar.
    A la montanyeta no hi neva ni hi plou,
    i a la terra plana tot el vent ho mou.
    Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
    flors i violes i romaní.
    Amb els dos darrers versos, al meu caparró s’hi dibuixava una estampa de natura i pau que encara avui, quan l’evoco, em tranquil•litza.
    La música i les lletres és del que més arrapat portem a la pell.
    Som i serem.

  • Montseblanc | 11-02-2019

    ...sort i quina joia poder sentir aquestes coses i ser capaç de posar-ho en lletres, i encara més en un poema. Et felicito, PERLA.

  • Montseblanc | 09-02-2019

    El “tac, tac-tac” fa referència als sons que obren i tanquen la cançó “Boig per tu”. És un so que, segons l’actuació, sembla que estigui fet amb les baquetes de la bateria, en altres concerts sembla una barreja de percussió, acords de guitarra i alè. És el ritme que obra una finestra en el temps. Vaig pensar que posar-ho faria que qui ho llegís tingués la cançó al cap al mateix temps que avancés en la lectura. És el so que obre i tanca uns instants que sempre seran present.
    Aquí poso una de les actuacions per si algú ho vol recordar, però no ho recomano, perquè s’enganxa molt hahaha.
    https://www.youtube.com/watch?v=GNhujnE4Y1c

  • Montseblanc | 08-02-2019

    Les teves magnífiques lletres m’han fet venir al cap les rimes del Bécquer, aquell tros que diu:
    “Mientras las ondas de la luz al beso
    palpiten encendidas,
    mientras el sol las desgarradas nubes
    de fuego y oro vista,
    mientras el aire en su regazo lleve
    perfumes y armonías,
    mientras haya en el mundo primavera,
    ¡habrá poesía!”

    Ja sé que l’idioma no és el mateix, i que el continent tampoc, però sí el contingut, poesia en estat pur.

    Llegir-te em fa sentir molt bé.

  • Montseblanc | 03-02-2019

    Un relat tant de tu, tant teu… Tot el teu univers hi és contingut. I dos relats petits més de propina, com dues bombolles surant en el riu de la historia principal. I no acaba, que només és la primera part...
    Hi ha tanta informació que cal llegir-lo a poc a poc. Amb trossos que fan assentir amb el cap, perquè m’hi reconec, perquè hi estic molt d’acord (ei, jo també veig una pila d’animals quan vaig al bany i miro les rajoles mentre sec).
    L’originalitat dels noms, com sempre. I la recerca de l’equilibri i el benestar a través d’una barreja de respecte a la natura i amor per l’ésser humà, sobretot per aquells que viuen una miqueta apartats del que es considera “normal”, kintsugis amb cors apedaçats.
    A veure com continua...

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: